Joan Guasp Vidal

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 13
  • Obra
    Perplex
    (2019) Guasp Vidal, Joan
    En Perplex és un home jubilat que, de la seva biblioteca estant, reflexiona en veu alta sobre el sentit de la vida. Parlant amb ell mateix, recorda alguns passatges de la seva vida, especialment aquells que tenen a veure amb la seva mare i amb la manera com afrontava els reptes del dia a dia amb un somriure sorneguer que recordava l'actitud amb què Demòcrit entomava la realitat. En Perplex raona també sobre les lleis de la natura i les dels homes i sobre com les lleis dels homes semblen absurdes quan les compares amb les de la natura. Seguint aquest fil, en Perplex se sorprèn de la vanitat dels homes i de com aquesta vanitat es fa palesa en la seva manera de fer política sense tenir en compte que el món i l'univers han existit abans que els humans i continuaran existint després. Després d'arribar a la conclusió que, segurament, els homes van ser creats per un Déu que volia distreure's veient com es comportaven uns éssers ridículs, en Perplex explica que la seva gran descoberta és que l'únic sentit de la vida és l'amor.
  • Obra
    Jaume I el més bell home del món
    (2011) Guasp Vidal, Joan
    Jaume I té vint-i-dos anys i acaba de conquerir —després d'un any d'una dura batalla— l'illa de Mallorca. Mentre explica la cruesa de la batalla i algunes anècdotes que s'hi han produït, el rei Jaume aprofita per narrar alguns dels moments més importants de la seva vida i com es va haver d'esforçar per convèncer nobles i religiosos perquè l'acompanyessin a la conquesta de l'illa. Al cap de gairebé vint anys, quan Jaume I en té 40 i ja fa anys que ha conquerit València, el rei recorda la sagnant batalla que hi va lliurar i repassa els últims esdeveniments de la seva vida, especialment el divorci amb Elionor de Castella i el posterior casament amb Violant d'Hongria. Vuit-cents anys després de la seva mort, Jaume I parla des de la seva tomba al Monestir de Poblet. Allí fa balanç d'alguns moments rellevants com la conquesta de Múrcia, la mort de la seva dona, el repartiment del regne entre els seus dos fills i el seu darrer desig de ser enterrat a Poblet. Finalment, reflexiona sobre la legitimitat de la violència i tot el vessament de sang del qual va ser responsable durant la seva vida.
  • Obra
    El circ dels somnis
    (2005) Guasp Vidal, Joan
    En un espectacle de circ, després de cada número, un home i una dona parlen sobre els viatges que Ell no para de fer per tot el món. Ella, en canvi, explica que no viatja mai. En els relats dels seus viatges, l'home cobreix distàncies impossibles en molt poc temps i totes les anècdotes que explica són esdeveniments i descobriments sorprenents: a la Xina aprèn que tots els xinesos tenen mal de queixal crònic; als Estats Units el fan president durant deu minuts; a Anglaterra descobreix que tothom obre casa seva amb una clau anglesa, i a Jerusalem sobreviu miraculosament a un atemptat. Ella assenyala contínuament que li sembla que el coneix d'alguna banda i, finalment, tots dos comprenen que són el senyor i la senyora Gínjol, que fa quinze anys que estan casats i que els viatges del senyor Gínjol no són reals, sinó que es produeixen en els seus somnis. En adonar-se d'aquest fet, decideixen que, a partir d'ara, viatjaran junts.
  • Obra
    Un dels dies més feliços de les nostres vides
    (2015) Guasp Vidal, Joan
    En Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.
  • Obra
    La bugaderia negra
    (2016) Guasp Vidal, Joan
    El Duc Empalmat declara al judici després que ell i el seu soci hagin estat acusats d'irregularitats en la seva empresa de neteja de roba, anomenada La Bugaderia Negra. En l'interrogatori al qual el sotmeten el Jutge Patutja i el Fiscal Venial, el Duc Empalmat —que, a més, és el gendre del Puto Amo Vell— defensa que ell és només un home humil que, forçat per la seva família política, es va ficar en negocis foscos amb la promesa d'enriquir-se. Davant les acusacions del tribunal, el Duc nega una vegada i una altra que la Duquessa Empalmada —la filla del Puto Amo Vell i germana del Puto Amo Jove— sabés res dels negocis de la Bugaderia Negra. El Jutge Patutja no es creu res de la declaració del Duc i, per això, pren declaració també als altres membres de la família: el Puto Amo Vell, l'Amiga Invisible (l'amant del Puto Amo Vell), el Puto Amo Jove i la Putícia Feliç (la dona del Puto Amo Jove). Veient que tota la família és un niu de corrupció, el Jutge decideix condemnar-los a tots, però en aquell moment es comencen a aixecar sospites sobre la integritat del jutge mateix. Finalment, un ramat d'elefants irromp a la sala i envesteix tots els personatges mentre canten una cançó que parla sobre el pitjor dels animals: l'home.
  • Obra
    Repiquen les paraules
    (2009) Guasp Vidal, Joan
    La Clara, la Núria i la Francina són tres filòlogues provinents de València, Catalunya i les Illes Balears, respectivament. Totes tres han anat a la casa de l'escriptor Joan Fuster que, tot i haver mort fa anys, les rep a la seva sala d'estar. Responent a les preguntes de les tres dones, Fuster parla dels seus aforismes, de la seva concepció de la literatura i dels autors que més l'han influenciat. Ràpidament, però, la conversa deriva cap a l'estat preocupant de la llengua catalana, cada cop més minoritzada. L'escriptor defensa la necessitat d'un referèndum que dugui els Països Catalans a la independència i assegura que la solidaritat entre els diferents territoris de parla catalana és la millor arma contra la intimidació del govern espanyol. Finalment, la Clara, la Núria i la Francina prenen consciència del paper cabdal de Fuster i decideixen dur totes les seves alumnes a la casa de l'escriptor perquè el coneguin.
  • Obra
    La Torre Eiffel
    (2010) Guasp Vidal, Joan
    En Qu i la Ka són una parella que viu en un pis en una ciutat europea mediterrània. Quan en Qu arriba a casa, la Ka li explica que Ells —dos homes encaputxats— han tornat al pis i els han robat de nou. Aquesta vegada només els han deixat una taula, dues cadires i una postal emmarcada de la Torre Eiffel i els han amenaçat de tornar i endur-se la resta de coses i, fins i tot, la seva llengua. La Ka i en Qu, espantats, intenten trobar una solució perquè no els prenguin el poc que els queda. A més, la Ka està embarassada i tenen por que els prenguin el fill quan aquest neixi. La por els duu a passar per moments de molta angoixa i, fins i tot, a acusar-se mútuament de col·laborar amb el sistema que els està espoliant. Finalment, prenen una decisió: subornaran els dos homes amb la postal emmarcada de París, que és el seu bé més preuat, ja que els recorda el viatge de noces que mai van poder fer per culpa de la precarietat en què viuen. Un cop els dos homes s'han endut la postal, aquests són víctimes d'un atemptat. En Qu i la Ka celebren momentàniament la fi dels homes que els terroritzaven, però ràpidament s'adonen que, després d'ells, en vindran uns altres. Quan unes sirenes de policia s'apropen al seu edifici i algú colpeja violentament la porta, en Qu i la Ka s'adonen que han de prendre una decisió: fugir o lluitar.
  • Obra
    Ceràmica trencada
    (2021) Guasp Vidal, Joan
    El Jutge presideix el judici contra l'Acusat. A la sala també s'hi troben la Defensa i el Fiscal, que l'interroguen. Durant el judici, els lletrats i el president del tribunal pregunten i tornen a preguntar a l'Acusat sobre el seu paper el dia que va ajudar a travessar en vermell una dona que feia tres-cents anys que esperava per travessar el pas de vianants. L'objectiu del Fiscal és provar que l'Acusat va cometre una il·legalitat ajudant la dona a travessar en vermell i socorrent-la quan una pilota llençada per un integrant del Cos Uniformat la va ferir i la va deixar cega. L'Acusat respon a les preguntes sense donar una versió clara dels fets i reflexiona constantment sobre el significat de conceptes com veritat, mentida o realitat. Finalment, quan l'Acusat demana insistentment que es dicti la sentència, cau una pluja de pilotes de tota mena seguida d'un vent que submergeix la sala en les tenebres.
  • Obra
    L'escorcoll
    (2014) Guasp Vidal, Joan
    Un grup de guàrdies civils manats per un fiscal entren al despatx de l'autor per escorcollar-lo. Després d'hores sense trobar el que han vingut a buscar —el secret de la creativitat que es troba en la base, segons creuen, de la conspiració que està preparant l'autor—, decideixen sotmetre'l a un escàner cerebral. El resultat d'aquesta prova, però, no els revela cap secret, ja que l'escàner només mostra un feix de llum. Desesperats per no trobar el seu objectiu, els policies amenacen l'autor amb denunciar-lo, i aquest els diu que el secret que busquen es troba en un vi que amaga dins una bota darrere la prestatgeria. L'autor convida tots els policies a beure una copa d'aquest vi i aquests, després de fer-ho, cauen inconscients. Quan ja no queda ningú despert que el pugui sentir, l'autor treu un paper amagat i confessa que es tracta del poema que condensa tot el fruit d'una vida de reflexió, d'art i de creació. Tot seguit, l'autor recita aquest poema en el qual reflexiona sobre la felicitat, les incerteses, la noció de veritat, el pensament individual, la rellevància de tenir un esperit juganer, la importància de l'art i la llibertat en la vida i la meravellosa absurditat de l'existència.
  • Obra
    La rialla de la hiena
    (2007) Guasp Vidal, Joan
    El president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.