Josep Lluís Sirera Turó
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1954. Llicenciat en filologia hispànica. Autor de diverses obres de crítica i recerca sobre teatre, a més d'obres dramàtiques co-escrites amb el seu germà Rodolf. També ha escrit guions de televisió per a Canal 9.
Nom
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra El capvespre del tròpic(1977) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, RodolfEl 1895, mentre la tensió a les colònies es va intensificant, el contraban s'estén arreu. A Puig d'Antella, un regidor republicà s'enriqueix gràcies a la venda de tabac cubà de contraban. El tinent de la Guàrdia Civil fa la vista grossa, però a la vegada investiga la possible relació entre el contraban i un convent veí. Un dia arriba al poble el nou comandant de la Guàrdia Civil, i poc després, el tinent és assassinat. Un any després, Joaquim Carbonell és detingut arran d'aquesta mort, trobat culpable, i enviat a fer treballs forçats. A la llarga, el regidor descobreix que el seu tabac prové del convent i que el seu conreu és promogut pel comandant de la Guàrdia Civil. Tot i la seva voluntat de denunciar aquesta estafa, aviat s'adona que no pot fer-hi res perquè ell hi està tan emmerdat com els altres. La tornada d'en Joaquim el 1902 no produirà cap canvi, ja que la seva voluntat de descobrir la veritat només farà que el matin sense que ningú, ni el seu amic regidor faci res per impedir-ho.Obra El còlera dels déus(1976) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, RodolfEl 1885 Alcúdia del Xúquer sembla restar al marge del còlera que s'estén per tot el País Valencià. Al poble, les relacions entre Ventura Alavano, republicà i director del setmanari local "El Eco del Júcar", i l'alcalde s'estan deteriorant. L'alcalde decideix no tocar el clavegueram del poble, que hauria de canviar-se per fer més difícil la possible arribada del còlera, embutxacar-se part dels diners que estalviarà, i detenir el doctor, que de fa temps escriu articles en contra seva i que aquell mateix dia mor d'un tret a la presó, tot i que l'alcalde aconsegueix fer-ho passar per un atac de cor. Al mateix temps, els primers símptomes del còlera semblen arribar al poble. Al final, quan Alavano és a punt de denunciar tots els tripijocs de l'alcalde al diari, aquest l'amenaça amb fer-lo fora, ja que s'ha fet amb les dues terceres parts de les accions. Alavano, resignat, accepta col·laborar amb ell.Obra El brunzir de les abelles(1975) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, RodolfEl 1868 Tomàs retorna a la Pobla del Bisbe després d’una llarga estada a Madrid per agafar les regnes del negoci familiar, una cereria. Tomàs arriba amb un amic, en Mateu, i amb unes idees republicanes i liberals que l’enfronten ben aviat amb la seva mare Roser, Mossèn Cabrera, i l’alcalde Josep Tàpies, monàrquics i conservadors. Amb la Revolució Gloriosa i la fugida d’Isabel II, Tomàs veu possible començar a aplicar les mesures necessàries per modernitzar el País Valencià des del punt de vista econòmic: impulsar la industrialització per sobre de la tradicional economia agrícola. A poc a poc, però, Tomàs i Mateu passaran a representar dues postures oposades: la moderació de la burgesia progressista vs. l’anarquisme i la defensa del moviment cantonalista dels obrers. El fracàs de la Primera República farà fugir Mateu i provocarà un viratge cap al conservadorisme de la burgesia que Tomàs representa, canvi que es manifestarà amb el casament de Tomàs i la filla de Tàpies, Remei, castellanoparlant i desconeixedora de la realitat del país, i que marcarà el posterior desenvolupament del País Valencià.Obra Homenatge a Florentí Montfort(1971) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, RodolfL’obra està organitzada en forma d’acte d’homenatge al valencià Florentí Montfort i Bustamante, personatge inexistent però prototip de l’intel·lectual conservador que al llarg de la Renaixença valenciana impulsà una literatura folklòrica al voltant de la taronja, l’Horta i la barraca, que a partir de llavors van passar a definir el País Valencià. Aquesta intel·lectualitat va impossibilitar qualsevol mena d’anàlisi realista de la situació al País Valencià, donant lloc, com diuen els autors, a la “dolça, idíl·lica, increïblement falsificada visió del que som, hem estat i serem els valencians”. Després dels discursos del president de l’Associació per a la Defensa dels Valors Tradicionals de la Nostra Terra, organitzadora de l’acte, i de Crisòstom Laparra i Caudart, glossador de la figura i obra de l’homenatjat, es llegeixen alguns dels poemes més representatius de Florentí Montfort, com ara “Tarongers en primavera” i “A la dona valenciana”, i es representa la seva obra més aconseguida, “Oh, dolça barraqueta valenciana!”, que explica la fidelitat d’una família a la terra, a la taronja i a la barraca valencianes.