Fàtima a Teheran

Abstract

"Fàtima a Teheran" és una denúncia del fonamentalisme religiós en general i de les seves repercussions sobre la llibertat i la dignitat de les dones en particular. A través d'un seguit de monòlegs on un personatge femení homosexual es desdobla en una dona occidental (la Carme) i en una dona iraniana empresonada per la seva opció sexual (la Fàtima), l'obra mostra la injustícia impune d'una tradició aberrant i la hipocresia i la passivitat occidentals davant d'uns fets inacceptables. A l'escena final, el doble personatge femení es despulla de la seva teatralitat per donar pas a l'actriu que interpreta el paper, en un gir últim que fa més palesa la cruel realitat que l'obra vol denunciar.