Joan Guasp Vidal

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nom

Filtres

1994 - 199922000 - 20011
Restablir filtres

Configuració

Data d'inici: 1990 × Paraules clau: Teatre de l'Absurd ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • No hi ha miniatura disponible
    Obra
    El venedor de cacauets
    (1999) Guasp Vidal, Joan
    Un venedor de cacauets és assassinat per dos lladres que han entrat a casa seva per robar-li precisament els cacauets. Quan arriba la policia al lloc del crim, l’únic testimoni és el propi mort, el qual (tot i la delicada situació en què es troba) s’ofereix de bon grat a col·laborar amb la Justícia i dir tot el que sap. Però ni la policia ni el senyor jutge aconsegueixen finalment enxampar els assassins, que, disfressats d’empleats de la Funerària Municipal i sense que la policia els reconegui, acaben emportant-se el mort, malgrat les seves raonables protestes.
  • Miniatura
    Obra
    Viatge a la fi del món
    (1996) Guasp Vidal, Joan
    Ogo i Bisa viuen en una casa d’on no es pot sortir, ja que les portes només serveixen per entrar. Bisa no para d’esternudar i Ogo es passa tot el dia “no mirant la tele”, és a dir, mirant la pantalla apagada del televisor. Però la monotonia es trenca amb l’arribada d’Hosto, un foraster que un cop dins es veurà forçat a viure amb ells. A partir de llavors es reprodueixen escenes quotidianes del matrimoni (sortir a passejar, prendre una copa en un bar, etc.), en les quals Hosto hi col·labora activament. Finalment, Hosto conquereix una de les tres butaques que hi ha davant del televisor, amb la qual cosa esdevé definitivament un membre més del grup, i tots tres, per unanimitat, decideixen engegar el televisor.
  • Miniatura
    Obra
    Fills de l'espera
    (1993) Guasp Vidal, Joan
    "Fills de l’espera" parteix de l’obra de Beckett "Tot esperant Godot" per fer-ne una interpretació personal. En aquest cas, però, Dogmo (el Godot original) arriba finalment a l’espai on és tan esperat, com a símbol subtil però inequívoc de la Mort. Buc i Casc són aquí la parella que espera infatigablement la seva arribada (malgrat que d’altres personatges s’hi interposin per tal d’impedir-ho) i la fam que passen provoca el defalliment de Casc i, més tard, la seva mort, moment en el qual, a la fi, arriba Dogmo i se l’emporta.