Joan Guasp Vidal

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22

Els papagenos
(2004) Guasp Vidal, Joan
Tres personatges anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar —abillats amb uns esplendorosos vestits de plomes lluents— esperen una estrella que els guiï, tot i que no saben on han d'anar. En adonar-se que amb prou feines saben qui són i que, en el fons, no saben res, decideixen jugar a imaginar que són dos galls d'indi i un estruç que filosofen sobre l'existència. En aquest exercici d'imaginació, es plantegen dilemes existencials com l'origen del món, la constant expansió de l'univers o la possibilitat de saber alguna cosa, i d'altres qüestions més terrenals com la comunicació entre pares i fills o l'amenaça del turisme. Entre totes les preguntes que es fan, n'hi ha una de recurrent: la que es fan quan miren el públic i es plantegen si ells existirien si ningú els mirés. Mentre debaten sobre aquests temes, unes pinces apareixen i desapareixen diverses vegades per atacar-los i arrencar-los plomes, sense que els tres personatges sàpiguen per què ni puguin fer-hi res. Cada vegada que perden plomes, els personatges aprofundeixen en els seus dubtes fins a acabar sense plomes i sense cap certesa. Finalment, l'estrella que esperaven apareix i il·lumina el pati de butaques, moment en què els tres personatges ofereixen or, encens i mirra al públic.
Fumar d'amagat
(1987) Guasp Vidal, Joan
En Fobo, entre d’altres manies, té agorafòbia i porta tres mesos sense poder sortir de casa, amb l’únic consol de les visites diàries del seu amic Damià. Però ni això ni la insistència del director de l’institut on treballa aconsegueixen fer-lo sortir del cau on es consumeix, i només la possibilitat de retrobar-se amb una dona que estima pot impulsar-lo a sortir al carrer. Però quan finalment ho intenta, descobreix que la seva fòbia és més gran que el seu amor.
La Torre Eiffel
(2010) Guasp Vidal, Joan
En Qu i la Ka són una parella que viu en un pis en una ciutat europea mediterrània. Quan en Qu arriba a casa, la Ka li explica que Ells —dos homes encaputxats— han tornat al pis i els han robat de nou. Aquesta vegada només els han deixat una taula, dues cadires i una postal emmarcada de la Torre Eiffel i els han amenaçat de tornar i endur-se la resta de coses i, fins i tot, la seva llengua. La Ka i en Qu, espantats, intenten trobar una solució perquè no els prenguin el poc que els queda. A més, la Ka està embarassada i tenen por que els prenguin el fill quan aquest neixi. La por els duu a passar per moments de molta angoixa i, fins i tot, a acusar-se mútuament de col·laborar amb el sistema que els està espoliant. Finalment, prenen una decisió: subornaran els dos homes amb la postal emmarcada de París, que és el seu bé més preuat, ja que els recorda el viatge de noces que mai van poder fer per culpa de la precarietat en què viuen. Un cop els dos homes s'han endut la postal, aquests són víctimes d'un atemptat. En Qu i la Ka celebren momentàniament la fi dels homes que els terroritzaven, però ràpidament s'adonen que, després d'ells, en vindran uns altres. Quan unes sirenes de policia s'apropen al seu edifici i algú colpeja violentament la porta, en Qu i la Ka s'adonen que han de prendre una decisió: fugir o lluitar.
Els titellaires
(1998) Guasp Vidal, Joan
A l’Hotel Divina Comèdia de Mallorca han estat convocats els tres jueus més famosos de la Història: Jesús, Kafka i Groucho Marx. Mentre esperen l’arribada de l’amfitrió que els ha reunit discuteixen sobre els grans temes de la Història de la Humanitat, i quan finalment l’amfitrió es presenta i ells marxen, ens adonem que tot ha estat un assaig d’una obra teatral representada per personatges famosos, on el paper de Jesús és interpretat pel Papa Joan Pau II, el de Groucho el fa Bill Clinton i Franz Kafka és Boris Ieltsin, juntament amb altres personatges secundaris.
Ceràmica trencada
(2021) Guasp Vidal, Joan
El Jutge presideix el judici contra l'Acusat. A la sala també s'hi troben la Defensa i el Fiscal, que l'interroguen. Durant el judici, els lletrats i el president del tribunal pregunten i tornen a preguntar a l'Acusat sobre el seu paper el dia que va ajudar a travessar en vermell una dona que feia tres-cents anys que esperava per travessar el pas de vianants. L'objectiu del Fiscal és provar que l'Acusat va cometre una il·legalitat ajudant la dona a travessar en vermell i socorrent-la quan una pilota llençada per un integrant del Cos Uniformat la va ferir i la va deixar cega. L'Acusat respon a les preguntes sense donar una versió clara dels fets i reflexiona constantment sobre el significat de conceptes com veritat, mentida o realitat. Finalment, quan l'Acusat demana insistentment que es dicti la sentència, cau una pluja de pilotes de tota mena seguida d'un vent que submergeix la sala en les tenebres.
Octubre de sang i de glòria
(2018) Guasp Vidal, Joan
Els habitants de Bonaterra s'han reunit al Castell de Montxuetó per celebrar l'alliberament del seu país després de tres-cents anys de reivindicacions i lluita pacífica. Mentre celebren aquesta fita, l'Avi Just Historiador relata els fets que els han permès assolir-la. Tot semblava perdut quan el dia del gran esmorzar, que els habitants de Bonaterra havien organitzat tot i que el govern del Babuí Imperial l'havia il·legalitzat, va acabar en una repressió brutal per part de la Guàrdia Incivil i la Policia Irracional. Després de l'esmorzar avortat, el Borinot Reial Sènior havia pronunciat diferents discursos encoratjant la policia i els ciutadans que li eren favorables a atacar amb violència els partidaris de l'alliberament. Les càrregues violentes havien continuat i alguns líders partidaris de l'esmorzar havien estat empresonats o forçats a l'exili. Quan ja s'havia perdut tota esperança, el Babuí Imperial i els seus esbirros es van penjar a la plaça de la Nació després d'haver vist la brutalitat de la repressió que havien ordenat, i així van permetre l'alliberament definitiu de Bonaterra.
Fills de l'espera
(1993) Guasp Vidal, Joan
"Fills de l’espera" parteix de l’obra de Beckett "Tot esperant Godot" per fer-ne una interpretació personal. En aquest cas, però, Dogmo (el Godot original) arriba finalment a l’espai on és tan esperat, com a símbol subtil però inequívoc de la Mort. Buc i Casc són aquí la parella que espera infatigablement la seva arribada (malgrat que d’altres personatges s’hi interposin per tal d’impedir-ho) i la fam que passen provoca el defalliment de Casc i, més tard, la seva mort, moment en el qual, a la fi, arriba Dogmo i se l’emporta.
L'escorcoll
(2014) Guasp Vidal, Joan
Un grup de guàrdies civils manats per un fiscal entren al despatx de l'autor per escorcollar-lo. Després d'hores sense trobar el que han vingut a buscar —el secret de la creativitat que es troba en la base, segons creuen, de la conspiració que està preparant l'autor—, decideixen sotmetre'l a un escàner cerebral. El resultat d'aquesta prova, però, no els revela cap secret, ja que l'escàner només mostra un feix de llum. Desesperats per no trobar el seu objectiu, els policies amenacen l'autor amb denunciar-lo, i aquest els diu que el secret que busquen es troba en un vi que amaga dins una bota darrere la prestatgeria. L'autor convida tots els policies a beure una copa d'aquest vi i aquests, després de fer-ho, cauen inconscients. Quan ja no queda ningú despert que el pugui sentir, l'autor treu un paper amagat i confessa que es tracta del poema que condensa tot el fruit d'una vida de reflexió, d'art i de creació. Tot seguit, l'autor recita aquest poema en el qual reflexiona sobre la felicitat, les incerteses, la noció de veritat, el pensament individual, la rellevància de tenir un esperit juganer, la importància de l'art i la llibertat en la vida i la meravellosa absurditat de l'existència.
La rialla de la hiena
(2007) Guasp Vidal, Joan
El president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.
Viatge a la fi del món
(1996) Guasp Vidal, Joan
Ogo i Bisa viuen en una casa d’on no es pot sortir, ja que les portes només serveixen per entrar. Bisa no para d’esternudar i Ogo es passa tot el dia “no mirant la tele”, és a dir, mirant la pantalla apagada del televisor. Però la monotonia es trenca amb l’arribada d’Hosto, un foraster que un cop dins es veurà forçat a viure amb ells. A partir de llavors es reprodueixen escenes quotidianes del matrimoni (sortir a passejar, prendre una copa en un bar, etc.), en les quals Hosto hi col·labora activament. Finalment, Hosto conquereix una de les tres butaques que hi ha davant del televisor, amb la qual cosa esdevé definitivament un membre més del grup, i tots tres, per unanimitat, decideixen engegar el televisor.

Joan Guasp Vidal

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca