Marc Artigau Queralt

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1984. Dramaturg, poeta i novel·lista. Llicenciat en direcció escènica i dramatúrgia per l'Institut del Teatre. Més enllà de la seva tasca estrictament literària, col·labora, també, en ràdio i premsa escrita. Ha guanyat diversos premis literaris, entre els quals destaca el premi Josep Pla 2019 per la novel·la "La vigília".
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 15
  • Obra
    La metàfora perfecta
    (2014) Artigau Queralt, Marc
    Una festa temàtica en una biblioteca on tots els convidats van disfressats d’escriptors. L’Oriol, un professor d’institut vestit de James Joyce, pren un llibre d’una lleixa i comença a llegir. Mentre ho fa, una desconeguda disfressada de Virginia Woolf el sorprèn tapant-li els ulls per darrere i, ambdós, comencen un breu flirteig. Poc després, la noia se’n va al lavabo a esperar-lo mentre ell descobreix, fascinat, que el que acaba de viure només ha passat en les pàgines del llibre que llegeix i que, per tant, la seva Virginia en realitat no existeix. O potser sí.
  • Obra
    Arbres
    (2015) Artigau Queralt, Marc
    En Llorenç (un home invisible) fa temps que segueix la Lluna perquè creu que aquesta té la capacitat de fer visibles aquells qui ningú veu (“les ciutats estan plenes d’homes invisibles i de semàfors en vermell”). Una nit, mentre la segueix, veu com la noia és presumptament atacada per un home d’ulls blaus. Fuig amb el cotxe, espantat, i atropella la Lluna. Com a conseqüència de l’accident, ell es torna visible però perd la visió i la noia, al seu torn, perd la veu. A partir d’aquí, la germana de la Lluna, l’Alba, traça un pla per venjar-se d’en Llorenç i, fingint que treballa per ell tot espiant i relatant-li allò que fa la Lluna, en realitat intenta tornar-li el mal que els ha fet. Tanmateix, quan la Lluna descobreix el pla de venjança, l’estronca. Al cap i a la fi, el que per a la seva germana va ser una desgràcia, per ella va ser un cop de sort. Així en Llorenç recupera la visió i la Lluna, la veu.
  • Obra
    Unes altres
    (2022) Artigau Queralt, Marc
    Dues dones, la Sara i la Lola, es dediquen a espiar, sovint a les fosques, a dues dones que viuen en un pis semblant al seu al bloc del davant. Les dues dones a qui espien també les observen i els esdeveniments entre tots dos pisos es repeteixen de manera que el que fan les dones del pis de davant és el mateix que la Lola i la Sara han fet instants abans. Avui, quan es queda sola, la dona del davant treu una pistola de sota del sofà. La Lola sap que la Sara també té una pistola amagada, així que accepta que arriba el final de la seva història. Al pis de davant algú les observa.
  • Obra
    Nduti
    (2014) Artigau Queralt, Marc
    En una distopia no gaire allunyada del món actual, un europeu d’uns seixanta anys viatja al cor d’Àfrica per comprar l’ombra d’una nena africana, Ntudi. La compra de l’ombra de la nena sembla l’única opció perquè la seva dona –europea, també, i terminal des que va perdre la seva- esquivi la mort. D'altra banda, amb els diners de la venda, la nena i la seva família podran prosperar. O almenys això diu Ntudi en un discurs d’agraïment a L'home que sembla après de memòria. Per facilitar la transacció i realitzar l’operació que deslligarà l’ombra del seu cos originari, una empresa regentada per un doctor i una doctora sense gaire escrúpols fa d’intermediària. Tot plegat en una regió on tots aquells a qui ja els han pres l’ombra són repudiats, marginats i, si convé, assassinats.
  • Obra
    La peixera
    (2017) Artigau Queralt, Marc
    El Professor ha reunit tots els pares i mares de la classe de 4t B. Després que l'1 d'octubre l'escola visqués moments molt tensos amb càrregues policials durant les votacions pel referèndum, a la classe hi han començat a passar coses intolerables. Un nen ha fet una redacció tractant de rates els policies que van venir des de molts indrets d'Espanya i que es van allotjar al port dins un vaixell. La peixera és buida perquè el peix Joan Carles ha aparegut mort a la taula de la Mercè, la tutora del curs. Després de la mort del peix Joan Carles, el seu substitut, el peix Felip, també ha acabat mort a la taula de la Mercè, que ha agafat la baixa per estrès. En ser preguntats per aquest fet, els alumnes del curs han explicat que han fet una consulta i el resultat ha sigut la república. L'escola ha decidit tancar els protagonistes d'aquests actes al soterrani i que la resta de companys hagin d'anar a cada classe per disculpar-se davant dels alumnes de tot el centre, (els quals tindran 3 minuts per fer el que vulguin amb els membres del curs de 4t B).
  • Obra
    Ushuaia
    (2007) Artigau Queralt, Marc
    Un bloc de pisos. Juli, vigilant de seguretat del metro que viu a la sisena planta, s’enamora bojament de Vainilla -model que apareix en un anunci de iogurts de maduixa- i la persegueix, entre la vigília i el somni, fins a posseir-la i matar-la. Aïna, veïna de Juli, apareix al no-res just en el moment que obre la nevera per beure’s un got d’aigua, precisament la nit en què està pensant suïcidar-se. Flora, ajudant d’un mag dèspota i masclista que té la sala d’assaig al mateix bloc de pisos, decideix tancar el mag en un dels seus trucs de màgia per, així, acabar amb les humiliacions que pateix. Flora coincideix a l’escala del bloc amb Juli, el pega, l’abraça i no aconsegueix treure-se’l del cap mai més. El mag coincideix amb un actor i Aïna al no-res, una mena de forat negre o de no-lloc entre dues realitats paral·leles. Tot plegat, en un univers on la fina línia que separa l’existència de la no existència sembla haver-se desdibuixat.
  • Obra
    E.V.A.
    Artigau Queralt, Marc; Genebat, Cristina; Manrique, Julio
    L’Àgata, actriu, acudeix al geriàtric on resideix la seva mare, una setmana abans d’estrenar E.V.A., un espectacle sobre el dolor que celebra els vint-i-cinc anys de la seva companyia, T de Teatre. La seva mare s’ha escapat del geriàtric, però ella sembla més preocupada per un problema a la veu –degut a un bloqueig emocional- que li impedeix cantar. La Lola, al seu torn, és una agent immobiliària de gran èxit professional, però que pensa que ha estat incapaç de prendre les seves pròpies decisions. La Clara pateix, d'altra banda, perquè la seva filla és a punt de marxar de casa, però també per una dolença física: una hèrnia discal. Finalment, la Paloma, anestesista de prestigi, dedica gran part de la vida a pal·liar el dolor dels altres però, en el fons, és ella qui, per por al patiment, ha decidit viure anestesiada. El dolor que l’hèrnia provoca a la Clara és el detonant perquè les quatre dones –antigues companyes de classe – coincideixin, trenta anys després, a l’hospital. I la Paloma, víctima de nombrosos abusos per part de la Clara durant l’adolescència, és qui, al quiròfan, l’anestesia, aconseguint, així, reparar el seu propi dolor.
  • Obra
    La força centrífuga
    (2013) Artigau Queralt, Marc
    Una matinada, L’home apareix en un petit pàrquing de la ciutat, aparentment per recuperar el seu cotxe, just abans de deixar-ho tot per anar-se’n a viure a Moçambic. Com que –segons diu- ha perdut el tiquet, desperta a un endormiscat vigilant, per tal de pagar el dia complet i així poder sortir del pàrquing. D’aquesta manera, L’home i El vigilant entaulen una conversa aparentment banal on L’home li confessa els seus motius per marxar a Moçambic –suposadament la insatisfacció laboral- i El vigilant li explica que té una filla, la Clara. Així, poc a poc, els dos homes van abandonant la banalitat per entrar en el terreny de la complicitat i les confidències. Tot plegat, fins que, a partir d’un innocent joc d’enginy –la dona i el pont- que El vigilant planteja, aquest acaba descobrint que el motiu real de la fugida de L’home és, en el fons, molt més sòrdid. Així, el desengany amorós que ha tingut amb la seva filla, La Clara –incapaç, tot i els anys de relació, de deixar el seu marit per ell- és el que realment ha empès L’home a fugir. El desengany amb la Clara que, ara mateix, es troba tancada dins el maleter del seu cotxe.
  • Obra
    Caïm i Abel
    (2016-04) Artigau Queralt, Marc
    Caïm és fill d’una família pagesa de la Catalunya interior. El seu pare, un culer acèrrim, mor de forma prematura d’un càncer de pàncrees. Set, immigrant vingut de l’Àfrica per fer de temporer, ajuda a la família a ocupar-se del camp, per tal de poder enviar diners a la seva dona Maria, que s’ha quedat a càrrec d’un fill al seu país d’origen. En un inici, Set preveu treballar per la família de Caïm només de forma temporal. Tanmateix, un incident amb Jaume el Cuca –un home del poble que es va tornar boig per les bombes- fa que aquest s’acabi incorporant a la família de forma definitiva, tot convertint-se en la parella de Marga, germana de Caïm. Amb el temps, Marga i Set marxen a Barcelona a provar de guanyar-se la vida i Caïm també abandona la llar paterna per tal de convertir-se en funcionari, concretament en vigilant de frontera. Abel, al seu torn, és un taxista que viu a un indret indefinit de l’Àfrica. El seu pare, Set, fa més de dues dècades que va marxar a Europa, abandonant-los, tant a ell com a la seva mare, amb la promesa de lluitar per oferir-los un futur millor. Tanmateix, després del suïcidi de la mare, Maria, i d’un temps prolongat sense saber res del seu pare, Abel decideix travessar l’oceà en direcció a Europa per retrobar-s'hi, acompanyat de Lilith. Allà, però, un incident a la frontera, el porta a matar Caïm, convertit en vigilant. La retrobada amb el seu pare, per tant, es veu condicionada per aquest fet atroç. Caïm i Abel no és una història bíblica, sinó la història de dues famílies, de dues generacions consecutives que encarnen la ferida existent entre Europa i la resta del món.
  • Obra
    Les sense ànima
    (2009-11) Artigau Queralt, Marc
    Existeix un servei al qual poden recórrer els homes que se senten sols per tal de passar una nit amb nenes adolescents, que es prenen un medicament per tal de no assabentar-se de res. Als homes només se'ls permet dormir amb elles, mirar-les i abraçar-les, sense poder fer-hi més. A oferir aquest servei -inspirat en la novel•la "La casa de les belles adormides" de Yasunari Kawabata- s’hi presten les joves Minnie i Daisy. La primera dorm a una habitació d’hotel mentre l’Home despert se la mira i l’acarona. La segona es desperta al lavabo d’una estació de servei on coneix l’Home que espera, que menja una hamburguesa acompanyat d’una urna amb les cendres del seu pare, just la Nit de Nadal. Fascinat pel cos de Minnie, l’Home despert perd el control i està a punt d’ofegar la jove. L’Home que espera, al seu torn, també acaba fascinat per Daisy i, en conèixer de què treballa la jove, la busca per poder-hi passar una nit mentre ella dorm. Les dues històries són travessades per una tercera, la de les sense ànima, unes dones sense ombra que cada dia surten del mar i que a la nit hi tornen, per poder oblidar.