Joan Guasp Vidal

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 15
  • Obra
    Fumar d'amagat
    (1987) Guasp Vidal, Joan
    En Fobo, entre d’altres manies, té agorafòbia i porta tres mesos sense poder sortir de casa, amb l’únic consol de les visites diàries del seu amic Damià. Però ni això ni la insistència del director de l’institut on treballa aconsegueixen fer-lo sortir del cau on es consumeix, i només la possibilitat de retrobar-se amb una dona que estima pot impulsar-lo a sortir al carrer. Però quan finalment ho intenta, descobreix que la seva fòbia és més gran que el seu amor.
  • Obra
    La Torre Eiffel
    (2010) Guasp Vidal, Joan
    En Qu i la Ka són una parella que viu en un pis en una ciutat europea mediterrània. Quan en Qu arriba a casa, la Ka li explica que Ells —dos homes encaputxats— han tornat al pis i els han robat de nou. Aquesta vegada només els han deixat una taula, dues cadires i una postal emmarcada de la Torre Eiffel i els han amenaçat de tornar i endur-se la resta de coses i, fins i tot, la seva llengua. La Ka i en Qu, espantats, intenten trobar una solució perquè no els prenguin el poc que els queda. A més, la Ka està embarassada i tenen por que els prenguin el fill quan aquest neixi. La por els duu a passar per moments de molta angoixa i, fins i tot, a acusar-se mútuament de col·laborar amb el sistema que els està espoliant. Finalment, prenen una decisió: subornaran els dos homes amb la postal emmarcada de París, que és el seu bé més preuat, ja que els recorda el viatge de noces que mai van poder fer per culpa de la precarietat en què viuen. Un cop els dos homes s'han endut la postal, aquests són víctimes d'un atemptat. En Qu i la Ka celebren momentàniament la fi dels homes que els terroritzaven, però ràpidament s'adonen que, després d'ells, en vindran uns altres. Quan unes sirenes de policia s'apropen al seu edifici i algú colpeja violentament la porta, en Qu i la Ka s'adonen que han de prendre una decisió: fugir o lluitar.
  • Obra
    Els titellaires
    (1998) Guasp Vidal, Joan
    A l’Hotel Divina Comèdia de Mallorca han estat convocats els tres jueus més famosos de la Història: Jesús, Kafka i Groucho Marx. Mentre esperen l’arribada de l’amfitrió que els ha reunit discuteixen sobre els grans temes de la Història de la Humanitat, i quan finalment l’amfitrió es presenta i ells marxen, ens adonem que tot ha estat un assaig d’una obra teatral representada per personatges famosos, on el paper de Jesús és interpretat pel Papa Joan Pau II, el de Groucho el fa Bill Clinton i Franz Kafka és Boris Ieltsin, juntament amb altres personatges secundaris.
  • Obra
    Fills de l'espera
    (1993) Guasp Vidal, Joan
    "Fills de l’espera" parteix de l’obra de Beckett "Tot esperant Godot" per fer-ne una interpretació personal. En aquest cas, però, Dogmo (el Godot original) arriba finalment a l’espai on és tan esperat, com a símbol subtil però inequívoc de la Mort. Buc i Casc són aquí la parella que espera infatigablement la seva arribada (malgrat que d’altres personatges s’hi interposin per tal d’impedir-ho) i la fam que passen provoca el defalliment de Casc i, més tard, la seva mort, moment en el qual, a la fi, arriba Dogmo i se l’emporta.
  • Obra
    L'escorcoll
    (2014) Guasp Vidal, Joan
    Un grup de guàrdies civils manats per un fiscal entren al despatx de l'autor per escorcollar-lo. Després d'hores sense trobar el que han vingut a buscar —el secret de la creativitat que es troba en la base, segons creuen, de la conspiració que està preparant l'autor—, decideixen sotmetre'l a un escàner cerebral. El resultat d'aquesta prova, però, no els revela cap secret, ja que l'escàner només mostra un feix de llum. Desesperats per no trobar el seu objectiu, els policies amenacen l'autor amb denunciar-lo, i aquest els diu que el secret que busquen es troba en un vi que amaga dins una bota darrere la prestatgeria. L'autor convida tots els policies a beure una copa d'aquest vi i aquests, després de fer-ho, cauen inconscients. Quan ja no queda ningú despert que el pugui sentir, l'autor treu un paper amagat i confessa que es tracta del poema que condensa tot el fruit d'una vida de reflexió, d'art i de creació. Tot seguit, l'autor recita aquest poema en el qual reflexiona sobre la felicitat, les incerteses, la noció de veritat, el pensament individual, la rellevància de tenir un esperit juganer, la importància de l'art i la llibertat en la vida i la meravellosa absurditat de l'existència.
  • Obra
    Viatge a la fi del món
    (1996) Guasp Vidal, Joan
    Ogo i Bisa viuen en una casa d’on no es pot sortir, ja que les portes només serveixen per entrar. Bisa no para d’esternudar i Ogo es passa tot el dia “no mirant la tele”, és a dir, mirant la pantalla apagada del televisor. Però la monotonia es trenca amb l’arribada d’Hosto, un foraster que un cop dins es veurà forçat a viure amb ells. A partir de llavors es reprodueixen escenes quotidianes del matrimoni (sortir a passejar, prendre una copa en un bar, etc.), en les quals Hosto hi col·labora activament. Finalment, Hosto conquereix una de les tres butaques que hi ha davant del televisor, amb la qual cosa esdevé definitivament un membre més del grup, i tots tres, per unanimitat, decideixen engegar el televisor.
  • Obra
    Kabyl
    Guasp Vidal, Joan
    Kabyl és un personatge que viu al carrer amb un rètol on es llegeix: “Vol ésser vostè el meu amic?”. Al seu costat hi té un sac que és, de fet, casa seva. D’allí apareixen la seva dona, els seus fills, menjar, etc. Kabyl és cortejat constantment per dos suposats amics seus: el Delegat Munyidor, un personatge poderós que aconsegueix qualsevol cosa que Kabyl vulgui a canvi de la seva submissió més absoluta, i en Charly, conegut com ‘el Roig’, enemic implacable del Delegat. Al final, Kabyl s’adonarà que tots dos només l’utilitzen pels seus propis interessos, i ell i la seva dona decidiran marxar, esperant l’arribada de millors temps, sense que el Delegat o en Charly sàpiguen en què han fallat.
  • Obra
    L'estàtua de la llibertat
    (2017) Guasp Vidal, Joan
    Dos pallassos inventen un somni màgic. En aquest somni, un adolescent surt nedant des de Mallorca i travessa l'oceà fins a arribar a Nova York. Un cop a Central Park, el noi coneix un home gran que seu en un banc i de seguida entaulen conversa. L'home li explica al noi que viu a Washington i que, de tant en tant, fa una escapada a Nova York. El noi, per la seva banda, li explica a l'home que ell ve dels Països Catalans —que estan oprimits sota el jou de l'Estat espanyol— i que ha travessat l'oceà nedant perquè el seu pare li ha dit que és molt important que arribi als Estats Units i que aconsegueixi suports internacionals. L'home escolta el noi amb molt d'interès i li diu que l'ajudarà. El noi es pregunta com ho farà, ja que ell necessita parlar amb persones influents que, quan els Països Catalans declarin la seva independència, donin suport a la declaració. Davant dels dubtes de l'adolescent, l'home li confessa que la casa on viu a Washington és la Casa Blanca i que el seu fill és Barack Obama, el president dels Estats Units.
  • Obra
    Calabruix
    Guasp Vidal, Joan
    De camí a l'escola, l'Ignasi, un nen que estudia primària, s'ha trobat un cadell de gos brut i malalt. Un cop al pati l'ensenya als seus amics i els diu que se'l vol quedar. La professora de l'Ignasi, però, en veure el gosset, li ho prohibeix, ja que el gos pot transmetre malalties i ser perillós. Com que el grup de nens no deixa d'insistir, la professora crida a un agent municipal que tanca el gos dins d'una gàbia. Els nens, davant d'aquesta injustícia, decideixen fer una recol·lecta entre familiars, amics i altres habitants del poble. Amb els diners que aconsegueixen reunir poden pagar els serveis d'un veterinari i comprar productes de neteja per l'animal. Un cop el veterinari dona el seu vistiplau, l'agent municipal no té més remei que tornar el gosset a l'Ignasi que, juntament amb els seus amics, celebra que han aconseguit quedar-se'l.
  • Obra
    El centaure sense dents
    (2008) Guasp Vidal, Joan
    Dos soldats en una trinxera parlen mentre pateixen l'atac d'artilleria de l'enemic, fins que s'adonen que en realitat ja han mort i els estan enterrant junts en una fossa. Un dels dos soldats aprofita per confessar a l'altre que és homosexual i li demana si no li molestarà que la gent, si mai els troben, pensin que potser ell també n'era. El seu amic diu que, un cop mort, ben poc li importen aquestes coses, i que per damunt de tot valora la seva amistat.