La sala d'espera

Abstract

En Gibran és un noi que viu a l’hospital perquè té la malaltia de la son: cau adormit en qualsevol moment del dia; si ho fa amb el cap endavant, però, no corre cap risc. A la sala d’espera coneix en Narcís, que té por: el seu avi s’ha mort i just després el seu pare ha patit un atac de cor, i ara sent que l’han deixat a primera línia de foc davant la mort, i ell no vol morir. Més tard arriba en Hentai, un jove obsessionat amb el sexe que, just ara que havia trobat una persona amb qui volia més que això, han tingut un accident. En Gibran els proposa que li expliquin una història, així ells s’asserenen i ell es pot nodrir de les històries dels altres per alimentar els seus somnis. Però tot d'una senten olor de fum i salten les alarmes de l’hospital: el sistema elèctric els tanca hermèticament. En Narcís i en Hentai tenen por i neguit; en Gibran, tot al contrari: ensuma el fum per poder recordar-ne l’olor i després somiar-la. Els confessa que son les primeres persones que no li expliquen una història alegre sobre els seus éssers estimats. Senten la veu d’una infermera anunciant que no ha estat res. Però ara els dos homes dormen un son molt profund, i en Gibran ho fa amb el cap enrere.