La pell en flames
Data de redacció2005
Premi/sPremi de la Crítica Serra d’Or (2005).; XXXII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi (2004).
Nombre de personatgesP4 H2 D2
EspaiSuite d'un hotel en un país de postguerra.
Resum
Notes
La decoració de la suite és occidental, passada de moda i sense luxe. Domina un blanc brut que evoca una pàtina de brutícia general.
La suite és l'espai de dues línies d'acció que es mostren de manera simultània. Cada parella, però, no percep la presència dels altres. Les dues trames s’aniran entrellaçant, creant lligams sorprenents.
Ida parla amb un accent no reconeixible, inventat, i sense fluidesa. No s'ha de poder relacionar amb cap llengua coneguda, així com el país on transcorre l'acció tampoc no té un referent concret.
La suite és l'espai de dues línies d'acció que es mostren de manera simultània. Cada parella, però, no percep la presència dels altres. Les dues trames s’aniran entrellaçant, creant lligams sorprenents.
Ida parla amb un accent no reconeixible, inventat, i sense fluidesa. No s'ha de poder relacionar amb cap llengua coneguda, així com el país on transcorre l'acció tampoc no té un referent concret.
EspectacleLa pell en flames
Director/sPortaceli, Carme
Companyia/esSala Villarroel
TeatreSala Villarroel
Data de l'estrena2005-06-29
Enllaç a 'Bases de Dades d'Espectacles'https://hdl.handle.net/20.500.12268/123893
TítolLa pell en flames
EditorialEdicions 62
LlocBarcelona
Data de publicació2005-05
Pàgina/es95
Col·leccióEl Galliner/Teatre;188
Enllaç al catàlegVeure fitxa
Informació proporcionada per l'autor2019
Darrera actualització2019-10-21