Tirant lo Blanc la o la perfecció és feixista o la construcció del socialisme : (quinta essència hiposeptimínica de la novel·la de Joanot Martorell)

Abstract

Aquesta protoòpera, paraparèmica i dansada, ens recrea un món de reiteracions i petites variacions a través de moviments (en alguns casos dansats) i de petits recitats/cants (que semblen acotacions). El nom dels personatges, que en alguns casos són clònics només diferenciats per uns cartellets que porten amb el seu nom, coincideixen amb els noms d’alguns dels personatges de “Tirant lo Blanc”. Més enllà d’aquesta realitat teatral, existeix una altra realitat paral·lela i contraposada, que apareix en unes imatges projectades en vídeo, on els mateixos personatges apareixen amb els noms dels cartellets escrits al revés. Algunes de les accions que succeeixen dalt de l’escenari seran aplaudides per la claca i el seu director, que formaran part de l’espectacle.