Joan Guasp Vidal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
9 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 9 de 9
Obra Ki : Monodiàleg -convertible en diàleg, si no es troba l'actor adient- per a tres veus i trompeta(1998) Guasp Vidal, JoanUn personatge, Ki, es planteja tota una sèrie de qüestions al voltant de la seva identitat, del lloc que ocupa en aquest món, i de la felicitat i infelicitat que sent. Dividit en tres veus, la primera es mostra perduda en la immensitat d'un món que li fa por pels misteris que conté i pels dubtes que té sobre el paper que li ha tocat fer; la segona veu mostra una clara voluntat d'ajudar la primera i, a través de preguntes punyents i incisives, permet que la primera reflexioni sobre si mateixa i aprengui a viure amb el dubte; finalment, la tercera veu, més distanciada, es mira la primera des d'una certa superioritat i, fins i tot, menyspreu, fent evident que allò que angoixa a la primera -el desconeixement de nosaltres mateixos- és part imprescindible de les nostres vides. Al final de l'obra, la primera veu accepta no saber qui és com un pas més en el procés de construcció de la seva identitat. En definitiva, tres veus que corresponen a tres parts diferents d'un mateix jo.Obra El venedor de cacauets(1999) Guasp Vidal, JoanUn venedor de cacauets és assassinat per dos lladres que han entrat a casa seva per robar-li precisament els cacauets. Quan arriba la policia al lloc del crim, l’únic testimoni és el propi mort, el qual (tot i la delicada situació en què es troba) s’ofereix de bon grat a col·laborar amb la Justícia i dir tot el que sap. Però ni la policia ni el senyor jutge aconsegueixen finalment enxampar els assassins, que, disfressats d’empleats de la Funerària Municipal i sense que la policia els reconegui, acaben emportant-se el mort, malgrat les seves raonables protestes.Obra El despertador : Viatge a un altre lloc(2001) Guasp Vidal, JoanEl senyor Gínjol i la senyora Gínjol apareixen a escena vestits amb pijama i, com en un somni, ell li explica a ella els fantàstics viatges que ha fet arreu del món, els extravagants personatges que ha conegut i les anècdotes més inversemblants que ha pogut escoltar. Però acaba reconeixent que el viatge més emocionant que es pot fer a la vida és el viatge a l’interior d’un mateix, i que el millor transport per a viatjar no és altre que el món dels somnis, un món extraordinari en el qual es pot aconseguir absolutament tot.Obra Només sé que no sé res : Viatge al principi de totes les coses(2002) Guasp Vidal, JoanTres galls dindis anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar donen voltes dalt d’un escenari tot seguint l’estrella que els guia cap a un lloc desconegut. I, mentre caminen, comencen a filosofar i a discutir sobre l’origen de l’univers, l’existència, la ignorància i el sentit de la vida, mentre són atacats sistemàticament per unes pinces enormes que els van desplomant fins a deixar-los completament despullats. L’estrella acaba guiant-los, finalment, cap al públic, al qual li ofereixen, devotament, or, encens i mirra.Obra Les bessones paral·leles : Viatge a qualsevol part(2001) Guasp Vidal, JoanLady Puttina i Dècimus són un matrimoni benavingut. Un dia, mentre Lady Puttina es despulla per comprovar que és una dona, cosa de la qual no n’està gaire segura, arriba el professor One acompanyat de les seves dues filles, les bessones Aiguaclara i Aiguadolça, diferents completament tant pel físic com pel caràcter. A partir d’aquí s’originen uns diàlegs en els quals es juga amb els conceptes de veritat i mentida (són bessones o no ho són?, estan embarassades o no ho estan?, Dècimus n’és el pare o no l’és?) per acabar fent referència a l’engany constant que és la nostra vida diària.Obra Viatge a la fi del món(1996) Guasp Vidal, JoanOgo i Bisa viuen en una casa d’on no es pot sortir, ja que les portes només serveixen per entrar. Bisa no para d’esternudar i Ogo es passa tot el dia “no mirant la tele”, és a dir, mirant la pantalla apagada del televisor. Però la monotonia es trenca amb l’arribada d’Hosto, un foraster que un cop dins es veurà forçat a viure amb ells. A partir de llavors es reprodueixen escenes quotidianes del matrimoni (sortir a passejar, prendre una copa en un bar, etc.), en les quals Hosto hi col·labora activament. Finalment, Hosto conquereix una de les tres butaques que hi ha davant del televisor, amb la qual cosa esdevé definitivament un membre més del grup, i tots tres, per unanimitat, decideixen engegar el televisor.Obra KabylGuasp Vidal, JoanKabyl és un personatge que viu al carrer amb un rètol on es llegeix: “Vol ésser vostè el meu amic?”. Al seu costat hi té un sac que és, de fet, casa seva. D’allí apareixen la seva dona, els seus fills, menjar, etc. Kabyl és cortejat constantment per dos suposats amics seus: el Delegat Munyidor, un personatge poderós que aconsegueix qualsevol cosa que Kabyl vulgui a canvi de la seva submissió més absoluta, i en Charly, conegut com ‘el Roig’, enemic implacable del Delegat. Al final, Kabyl s’adonarà que tots dos només l’utilitzen pels seus propis interessos, i ell i la seva dona decidiran marxar, esperant l’arribada de millors temps, sense que el Delegat o en Charly sàpiguen en què han fallat.Obra Joc(2000) Guasp Vidal, JoanBübü, Bobó i Babà estan asseguts a la graderia d'un camp de futbol i, mentre miren el partit, discuteixen, desvariegen i filosofen absurdament sobre la vida, l'amor, el futur, el joc, l'art o qualsevol altra cosa més o menys supèrflua. I des de l'escenari van observant els espectadors que, al seu torn, els observen a ells: uns espectadors que miren, doncs, com juguen una altres espectadors (i viceversa). I és que, citant un fragment de l'obra: "Què és l'art -en definitiva- sinó la facultat de passar-s'ho bé, de divertir-se i de jugar?".Obra Fills de l'espera(1993) Guasp Vidal, Joan"Fills de l’espera" parteix de l’obra de Beckett "Tot esperant Godot" per fer-ne una interpretació personal. En aquest cas, però, Dogmo (el Godot original) arriba finalment a l’espai on és tan esperat, com a símbol subtil però inequívoc de la Mort. Buc i Casc són aquí la parella que espera infatigablement la seva arribada (malgrat que d’altres personatges s’hi interposin per tal d’impedir-ho) i la fam que passen provoca el defalliment de Casc i, més tard, la seva mort, moment en el qual, a la fi, arriba Dogmo i se l’emporta.