Atlàntida

Abstract

Una parella, Ell i Ella, seuen a la taula d'un bar, al costat d'una finestra, des d'on veuen el pis on han de pujar perquè han quedat però on, segons sembla, no hi ha ningú. Des d'un telèfon públic, truquen al pis però ningú els respon. Ell també truca a la seva mare per anar-la a visitar, amb Ella, l'endemà. Ella treballa ensenyant i venent pisos i Ell en una agència de cotxes de lloguer. A tots dos els va bé la feina però intueixen que les coses aniran pitjor passada l'Exposició Universal que s'ha de celebrar a la ciutat al cap de cinc anys i mig. Finalment, tots dos estan fumant a la sortida del darrere d'una discoteca i, d'una petita porta del costat, surt la Dona, que els demana si volen veure unes ruïnes que va descobrir anys enrere a dins del seu soterrani. Al darrer moment, Ella accedeix a anar-les a veure i acaba marxant, sense Ell, amb la Dona.