Nombre de personatgesP4 H2 D2
EspaiUn saló-menjador i una cambra.
Resum
A les acaballes de la Guerra Civil, Eulàlia, que ha perdut una cama en el bombardeig que li ha destruït la casa, viu amb dos coneguts, Isidre i Marià, a una torre de Sant Gervasi abandonada pels seus propietaris. Mentre que Isidre és un home pragmàtic que intenta sobreviure, Marià i Eulàlia, farts de la guerra, comencen a abandonar-se. Un dia, Marià veu dins d’un armari l’estranya visió d’una joveneta vestida a l’estil Art Noveau. A partir d’aquell moment el seu abandonament començarà a ser total, i entrarà sovint en conflicte amb Isidre que vol vendre tots els mobles de la casa, l’armari inclòs, per obtenir aliments. Durant un bombardeig, Eulàlia, davant la sospita que quelcom d’estrany li passa a Marià, li confessa que pateix visions: en el seu cas veu com les parets regalimen sang. En finalitzar el bombardeig, Isidre fugirà de la casa, davant la notícia de l’inici de l’ofensiva general, mentre que Marià i Eulàlia restaran abraçats i sense reaccionar.
ProloguistaAlonso, Àngel
EditorialEdicions 62
LlocBarcelona
Data de publicació1983
Pàgina/es10-27
Col·leccióEls llibres de l'escorpí. Teatre / El Galliner;78
Notes bibliogràfiques
Publicat conjuntament amb "Retrat de capvespre", "Nocturn" i "Història negra" dins el volum "Pleniluni de cera i altres peces".
Enllaç al catàlegVeure fitxa