Elena Santiago

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Andorra, 1994. Dramaturga i actriu de teatre i cinema amb formació a l’Institut del Teatre i experiència en produccions nacionals i internacionals. Com a dramaturga, s’ha format a l’Obrador de la Sala Beckett i ha realitzat una residencia individual de dramatúrgia a Faberllull. La seva opera prima en solitari, "El Silenci", ha estat guardonada amb el Premi Born de Teatre 2024. Prèviament, havia co-escrit el musical familiar "Cuques" i, recentment, ha estrenat el monòleg "Nuaº".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    Nuaº
    (2024) Santiago, Elena
    Asseguda a la cafeteria de la universitat, la Nua s’adona que algú ha creat un vídeo sexual d'ella generat amb intel·ligència artificial i l’ha enviat massivament. Al cap de pocs minuts, comença a rebre missatges de desconeguts enviant-li imatges explícites i fent-li xantatge. L’Eva, una companya de classe que ha passat per una situació similar, li fa saber que els autors del vídeo i de l’enviament massiu són l’Andreu —el noi amb qui la Nua acaba de trencar— i els seus amics. En saber-ho, la Nua recorda tots els episodis de violència masclista que ha patit al llarg de la seva vida i li aflora un sentiment de culpa per no haver estat al costat de l’Eva quan el seu cas va esclatar. En aquest moment, una projecció convida el públic a entrar a l’escenari i asseure’s al costat de la Nua. Segons si algun espectador ho fa o no, l’obra té un final en què la Nua revela com li ha costat reprendre la seva vida, malgrat saber que mai res no tornarà a ser com abans, o un altre en què explica que l’única sortida que veu a la seva situació és “l’única opció quan no queda opció”.
  • Obra
    Cuques (o el declivi dels humans i l’adveniment de les paneroles)
    (2020) Santiago, Elena; Ardila, Adrià
    Després d’una catàstrofe climàtica que ha deixat la Terra gairebé inhabitable, els humans han fugit del planeta. Konstantine i Gregor són dues paneroles que proven de sobreviure en aquest món apocalíptic. Viuen a casa de Konstantine, una casa greument afectada pels terratrèmols que hi ha constantment i que està a punt de caure. Per a poder salvar-la, Konstantine vol plantar un arbre que, amb les seves arrels, enforteixi el terra on descansa la casa i així evitar-ne l’esfondrament, però al planeta Terra ja no hi queden arbres. Gregor recorda una cançó que cantaven a la seva família —de la qual és l’últim membre viu— que indicava el lloc on encara sobrevivia un gran arbre mil·lenari. Després de moltes dificultats, les dues paneroles troben l’arbre i aconsegueixen agafar-ne un fruit que conté una llavor, però no tornen a temps per plantar-la i la casa de Konstantine s’esfondra sense remei. En aquell moment, les dues s’adonen que tenen una nova missió: utilitzar la llavor per replantar el planeta i que les paneroles de tot el món puguin viure amb dignitat.
  • Obra
    El silenci
    (2024) Santiago, Elena
    La Clara, que està estudiant un màster de periodisme a Barcelona, torna a Andorra a passar el Cap d’Any amb el seu pare, el Julià, malalt de demència, i amb la seva germana Meritxell, advocada. La Clara no vol tornar a viure a Andorra quan acabi el màster, però la Meritxell li recorda que allà podria tenir una bona feina, gràcies a la posició de la família, i que no és just que la deixi sola cuidant el pare. La Clara vol parlar de la mare, la Llúcia, i demana a la Meritxell que deixi d’amagar-li que es va suïcidar. Passejant per unes terres familiars, la Clara descobreix que el pare i la Meritxell hi estan fent construir xalets de luxe. Un dels treballadors hi troba unes mandíbules humanes enterrades. La Clara vol avisar la policia, però la Meritxell s’hi oposa perquè creu que la notícia podria perjudicar el negoci. Quan la Clara explica al pare el descobriment, surten a la llum els secrets de la família: s’havien enriquit fent passar persones d’amagat pels Pirineus, i el Julià és el responsable directe de diversos crims. La Llúcia, en descobrir que era filla d’una migrant morta en aquell trànsit, havia intentat destapar el cas i va ser assassinada. La Clara decideix tornar a enterrar el secret familiar… i, a partir d’aleshores, les ombres dels morts comencen a assetjar-la.