Joan Guasp Vidal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra El despertador : Viatge a un altre lloc(2001) Guasp Vidal, JoanEl senyor Gínjol i la senyora Gínjol apareixen a escena vestits amb pijama i, com en un somni, ell li explica a ella els fantàstics viatges que ha fet arreu del món, els extravagants personatges que ha conegut i les anècdotes més inversemblants que ha pogut escoltar. Però acaba reconeixent que el viatge més emocionant que es pot fer a la vida és el viatge a l’interior d’un mateix, i que el millor transport per a viatjar no és altre que el món dels somnis, un món extraordinari en el qual es pot aconseguir absolutament tot.Obra Els titellaires(1998) Guasp Vidal, JoanA l’Hotel Divina Comèdia de Mallorca han estat convocats els tres jueus més famosos de la Història: Jesús, Kafka i Groucho Marx. Mentre esperen l’arribada de l’amfitrió que els ha reunit discuteixen sobre els grans temes de la Història de la Humanitat, i quan finalment l’amfitrió es presenta i ells marxen, ens adonem que tot ha estat un assaig d’una obra teatral representada per personatges famosos, on el paper de Jesús és interpretat pel Papa Joan Pau II, el de Groucho el fa Bill Clinton i Franz Kafka és Boris Ieltsin, juntament amb altres personatges secundaris.Obra Les bessones paral·leles : Viatge a qualsevol part(2001) Guasp Vidal, JoanLady Puttina i Dècimus són un matrimoni benavingut. Un dia, mentre Lady Puttina es despulla per comprovar que és una dona, cosa de la qual no n’està gaire segura, arriba el professor One acompanyat de les seves dues filles, les bessones Aiguaclara i Aiguadolça, diferents completament tant pel físic com pel caràcter. A partir d’aquí s’originen uns diàlegs en els quals es juga amb els conceptes de veritat i mentida (són bessones o no ho són?, estan embarassades o no ho estan?, Dècimus n’és el pare o no l’és?) per acabar fent referència a l’engany constant que és la nostra vida diària.Obra Joc(2000) Guasp Vidal, JoanBübü, Bobó i Babà estan asseguts a la graderia d'un camp de futbol i, mentre miren el partit, discuteixen, desvariegen i filosofen absurdament sobre la vida, l'amor, el futur, el joc, l'art o qualsevol altra cosa més o menys supèrflua. I des de l'escenari van observant els espectadors que, al seu torn, els observen a ells: uns espectadors que miren, doncs, com juguen una altres espectadors (i viceversa). I és que, citant un fragment de l'obra: "Què és l'art -en definitiva- sinó la facultat de passar-s'ho bé, de divertir-se i de jugar?".