La extraña pero verídica confesión de un hombre bueno en su lecho de muerte

Abstract

Un home de cent quatre anys seu al seu escriptori reflexionant. De cop i volta se li apareix un boig graciós amb una pistola que comença a increpar-lo, a qüestionar-lo i a demanar-li amb insistència que li digui qui és, si és que realment sap qui és. Com que l'home no sap contestar, el boig se l'emporta davant d'un capellà que comença a interrogar-lo com si fos un jutge i li demana que confessi quins pecats ha comès. L'home no és conscient d'haver comès cap pecat. A partir d'aquest moment comencen a aparèixer altres personatges, com per exemple un cavaller del passat que demana que executin l'home immediatament o un treballador del metro que l'acusa d'haver-se passat quaranta anys llegint el diari cada matí al metro sense adonar-se del que passava al seu voltant. També apareix una dona amb qui l'home havia tingut una relació durant l'Alemanya de la 2a Guerra Mundial, o una noia jove que qüestiona el capellà en el seu dogma. D'alguna manera entenem que l'home és al seu llit de mort i que se l'acusa d'haver estat indiferent, inactiu o impassible davant dels fets de la vida.