Joan Guasp Vidal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
11 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 11
Obra El creuer dels etcèteresGuasp Vidal, JoanEn Giocondo acaba de guanyar les eleccions i ha sigut escollit capità de l'Occident, un creuer amb mil milions de passatgers que salpa del port per travessar els oceans amb l'objectiu d'assolir la pau. En aquesta empresa l'acompanyen els seus oficials, Flíming i Ruck, i l'hostessa Extíntia. Durant el viatge, l'Occident pateix petits contratemps, com un grup sospitós de dofins que el persegueix o l'aparició de petits icebergs, però en Giocondo esquiva les dificultats fent valer el seu govern despòtic i manté la situació a ratlla. Quan sembla que tot està controlat, el vaixell rep un atac que destrueix les dues xemeneies, les xemeneies bessones, i provoca milers de morts. La reacció desmesurada del capità, que aniquila indiscriminadament poblacions de pingüins acusant-los falsament de l'atac, provoca una revolta entra els passatgers i la tripulació. Finalment, quan en Giocondo ja té decidit destruir ell mateix la nau abans que la rebel·lió el derroqui, l'Occident xoca contra una superfície inexpugnable i s'enfonsa ràpidament.Obra El centaure sense dents(2008) Guasp Vidal, JoanDos soldats en una trinxera parlen mentre pateixen l'atac d'artilleria de l'enemic, fins que s'adonen que en realitat ja han mort i els estan enterrant junts en una fossa. Un dels dos soldats aprofita per confessar a l'altre que és homosexual i li demana si no li molestarà que la gent, si mai els troben, pensin que potser ell també n'era. El seu amic diu que, un cop mort, ben poc li importen aquestes coses, i que per damunt de tot valora la seva amistat.Obra Jaume I el més bell home del món(2011) Guasp Vidal, JoanJaume I té vint-i-dos anys i acaba de conquerir —després d'un any d'una dura batalla— l'illa de Mallorca. Mentre explica la cruesa de la batalla i algunes anècdotes que s'hi han produït, el rei Jaume aprofita per narrar alguns dels moments més importants de la seva vida i com es va haver d'esforçar per convèncer nobles i religiosos perquè l'acompanyessin a la conquesta de l'illa. Al cap de gairebé vint anys, quan Jaume I en té 40 i ja fa anys que ha conquerit València, el rei recorda la sagnant batalla que hi va lliurar i repassa els últims esdeveniments de la seva vida, especialment el divorci amb Elionor de Castella i el posterior casament amb Violant d'Hongria. Vuit-cents anys després de la seva mort, Jaume I parla des de la seva tomba al Monestir de Poblet. Allí fa balanç d'alguns moments rellevants com la conquesta de Múrcia, la mort de la seva dona, el repartiment del regne entre els seus dos fills i el seu darrer desig de ser enterrat a Poblet. Finalment, reflexiona sobre la legitimitat de la violència i tot el vessament de sang del qual va ser responsable durant la seva vida.Obra El circ dels somnis(2005) Guasp Vidal, JoanEn un espectacle de circ, després de cada número, un home i una dona parlen sobre els viatges que Ell no para de fer per tot el món. Ella, en canvi, explica que no viatja mai. En els relats dels seus viatges, l'home cobreix distàncies impossibles en molt poc temps i totes les anècdotes que explica són esdeveniments i descobriments sorprenents: a la Xina aprèn que tots els xinesos tenen mal de queixal crònic; als Estats Units el fan president durant deu minuts; a Anglaterra descobreix que tothom obre casa seva amb una clau anglesa, i a Jerusalem sobreviu miraculosament a un atemptat. Ella assenyala contínuament que li sembla que el coneix d'alguna banda i, finalment, tots dos comprenen que són el senyor i la senyora Gínjol, que fa quinze anys que estan casats i que els viatges del senyor Gínjol no són reals, sinó que es produeixen en els seus somnis. En adonar-se d'aquest fet, decideixen que, a partir d'ara, viatjaran junts.Obra El venedor de cacauets(1999) Guasp Vidal, JoanUn venedor de cacauets és assassinat per dos lladres que han entrat a casa seva per robar-li precisament els cacauets. Quan arriba la policia al lloc del crim, l’únic testimoni és el propi mort, el qual (tot i la delicada situació en què es troba) s’ofereix de bon grat a col·laborar amb la Justícia i dir tot el que sap. Però ni la policia ni el senyor jutge aconsegueixen finalment enxampar els assassins, que, disfressats d’empleats de la Funerària Municipal i sense que la policia els reconegui, acaben emportant-se el mort, malgrat les seves raonables protestes.Obra Un dels dies més feliços de les nostres vides(2015) Guasp Vidal, JoanEn Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.Obra CalabruixGuasp Vidal, JoanDe camí a l'escola, l'Ignasi, un nen que estudia primària, s'ha trobat un cadell de gos brut i malalt. Un cop al pati l'ensenya als seus amics i els diu que se'l vol quedar. La professora de l'Ignasi, però, en veure el gosset, li ho prohibeix, ja que el gos pot transmetre malalties i ser perillós. Com que el grup de nens no deixa d'insistir, la professora crida a un agent municipal que tanca el gos dins d'una gàbia. Els nens, davant d'aquesta injustícia, decideixen fer una recol·lecta entre familiars, amics i altres habitants del poble. Amb els diners que aconsegueixen reunir poden pagar els serveis d'un veterinari i comprar productes de neteja per l'animal. Un cop el veterinari dona el seu vistiplau, l'agent municipal no té més remei que tornar el gosset a l'Ignasi que, juntament amb els seus amics, celebra que han aconseguit quedar-se'l.Obra La Torre Eiffel(2010) Guasp Vidal, JoanEn Qu i la Ka són una parella que viu en un pis en una ciutat europea mediterrània. Quan en Qu arriba a casa, la Ka li explica que Ells —dos homes encaputxats— han tornat al pis i els han robat de nou. Aquesta vegada només els han deixat una taula, dues cadires i una postal emmarcada de la Torre Eiffel i els han amenaçat de tornar i endur-se la resta de coses i, fins i tot, la seva llengua. La Ka i en Qu, espantats, intenten trobar una solució perquè no els prenguin el poc que els queda. A més, la Ka està embarassada i tenen por que els prenguin el fill quan aquest neixi. La por els duu a passar per moments de molta angoixa i, fins i tot, a acusar-se mútuament de col·laborar amb el sistema que els està espoliant. Finalment, prenen una decisió: subornaran els dos homes amb la postal emmarcada de París, que és el seu bé més preuat, ja que els recorda el viatge de noces que mai van poder fer per culpa de la precarietat en què viuen. Un cop els dos homes s'han endut la postal, aquests són víctimes d'un atemptat. En Qu i la Ka celebren momentàniament la fi dels homes que els terroritzaven, però ràpidament s'adonen que, després d'ells, en vindran uns altres. Quan unes sirenes de policia s'apropen al seu edifici i algú colpeja violentament la porta, en Qu i la Ka s'adonen que han de prendre una decisió: fugir o lluitar.Obra L'escorcoll(2014) Guasp Vidal, JoanUn grup de guàrdies civils manats per un fiscal entren al despatx de l'autor per escorcollar-lo. Després d'hores sense trobar el que han vingut a buscar —el secret de la creativitat que es troba en la base, segons creuen, de la conspiració que està preparant l'autor—, decideixen sotmetre'l a un escàner cerebral. El resultat d'aquesta prova, però, no els revela cap secret, ja que l'escàner només mostra un feix de llum. Desesperats per no trobar el seu objectiu, els policies amenacen l'autor amb denunciar-lo, i aquest els diu que el secret que busquen es troba en un vi que amaga dins una bota darrere la prestatgeria. L'autor convida tots els policies a beure una copa d'aquest vi i aquests, després de fer-ho, cauen inconscients. Quan ja no queda ningú despert que el pugui sentir, l'autor treu un paper amagat i confessa que es tracta del poema que condensa tot el fruit d'una vida de reflexió, d'art i de creació. Tot seguit, l'autor recita aquest poema en el qual reflexiona sobre la felicitat, les incerteses, la noció de veritat, el pensament individual, la rellevància de tenir un esperit juganer, la importància de l'art i la llibertat en la vida i la meravellosa absurditat de l'existència.Obra La rialla de la hiena(2007) Guasp Vidal, JoanEl president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.