Joan Guasp Vidal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
4 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 4 de 4
Obra El creuer dels etcèteresGuasp Vidal, JoanEn Giocondo acaba de guanyar les eleccions i ha sigut escollit capità de l'Occident, un creuer amb mil milions de passatgers que salpa del port per travessar els oceans amb l'objectiu d'assolir la pau. En aquesta empresa l'acompanyen els seus oficials, Flíming i Ruck, i l'hostessa Extíntia. Durant el viatge, l'Occident pateix petits contratemps, com un grup sospitós de dofins que el persegueix o l'aparició de petits icebergs, però en Giocondo esquiva les dificultats fent valer el seu govern despòtic i manté la situació a ratlla. Quan sembla que tot està controlat, el vaixell rep un atac que destrueix les dues xemeneies, les xemeneies bessones, i provoca milers de morts. La reacció desmesurada del capità, que aniquila indiscriminadament poblacions de pingüins acusant-los falsament de l'atac, provoca una revolta entra els passatgers i la tripulació. Finalment, quan en Giocondo ja té decidit destruir ell mateix la nau abans que la rebel·lió el derroqui, l'Occident xoca contra una superfície inexpugnable i s'enfonsa ràpidament.Obra Un dels dies més feliços de les nostres vides(2015) Guasp Vidal, JoanEn Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.Obra La rialla de la hiena(2007) Guasp Vidal, JoanEl president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.Obra KabylGuasp Vidal, JoanKabyl és un personatge que viu al carrer amb un rètol on es llegeix: “Vol ésser vostè el meu amic?”. Al seu costat hi té un sac que és, de fet, casa seva. D’allí apareixen la seva dona, els seus fills, menjar, etc. Kabyl és cortejat constantment per dos suposats amics seus: el Delegat Munyidor, un personatge poderós que aconsegueix qualsevol cosa que Kabyl vulgui a canvi de la seva submissió més absoluta, i en Charly, conegut com ‘el Roig’, enemic implacable del Delegat. Al final, Kabyl s’adonarà que tots dos només l’utilitzen pels seus propis interessos, i ell i la seva dona decidiran marxar, esperant l’arribada de millors temps, sense que el Delegat o en Charly sàpiguen en què han fallat.