La tomba d'Eduard de Montsià

Abstract

A mitjans del segle XIX, el director i primer actor d’una petita companyia de teatre, està finalitzant els assajos de “La tomba d’Eduard de Montsià”; obra romàntica de Joaquim Vallbona, un autor de moda. Però a quaranta-vuit hores de l’estrena, una de les actrius és incapaç de seguir el text de l’obra i comença a dir un altre text de manera involuntària. Després d’aturar l’assaig i tornar-ho a intentar, a una altra actriu li passa el mateix. Aquesta segona actriu explica als membres de la companyia una llegenda negra sobre Vallbona, segons la qual estranys successos tenen lloc durant la representació dels seus textos. Decideixen convidar Vallbona a l’assaig general perquè ell mateix vegi el que passa. Però quan aquest veu la situació, se sent descobert i es suïcida. Una de les actrius explica llavors, que en realitat aquelles obres les havia escrit el seu pare i que un cop aquest va morir, el seu secretari, que era en Vallbona, va robar-les. Però aquest no podia representar-les perquè eren obres contràries a la moral de l’època, i va haver de modificar-ne alguns fragments. Per aquest motiu, i de manera inexplicable, l’autèntic autor es manifestava als assajos de l’obra en veu de les actrius.