Joan Guasp Vidal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
2 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 2 de 2
Obra Els papagenos(2004) Guasp Vidal, JoanTres personatges anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar —abillats amb uns esplendorosos vestits de plomes lluents— esperen una estrella que els guiï, tot i que no saben on han d'anar. En adonar-se que amb prou feines saben qui són i que, en el fons, no saben res, decideixen jugar a imaginar que són dos galls d'indi i un estruç que filosofen sobre l'existència. En aquest exercici d'imaginació, es plantegen dilemes existencials com l'origen del món, la constant expansió de l'univers o la possibilitat de saber alguna cosa, i d'altres qüestions més terrenals com la comunicació entre pares i fills o l'amenaça del turisme. Entre totes les preguntes que es fan, n'hi ha una de recurrent: la que es fan quan miren el públic i es plantegen si ells existirien si ningú els mirés. Mentre debaten sobre aquests temes, unes pinces apareixen i desapareixen diverses vegades per atacar-los i arrencar-los plomes, sense que els tres personatges sàpiguen per què ni puguin fer-hi res. Cada vegada que perden plomes, els personatges aprofundeixen en els seus dubtes fins a acabar sense plomes i sense cap certesa. Finalment, l'estrella que esperaven apareix i il·lumina el pati de butaques, moment en què els tres personatges ofereixen or, encens i mirra al públic.Obra Perplex(2019) Guasp Vidal, JoanEn Perplex és un home jubilat que, de la seva biblioteca estant, reflexiona en veu alta sobre el sentit de la vida. Parlant amb ell mateix, recorda alguns passatges de la seva vida, especialment aquells que tenen a veure amb la seva mare i amb la manera com afrontava els reptes del dia a dia amb un somriure sorneguer que recordava l'actitud amb què Demòcrit entomava la realitat. En Perplex raona també sobre les lleis de la natura i les dels homes i sobre com les lleis dels homes semblen absurdes quan les compares amb les de la natura. Seguint aquest fil, en Perplex se sorprèn de la vanitat dels homes i de com aquesta vanitat es fa palesa en la seva manera de fer política sense tenir en compte que el món i l'univers han existit abans que els humans i continuaran existint després. Després d'arribar a la conclusió que, segurament, els homes van ser creats per un Déu que volia distreure's veient com es comportaven uns éssers ridículs, en Perplex explica que la seva gran descoberta és que l'únic sentit de la vida és l'amor.