Andròmeda

Abstract

És el dia del seu aniversari i el nen, en la foscor de la seva habitació, juga, com de costum, amb ell. L'home, d'uns 60 anys, li dona el seu regal: una caixa plena de llum que conté la constel·lació d'Andròmeda, i li diu que demani a la seva mare que aquesta nit, ja que és el seu aniversari, no surtin a sopar i es quedin amb ell. Però la mare, empesa pel so del clàxon que fa sonar el pare, finalment li fa un petó i el deixa. L'home li diu que, quan sigui gran, pujarà a una nau espacial i serà la primera persona que visitarà Andròmeda: "Estaràs sol, però veuràs coses meravelloses". I, mentre el nen somriu i mira fascinat el seu regal, a l'home li cau una llàgrima.