Marc de la Varga

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull i Màster en Guió de Cinema i TV. Completa la seva formació com a director de teatre i dramaturg a l’Obrador Internacional de la Sala Beckett participant en els tallers impartits per en Sergi Belbel, Alberto Conejero o Andrés Lima, entre d’altres. Combina la feina de guionista amb la de dramaturg. Ha dirigit i escrit diverses obres de teatre representades tant a Barcelona com a Madrid, entre les quals destaquen “El niño de la tele” (Sala Flyhard, Aquitània Teatre, Teatros Luchana); “Xarnegos” (Almeria Teatre i Off del Teatre Romea); “Tras la puerta”, representada primer en un espai no convencional (Hotel Acevi Villarroel) i posteriorment adaptada a una sala de teatre (Teatro del Barrio), "Em dic Josep" (Sala Flyhard) i Goteras (Teatro Bellas Artes). El 2022 és finalista del Premi Frederic Roda de Teatre amb el seu text “Goteres”.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 10
  • Obra
    El pijama del Sr. Nadie
    (2012) de la Varga, Marc
    La felicitat, l'amor i la mort seuen al voltant d'una taula. De seguida s'adonen que la seva trobada no és casual: Déu les ha citat perquè es trobessin. Sobre la taula hi ha una carta signada per Déu on els demana que responguin a la pregunta "què és la vida?". Si responen correctament, tot continuarà igual; però si, al cap de tres intents, no han trobat la resposta correcta, una d'elles desapareixerà per sempre. Les tres al·legories es posen a buscar una solució ràpidament, però les dues primeres respostes que donen, de caràcter filosòfic, són incorrectes. Finalment, s'adonen que elles no tenen la resposta, ja que no han viscut mai realment. Per això es giren cap al públic i els demanen quina és la resposta correcta.
  • Obra
    La nit dels petons
    (2013) de la Varga, Marc
    És l'any 2213 i el professor Benedito ha inventat una màquina que permet viatjar en el temps per reviure un record concret. En Martí es presenta al despatx del professor i li demana de poder viatjar cinc anys enrere i reviure la nit màgica que va passar amb una noia de qui estava enamorat. L'experiment és un èxit, en Martí entra al seu record i el professor Benedito continua amb la seva feina. Al cap d'un temps indeterminat, el professor Benedito torna a ser al seu despatx. Ens trobem a la mateixa hora, el mateix dia i el mateix any que a l'inici de la primera escena i en Martí torna a presentar-se al despatx del professor per demanar de tornar al record de la nit amb la noia. Pel que sembla, l'escena torna a començar exactament igual que la vegada anterior. Després de veure que alguna cosa no acaba d'anar del tot bé, en Martí s'adona que ha entrat en un bucle temporal. Com que quan torna al record no és conscient d'estar viatjant en el temps, ho viu tot com si fos la primera vegada, comet els mateixos errors, la noia el deixa i al cap dels anys torna a presentar-se al despatx del professor per tornar enrere de nou. En adonar-se'n, en Martí es debat entre si és millor continuar atrapat en el bucle o destruir la màquina del professor i començar una vida nova. Finalment, veient que la vida que li esperaria no és gens estimulant, decideix tornar al record una vegada més.
  • Obra
    Em dic Josep
    (2024) de la Varga, Marc
    En Marc de la Varga, l’autor, s’assabenta de l’existència d’en Camil Clot, un músic important de l’escena musical independent barcelonina dels 90 que va desaparèixer sobtadament. Intrigat per la seva història, en Marc decideix escriure’n una obra de teatre. Investigant sobre el Camil, coneix la seva mare i el seu germà Josep. A través de les entrevistes que els fa, l'autor esbrina que el Josep, en realitat, és el Camil, que va decidir desaparèixer de la vida pública després d'un intent fallit de suïcidi en acabar un concert. En Josep té esquizofrènia i va deixar la música el 2004. En Josep i en Marc inicien una amistat en què comparteixen dubtes i pors. En Josep entra en la fase eufòrica de la malaltia i torna a fer música. La seva mare es preocupa per ell i adverteix en Marc que després de la pujada ve la caiguda. Una nit, tornant de festa, en Marc rep un missatge: la mare d’en Josep ha mort. En Josep demana ingressar en un centre i aconsegueix estabilitzar la malaltia i començar a fer classes de guitarra. En Marc aconsegueix acabar i estrenar l’obra sobre un personatge que revel·la que és fictici.
  • Obra
    Crisis
    (2013) de la Varga, Marc
    L'Asunción és una dona gran propietària d'un petit teatre que passa per un mal moment a causa de la crisi econòmica. En Harpo, un noi mut que és l'únic treballador del teatre, li ha preparat a l'Asunción un sopar sorpresa d'aniversari. Mentre esperen que acabi la funció, els dos sopen i l'Asunción aprofita per explicar-li a en Harpo que la seva germana, després d'anys de no preocupar-se per ella, ara vol restablir el contacte. Quan acaben de sopar, en Harpo es posa l'abric, agafa la maleta i es disposa a marxar. L'Asunción no ho recordava, perquè té problemes de memòria, però en Harpo ja li havia dit que se n'anava. Abans de marxar, però, en Harpo li fa un regal d'aniversari a l'Asunción: una llibreta. En aquesta llibreta, en Harpo li explica per primera vegada la història de la seva vida. També li revela que, després de molts anys sense tenir-ne notícies, ha descobert que els seus familiars són a Alemanya i que es vol retrobar amb ells. A la llibreta, en Harpo també li demana que es deixi ajudar per la seva germana.
  • Obra
    Tras la puerta
    (2014) de la Varga, Marc
    En Dani i en Víctor són dos companys de feina que, tres dies enrere, van anar a veure una obra de teatre amb les seves xicotes. Mentre elles eren al bany, ells van entrar a la sala per agafar lloc, però es van quedar tancats i des de llavors no han pogut sortir. No troben la manera d'obrir la porta de la sala, no tenen bateria als telèfons i ja no els queda menjar ni aigua. A mesura que passen les hores, la desesperació dels dos personatges creix, sobretot la d’en Dani, que comença a anomenar el seu company amb un altre nom i a tractar-lo de manera cada vegada més violenta. Quan està a punt de matar en Víctor, la porta finalment s’obre i apareix una noia que està celebrant el seu comiat de soltera. Després d’explicar-los que està a punt de casar-se, la noia obre la porta i torna a sortir. És llavors quan els dos homes entenen que la clau per escapar del teatre és tenir un propòsit important a la vida. En Víctor decideix que seguirà el seu somni de viatjar i veure món, un desig que no es va atrevir a perseguir quan era jove, i, en expressar-ho en veu alta, aconsegueix obrir la porta i marxar. En Dani, però, entén que haurà de quedar-s’hi tancat fins que descobreixi què vol realment.
  • Obra
    La Vuelta
    (2012) de la Varga, Marc
    En Víctor i en Cristian són dos antics amics que, de joves, eren dues estrelles del tennis de taula i que ara fa molt temps que no es veuen. Una vegada tots dos es van enfrontar en la final d'un torneig molt important, en Cristian la va guanyar i, des de llavors, en Víctor no pot suportar la idea d'haver perdut contra el seu company. Per això, quan en Víctor es troba una taula de ping-pong que han instal·lat en un parc, decideix trucar en Cristian i citar-lo en aquell lloc. Quan en Cristian arriba, en Víctor li proposa de fer una partida. En Cristian d'entrada es mostra reticent, ja que ell ha seguit amb la seva vida i no té ganes de tornar a conflictes del passat. Davant la insistència d'en Víctor, però, en Cristian accepta amb una condició: si en Víctor guanya, quedarà demostrat que ell és el millor i deixarà estar el tema del tennis de taula; si guanya en Cristian, no es tornaran a veure més. En el punt decisiu de la partida, en Cristian es deixa guanyar, li diu a en Víctor que és el millor i fa per marxar. En Víctor, pletòric, no vol que en Cristian marxi i li proposa de fer una altra partida. En Cristian s'hi nega i, abans que pugui marxar, en Víctor li dispara un tret i el mata.
  • Obra
    Goteres
    (2019) de la Varga, Marc
    En Toni és a casa seva i s'adona que li han sortit unes goteres al sostre del menjador i que comença a caure aigua provinent del pis de dalt. Alarmat, puja al pis superior, on un home gran li obre la porta. El veí li demana ajuda per aturar la fuita i eixugar l'aigua que inunda el pis. Mentre recullen l'aigua, els dos homes conversen i, a través dels detalls que s'expliquen de les seves vides, s'adonen que tots dos són la mateixa persona en moments diferents de la seva vida. En Toni, en adonar-se que de gran serà un guionista fracassat que treballa de vigilant en un pàrquing i que viu sol, intenta canviar coses del seu present per veure si el seu futur canvia. Cada cop que modifica alguna cosa —truca la seva parella per tornar amb ella, abandona la sèrie en què està treballant o fa les maletes per deixar-ho tot i marxar al camp— la seva versió en el futur és diferent, però mai és la versió perfecta que ell anhelava. En adonar-se'n, decideix deixar d'intentar canviar el futur i prova de comportar-se de manera diferent en el present.
  • Obra
    Xarnegos
    (2015) de la Varga, Marc
    La Marisa ha dut el seu pare, en Manolo, a una teràpia de grup que utilitza el psicodrama perquè els participants facin servir el teatre per expressar i analitzar el que els passa. La Marisa està molt preocupada perquè el seu pare, que va néixer a Extremadura i va migrar a Catalunya de molt jove, ara diu que només se sent català, i ha canviat molts dels seus hàbits i aficions. Abans, per exemple, escoltava artistes com Manolo Escobar i ara només escolta Lluís Llach. En Manolo, per la seva banda, vol que la seva filla el deixi tranquil i que no l'obligui a anar-se'n a viure amb ella a Saragossa, on la Marisa viu amb el seu marit. A través de la teràpia psicodramàtica, la Marisa i en Manolo descobreixen que l'origen de tot el que els separa és la mort de la Carmen, la dona d'en Manolo i mare de la Marisa. Gràcies als exercicis que proposa en Ricardo —el terapeuta—, pare i filla comencen a comprendre els comportaments de l'un i de l'altra, la qual cosa els permet inaugurar una nova etapa en la seva relació.
  • Obra
    El niño de la tele
    (2016) de la Varga, Marc; Ramírez, Rubén
    El Rubén és un home de poc més de trenta anys que treballa de fuster. Mentre munta una escenografia a la Sala Flyhard de Barcelona, comença a imaginar que el teatre està ple de gent que ha vingut a veure el seu espectacle per sentir la història de la seva vida. El Rubén explica com, quan tenia nou anys, va començar a imitar personatges famosos que sentia a la ràdio del taller de fusteria on treballava el seu pare. Després que un amic de la família sentís les seves imitacions i el convidés a actuar a un bar de Santa Coloma de Gramenet, el Rubén va començar una carrera artística fulgurant que el va dur en pocs mesos a actuar als programes de televisió més vistos d'Espanya. Tot i les dificultats per mantenir amistats i els problemes de convivència familiar causats per la seva nova vida, el Rubén era feliç i li agradava la seva feina. Però, pocs anys després, les ràdios i les productores televisives van deixar de trucar-li i va haver de posar-se a treballar a la fusteria del seu pare. Després d'haver intentat reprendre puntualment la seva activitat com a imitador i d'haver iniciat una carrera professional en un altre àmbit que tampoc no va funcionar, el Rubén ha acabat acceptant la seva vida actual. Finalment, quan el seu pare li demana la caixa d'eines, el Rubén torna a la realitat inicial i continua amb la seva feina muntant l'escenografia al teatre.
  • Obra
    El narrador
    (2011) de la Varga, Marc
    El narrador d'una novel·la romàntica és a l'escenari esperant que arribin els personatges de la història per a poder explicar-ne el final. El personatge de la dona enamorada arriba amb ganes d'acabar d'una vegada, ja que les seves amigues l'estan esperant en una casa d'apostes. El personatge de l'home enamorat arriba tot seguit disposat a complir amb el seu paper i acabar la història amb el petó final. En el moment del petó, però, el narrador canvia la història prevista i els dos personatges aturen la novel·la. El personatge de l'home pressiona el narrador perquè torni a l'argument previst, i és llavors quan el narrador confessa que està enamorat de la dona i que per això no vol narrar el petó. L'home sembla convèncer el narrador i tornen al moment del petó, però, de nou, el narrador se'n desdiu i comença a explicar un final alternatiu en el qual la dona s'enamora d'ell mateix. La dona, que té ganes d'acabar i poder marxar amb les seves amigues, li segueix la veta al narrador i tots dos acaben besant-se. El personatge de l'home enamorat, veient com ha canviat la història, decideix canviar el seu paper i ser el personatge que sempre ha volgut ser: un home del temps.