Joan Guasp Vidal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
13 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 13
Obra Els papagenos(2004) Guasp Vidal, JoanTres personatges anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar —abillats amb uns esplendorosos vestits de plomes lluents— esperen una estrella que els guiï, tot i que no saben on han d'anar. En adonar-se que amb prou feines saben qui són i que, en el fons, no saben res, decideixen jugar a imaginar que són dos galls d'indi i un estruç que filosofen sobre l'existència. En aquest exercici d'imaginació, es plantegen dilemes existencials com l'origen del món, la constant expansió de l'univers o la possibilitat de saber alguna cosa, i d'altres qüestions més terrenals com la comunicació entre pares i fills o l'amenaça del turisme. Entre totes les preguntes que es fan, n'hi ha una de recurrent: la que es fan quan miren el públic i es plantegen si ells existirien si ningú els mirés. Mentre debaten sobre aquests temes, unes pinces apareixen i desapareixen diverses vegades per atacar-los i arrencar-los plomes, sense que els tres personatges sàpiguen per què ni puguin fer-hi res. Cada vegada que perden plomes, els personatges aprofundeixen en els seus dubtes fins a acabar sense plomes i sense cap certesa. Finalment, l'estrella que esperaven apareix i il·lumina el pati de butaques, moment en què els tres personatges ofereixen or, encens i mirra al públic.Obra La Torre Eiffel(2010) Guasp Vidal, JoanEn Qu i la Ka són una parella que viu en un pis en una ciutat europea mediterrània. Quan en Qu arriba a casa, la Ka li explica que Ells —dos homes encaputxats— han tornat al pis i els han robat de nou. Aquesta vegada només els han deixat una taula, dues cadires i una postal emmarcada de la Torre Eiffel i els han amenaçat de tornar i endur-se la resta de coses i, fins i tot, la seva llengua. La Ka i en Qu, espantats, intenten trobar una solució perquè no els prenguin el poc que els queda. A més, la Ka està embarassada i tenen por que els prenguin el fill quan aquest neixi. La por els duu a passar per moments de molta angoixa i, fins i tot, a acusar-se mútuament de col·laborar amb el sistema que els està espoliant. Finalment, prenen una decisió: subornaran els dos homes amb la postal emmarcada de París, que és el seu bé més preuat, ja que els recorda el viatge de noces que mai van poder fer per culpa de la precarietat en què viuen. Un cop els dos homes s'han endut la postal, aquests són víctimes d'un atemptat. En Qu i la Ka celebren momentàniament la fi dels homes que els terroritzaven, però ràpidament s'adonen que, després d'ells, en vindran uns altres. Quan unes sirenes de policia s'apropen al seu edifici i algú colpeja violentament la porta, en Qu i la Ka s'adonen que han de prendre una decisió: fugir o lluitar.Obra Ceràmica trencada(2021) Guasp Vidal, JoanEl Jutge presideix el judici contra l'Acusat. A la sala també s'hi troben la Defensa i el Fiscal, que l'interroguen. Durant el judici, els lletrats i el president del tribunal pregunten i tornen a preguntar a l'Acusat sobre el seu paper el dia que va ajudar a travessar en vermell una dona que feia tres-cents anys que esperava per travessar el pas de vianants. L'objectiu del Fiscal és provar que l'Acusat va cometre una il·legalitat ajudant la dona a travessar en vermell i socorrent-la quan una pilota llençada per un integrant del Cos Uniformat la va ferir i la va deixar cega. L'Acusat respon a les preguntes sense donar una versió clara dels fets i reflexiona constantment sobre el significat de conceptes com veritat, mentida o realitat. Finalment, quan l'Acusat demana insistentment que es dicti la sentència, cau una pluja de pilotes de tota mena seguida d'un vent que submergeix la sala en les tenebres.Obra Octubre de sang i de glòria(2018) Guasp Vidal, JoanEls habitants de Bonaterra s'han reunit al Castell de Montxuetó per celebrar l'alliberament del seu país després de tres-cents anys de reivindicacions i lluita pacífica. Mentre celebren aquesta fita, l'Avi Just Historiador relata els fets que els han permès assolir-la. Tot semblava perdut quan el dia del gran esmorzar, que els habitants de Bonaterra havien organitzat tot i que el govern del Babuí Imperial l'havia il·legalitzat, va acabar en una repressió brutal per part de la Guàrdia Incivil i la Policia Irracional. Després de l'esmorzar avortat, el Borinot Reial Sènior havia pronunciat diferents discursos encoratjant la policia i els ciutadans que li eren favorables a atacar amb violència els partidaris de l'alliberament. Les càrregues violentes havien continuat i alguns líders partidaris de l'esmorzar havien estat empresonats o forçats a l'exili. Quan ja s'havia perdut tota esperança, el Babuí Imperial i els seus esbirros es van penjar a la plaça de la Nació després d'haver vist la brutalitat de la repressió que havien ordenat, i així van permetre l'alliberament definitiu de Bonaterra.Obra L'escorcoll(2014) Guasp Vidal, JoanUn grup de guàrdies civils manats per un fiscal entren al despatx de l'autor per escorcollar-lo. Després d'hores sense trobar el que han vingut a buscar —el secret de la creativitat que es troba en la base, segons creuen, de la conspiració que està preparant l'autor—, decideixen sotmetre'l a un escàner cerebral. El resultat d'aquesta prova, però, no els revela cap secret, ja que l'escàner només mostra un feix de llum. Desesperats per no trobar el seu objectiu, els policies amenacen l'autor amb denunciar-lo, i aquest els diu que el secret que busquen es troba en un vi que amaga dins una bota darrere la prestatgeria. L'autor convida tots els policies a beure una copa d'aquest vi i aquests, després de fer-ho, cauen inconscients. Quan ja no queda ningú despert que el pugui sentir, l'autor treu un paper amagat i confessa que es tracta del poema que condensa tot el fruit d'una vida de reflexió, d'art i de creació. Tot seguit, l'autor recita aquest poema en el qual reflexiona sobre la felicitat, les incerteses, la noció de veritat, el pensament individual, la rellevància de tenir un esperit juganer, la importància de l'art i la llibertat en la vida i la meravellosa absurditat de l'existència.Obra La rialla de la hiena(2007) Guasp Vidal, JoanEl president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.Obra L'estàtua de la llibertat(2017) Guasp Vidal, JoanDos pallassos inventen un somni màgic. En aquest somni, un adolescent surt nedant des de Mallorca i travessa l'oceà fins a arribar a Nova York. Un cop a Central Park, el noi coneix un home gran que seu en un banc i de seguida entaulen conversa. L'home li explica al noi que viu a Washington i que, de tant en tant, fa una escapada a Nova York. El noi, per la seva banda, li explica a l'home que ell ve dels Països Catalans —que estan oprimits sota el jou de l'Estat espanyol— i que ha travessat l'oceà nedant perquè el seu pare li ha dit que és molt important que arribi als Estats Units i que aconsegueixi suports internacionals. L'home escolta el noi amb molt d'interès i li diu que l'ajudarà. El noi es pregunta com ho farà, ja que ell necessita parlar amb persones influents que, quan els Països Catalans declarin la seva independència, donin suport a la declaració. Davant dels dubtes de l'adolescent, l'home li confessa que la casa on viu a Washington és la Casa Blanca i que el seu fill és Barack Obama, el president dels Estats Units.Obra La bugaderia negra(2016) Guasp Vidal, JoanEl Duc Empalmat declara al judici després que ell i el seu soci hagin estat acusats d'irregularitats en la seva empresa de neteja de roba, anomenada La Bugaderia Negra. En l'interrogatori al qual el sotmeten el Jutge Patutja i el Fiscal Venial, el Duc Empalmat —que, a més, és el gendre del Puto Amo Vell— defensa que ell és només un home humil que, forçat per la seva família política, es va ficar en negocis foscos amb la promesa d'enriquir-se. Davant les acusacions del tribunal, el Duc nega una vegada i una altra que la Duquessa Empalmada —la filla del Puto Amo Vell i germana del Puto Amo Jove— sabés res dels negocis de la Bugaderia Negra. El Jutge Patutja no es creu res de la declaració del Duc i, per això, pren declaració també als altres membres de la família: el Puto Amo Vell, l'Amiga Invisible (l'amant del Puto Amo Vell), el Puto Amo Jove i la Putícia Feliç (la dona del Puto Amo Jove). Veient que tota la família és un niu de corrupció, el Jutge decideix condemnar-los a tots, però en aquell moment es comencen a aixecar sospites sobre la integritat del jutge mateix. Finalment, un ramat d'elefants irromp a la sala i envesteix tots els personatges mentre canten una cançó que parla sobre el pitjor dels animals: l'home.Obra Repiquen les paraules(2009) Guasp Vidal, JoanLa Clara, la Núria i la Francina són tres filòlogues provinents de València, Catalunya i les Illes Balears, respectivament. Totes tres han anat a la casa de l'escriptor Joan Fuster que, tot i haver mort fa anys, les rep a la seva sala d'estar. Responent a les preguntes de les tres dones, Fuster parla dels seus aforismes, de la seva concepció de la literatura i dels autors que més l'han influenciat. Ràpidament, però, la conversa deriva cap a l'estat preocupant de la llengua catalana, cada cop més minoritzada. L'escriptor defensa la necessitat d'un referèndum que dugui els Països Catalans a la independència i assegura que la solidaritat entre els diferents territoris de parla catalana és la millor arma contra la intimidació del govern espanyol. Finalment, la Clara, la Núria i la Francina prenen consciència del paper cabdal de Fuster i decideixen dur totes les seves alumnes a la casa de l'escriptor perquè el coneguin.Obra Jaume I el més bell home del món(2011) Guasp Vidal, JoanJaume I té vint-i-dos anys i acaba de conquerir —després d'un any d'una dura batalla— l'illa de Mallorca. Mentre explica la cruesa de la batalla i algunes anècdotes que s'hi han produït, el rei Jaume aprofita per narrar alguns dels moments més importants de la seva vida i com es va haver d'esforçar per convèncer nobles i religiosos perquè l'acompanyessin a la conquesta de l'illa. Al cap de gairebé vint anys, quan Jaume I en té 40 i ja fa anys que ha conquerit València, el rei recorda la sagnant batalla que hi va lliurar i repassa els últims esdeveniments de la seva vida, especialment el divorci amb Elionor de Castella i el posterior casament amb Violant d'Hongria. Vuit-cents anys després de la seva mort, Jaume I parla des de la seva tomba al Monestir de Poblet. Allí fa balanç d'alguns moments rellevants com la conquesta de Múrcia, la mort de la seva dona, el repartiment del regne entre els seus dos fills i el seu darrer desig de ser enterrat a Poblet. Finalment, reflexiona sobre la legitimitat de la violència i tot el vessament de sang del qual va ser responsable durant la seva vida.