Joan Guasp Vidal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
16 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 16
Obra Melodia de saxoGuasp Vidal, JoanL’obra constitueix un monòleg que el personatge de Teatre dirigeix a la seva raó de ser, el públic. Teatre reconeix que està al seu servei i que el seu objectiu és aconseguir que el públic maduri i a la vegada frueixi, tot i que de cap de les maneres vol resultar didàctic. Necessita el públic, tot i que l’acusa de ser el responsable de moltes de les seves ensopegades. Teatre mostra al públic els móns als quals podrà transportar-lo: els de Hàmlet, Ofèlia, Don Joan, etc. Teatre se sent feble, indefens i desatès, però està disposat a donar al públic una altra oportunitat si torna a escoltar-lo, ja que ell l’estarà esperant demà, demà passat i sempre.Obra El creuer dels etcèteresGuasp Vidal, JoanEn Giocondo acaba de guanyar les eleccions i ha sigut escollit capità de l'Occident, un creuer amb mil milions de passatgers que salpa del port per travessar els oceans amb l'objectiu d'assolir la pau. En aquesta empresa l'acompanyen els seus oficials, Flíming i Ruck, i l'hostessa Extíntia. Durant el viatge, l'Occident pateix petits contratemps, com un grup sospitós de dofins que el persegueix o l'aparició de petits icebergs, però en Giocondo esquiva les dificultats fent valer el seu govern despòtic i manté la situació a ratlla. Quan sembla que tot està controlat, el vaixell rep un atac que destrueix les dues xemeneies, les xemeneies bessones, i provoca milers de morts. La reacció desmesurada del capità, que aniquila indiscriminadament poblacions de pingüins acusant-los falsament de l'atac, provoca una revolta entra els passatgers i la tripulació. Finalment, quan en Giocondo ja té decidit destruir ell mateix la nau abans que la rebel·lió el derroqui, l'Occident xoca contra una superfície inexpugnable i s'enfonsa ràpidament.Obra Ki : Monodiàleg -convertible en diàleg, si no es troba l'actor adient- per a tres veus i trompeta(1998) Guasp Vidal, JoanUn personatge, Ki, es planteja tota una sèrie de qüestions al voltant de la seva identitat, del lloc que ocupa en aquest món, i de la felicitat i infelicitat que sent. Dividit en tres veus, la primera es mostra perduda en la immensitat d'un món que li fa por pels misteris que conté i pels dubtes que té sobre el paper que li ha tocat fer; la segona veu mostra una clara voluntat d'ajudar la primera i, a través de preguntes punyents i incisives, permet que la primera reflexioni sobre si mateixa i aprengui a viure amb el dubte; finalment, la tercera veu, més distanciada, es mira la primera des d'una certa superioritat i, fins i tot, menyspreu, fent evident que allò que angoixa a la primera -el desconeixement de nosaltres mateixos- és part imprescindible de les nostres vides. Al final de l'obra, la primera veu accepta no saber qui és com un pas més en el procés de construcció de la seva identitat. En definitiva, tres veus que corresponen a tres parts diferents d'un mateix jo.Obra El centaure sense dents(2008) Guasp Vidal, JoanDos soldats en una trinxera parlen mentre pateixen l'atac d'artilleria de l'enemic, fins que s'adonen que en realitat ja han mort i els estan enterrant junts en una fossa. Un dels dos soldats aprofita per confessar a l'altre que és homosexual i li demana si no li molestarà que la gent, si mai els troben, pensin que potser ell també n'era. El seu amic diu que, un cop mort, ben poc li importen aquestes coses, i que per damunt de tot valora la seva amistat.Obra El venedor de cacauets(1999) Guasp Vidal, JoanUn venedor de cacauets és assassinat per dos lladres que han entrat a casa seva per robar-li precisament els cacauets. Quan arriba la policia al lloc del crim, l’únic testimoni és el propi mort, el qual (tot i la delicada situació en què es troba) s’ofereix de bon grat a col·laborar amb la Justícia i dir tot el que sap. Però ni la policia ni el senyor jutge aconsegueixen finalment enxampar els assassins, que, disfressats d’empleats de la Funerària Municipal i sense que la policia els reconegui, acaben emportant-se el mort, malgrat les seves raonables protestes.Obra El despertador : Viatge a un altre lloc(2001) Guasp Vidal, JoanEl senyor Gínjol i la senyora Gínjol apareixen a escena vestits amb pijama i, com en un somni, ell li explica a ella els fantàstics viatges que ha fet arreu del món, els extravagants personatges que ha conegut i les anècdotes més inversemblants que ha pogut escoltar. Però acaba reconeixent que el viatge més emocionant que es pot fer a la vida és el viatge a l’interior d’un mateix, i que el millor transport per a viatjar no és altre que el món dels somnis, un món extraordinari en el qual es pot aconseguir absolutament tot.Obra CalabruixGuasp Vidal, JoanDe camí a l'escola, l'Ignasi, un nen que estudia primària, s'ha trobat un cadell de gos brut i malalt. Un cop al pati l'ensenya als seus amics i els diu que se'l vol quedar. La professora de l'Ignasi, però, en veure el gosset, li ho prohibeix, ja que el gos pot transmetre malalties i ser perillós. Com que el grup de nens no deixa d'insistir, la professora crida a un agent municipal que tanca el gos dins d'una gàbia. Els nens, davant d'aquesta injustícia, decideixen fer una recol·lecta entre familiars, amics i altres habitants del poble. Amb els diners que aconsegueixen reunir poden pagar els serveis d'un veterinari i comprar productes de neteja per l'animal. Un cop el veterinari dona el seu vistiplau, l'agent municipal no té més remei que tornar el gosset a l'Ignasi que, juntament amb els seus amics, celebra que han aconseguit quedar-se'l.Obra Només sé que no sé res : Viatge al principi de totes les coses(2002) Guasp Vidal, JoanTres galls dindis anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar donen voltes dalt d’un escenari tot seguint l’estrella que els guia cap a un lloc desconegut. I, mentre caminen, comencen a filosofar i a discutir sobre l’origen de l’univers, l’existència, la ignorància i el sentit de la vida, mentre són atacats sistemàticament per unes pinces enormes que els van desplomant fins a deixar-los completament despullats. L’estrella acaba guiant-los, finalment, cap al públic, al qual li ofereixen, devotament, or, encens i mirra.Obra Fumar d'amagat(1987) Guasp Vidal, JoanEn Fobo, entre d’altres manies, té agorafòbia i porta tres mesos sense poder sortir de casa, amb l’únic consol de les visites diàries del seu amic Damià. Però ni això ni la insistència del director de l’institut on treballa aconsegueixen fer-lo sortir del cau on es consumeix, i només la possibilitat de retrobar-se amb una dona que estima pot impulsar-lo a sortir al carrer. Però quan finalment ho intenta, descobreix que la seva fòbia és més gran que el seu amor.Obra Els titellaires(1998) Guasp Vidal, JoanA l’Hotel Divina Comèdia de Mallorca han estat convocats els tres jueus més famosos de la Història: Jesús, Kafka i Groucho Marx. Mentre esperen l’arribada de l’amfitrió que els ha reunit discuteixen sobre els grans temes de la Història de la Humanitat, i quan finalment l’amfitrió es presenta i ells marxen, ens adonem que tot ha estat un assaig d’una obra teatral representada per personatges famosos, on el paper de Jesús és interpretat pel Papa Joan Pau II, el de Groucho el fa Bill Clinton i Franz Kafka és Boris Ieltsin, juntament amb altres personatges secundaris.