Joan Guasp Vidal

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 23

Melodia de saxo
Guasp Vidal, Joan
L’obra constitueix un monòleg que el personatge de Teatre dirigeix a la seva raó de ser, el públic. Teatre reconeix que està al seu servei i que el seu objectiu és aconseguir que el públic maduri i a la vegada frueixi, tot i que de cap de les maneres vol resultar didàctic. Necessita el públic, tot i que l’acusa de ser el responsable de moltes de les seves ensopegades. Teatre mostra al públic els móns als quals podrà transportar-lo: els de Hàmlet, Ofèlia, Don Joan, etc. Teatre se sent feble, indefens i desatès, però està disposat a donar al públic una altra oportunitat si torna a escoltar-lo, ja que ell l’estarà esperant demà, demà passat i sempre.
El creuer dels etcèteres
Guasp Vidal, Joan
En Giocondo acaba de guanyar les eleccions i ha sigut escollit capità de l'Occident, un creuer amb mil milions de passatgers que salpa del port per travessar els oceans amb l'objectiu d'assolir la pau. En aquesta empresa l'acompanyen els seus oficials, Flíming i Ruck, i l'hostessa Extíntia. Durant el viatge, l'Occident pateix petits contratemps, com un grup sospitós de dofins que el persegueix o l'aparició de petits icebergs, però en Giocondo esquiva les dificultats fent valer el seu govern despòtic i manté la situació a ratlla. Quan sembla que tot està controlat, el vaixell rep un atac que destrueix les dues xemeneies, les xemeneies bessones, i provoca milers de morts. La reacció desmesurada del capità, que aniquila indiscriminadament poblacions de pingüins acusant-los falsament de l'atac, provoca una revolta entra els passatgers i la tripulació. Finalment, quan en Giocondo ja té decidit destruir ell mateix la nau abans que la rebel·lió el derroqui, l'Occident xoca contra una superfície inexpugnable i s'enfonsa ràpidament.
Ki : Monodiàleg -convertible en diàleg, si no es troba l'actor adient- per a tres veus i trompeta
(1998) Guasp Vidal, Joan
Un personatge, Ki, es planteja tota una sèrie de qüestions al voltant de la seva identitat, del lloc que ocupa en aquest món, i de la felicitat i infelicitat que sent. Dividit en tres veus, la primera es mostra perduda en la immensitat d'un món que li fa por pels misteris que conté i pels dubtes que té sobre el paper que li ha tocat fer; la segona veu mostra una clara voluntat d'ajudar la primera i, a través de preguntes punyents i incisives, permet que la primera reflexioni sobre si mateixa i aprengui a viure amb el dubte; finalment, la tercera veu, més distanciada, es mira la primera des d'una certa superioritat i, fins i tot, menyspreu, fent evident que allò que angoixa a la primera -el desconeixement de nosaltres mateixos- és part imprescindible de les nostres vides. Al final de l'obra, la primera veu accepta no saber qui és com un pas més en el procés de construcció de la seva identitat. En definitiva, tres veus que corresponen a tres parts diferents d'un mateix jo.
El centaure sense dents
(2008) Guasp Vidal, Joan
Dos soldats en una trinxera parlen mentre pateixen l'atac d'artilleria de l'enemic, fins que s'adonen que en realitat ja han mort i els estan enterrant junts en una fossa. Un dels dos soldats aprofita per confessar a l'altre que és homosexual i li demana si no li molestarà que la gent, si mai els troben, pensin que potser ell també n'era. El seu amic diu que, un cop mort, ben poc li importen aquestes coses, i que per damunt de tot valora la seva amistat.
Jaume I el més bell home del món
(2011) Guasp Vidal, Joan
Jaume I té vint-i-dos anys i acaba de conquerir —després d'un any d'una dura batalla— l'illa de Mallorca. Mentre explica la cruesa de la batalla i algunes anècdotes que s'hi han produït, el rei Jaume aprofita per narrar alguns dels moments més importants de la seva vida i com es va haver d'esforçar per convèncer nobles i religiosos perquè l'acompanyessin a la conquesta de l'illa. Al cap de gairebé vint anys, quan Jaume I en té 40 i ja fa anys que ha conquerit València, el rei recorda la sagnant batalla que hi va lliurar i repassa els últims esdeveniments de la seva vida, especialment el divorci amb Elionor de Castella i el posterior casament amb Violant d'Hongria. Vuit-cents anys després de la seva mort, Jaume I parla des de la seva tomba al Monestir de Poblet. Allí fa balanç d'alguns moments rellevants com la conquesta de Múrcia, la mort de la seva dona, el repartiment del regne entre els seus dos fills i el seu darrer desig de ser enterrat a Poblet. Finalment, reflexiona sobre la legitimitat de la violència i tot el vessament de sang del qual va ser responsable durant la seva vida.
El circ dels somnis
(2005) Guasp Vidal, Joan
En un espectacle de circ, després de cada número, un home i una dona parlen sobre els viatges que Ell no para de fer per tot el món. Ella, en canvi, explica que no viatja mai. En els relats dels seus viatges, l'home cobreix distàncies impossibles en molt poc temps i totes les anècdotes que explica són esdeveniments i descobriments sorprenents: a la Xina aprèn que tots els xinesos tenen mal de queixal crònic; als Estats Units el fan president durant deu minuts; a Anglaterra descobreix que tothom obre casa seva amb una clau anglesa, i a Jerusalem sobreviu miraculosament a un atemptat. Ella assenyala contínuament que li sembla que el coneix d'alguna banda i, finalment, tots dos comprenen que són el senyor i la senyora Gínjol, que fa quinze anys que estan casats i que els viatges del senyor Gínjol no són reals, sinó que es produeixen en els seus somnis. En adonar-se d'aquest fet, decideixen que, a partir d'ara, viatjaran junts.
El venedor de cacauets
(1999) Guasp Vidal, Joan
Un venedor de cacauets és assassinat per dos lladres que han entrat a casa seva per robar-li precisament els cacauets. Quan arriba la policia al lloc del crim, l’únic testimoni és el propi mort, el qual (tot i la delicada situació en què es troba) s’ofereix de bon grat a col·laborar amb la Justícia i dir tot el que sap. Però ni la policia ni el senyor jutge aconsegueixen finalment enxampar els assassins, que, disfressats d’empleats de la Funerària Municipal i sense que la policia els reconegui, acaben emportant-se el mort, malgrat les seves raonables protestes.
Un dels dies més feliços de les nostres vides
(2015) Guasp Vidal, Joan
En Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.
El despertador : Viatge a un altre lloc
(2001) Guasp Vidal, Joan
El senyor Gínjol i la senyora Gínjol apareixen a escena vestits amb pijama i, com en un somni, ell li explica a ella els fantàstics viatges que ha fet arreu del món, els extravagants personatges que ha conegut i les anècdotes més inversemblants que ha pogut escoltar. Però acaba reconeixent que el viatge més emocionant que es pot fer a la vida és el viatge a l’interior d’un mateix, i que el millor transport per a viatjar no és altre que el món dels somnis, un món extraordinari en el qual es pot aconseguir absolutament tot.
Calabruix
Guasp Vidal, Joan
De camí a l'escola, l'Ignasi, un nen que estudia primària, s'ha trobat un cadell de gos brut i malalt. Un cop al pati l'ensenya als seus amics i els diu que se'l vol quedar. La professora de l'Ignasi, però, en veure el gosset, li ho prohibeix, ja que el gos pot transmetre malalties i ser perillós. Com que el grup de nens no deixa d'insistir, la professora crida a un agent municipal que tanca el gos dins d'una gàbia. Els nens, davant d'aquesta injustícia, decideixen fer una recol·lecta entre familiars, amics i altres habitants del poble. Amb els diners que aconsegueixen reunir poden pagar els serveis d'un veterinari i comprar productes de neteja per l'animal. Un cop el veterinari dona el seu vistiplau, l'agent municipal no té més remei que tornar el gosset a l'Ignasi que, juntament amb els seus amics, celebra que han aconseguit quedar-se'l.

Joan Guasp Vidal

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca