Joan Guasp Vidal
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
6 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 6 de 6
Obra Jaume I el més bell home del món(2011) Guasp Vidal, JoanJaume I té vint-i-dos anys i acaba de conquerir —després d'un any d'una dura batalla— l'illa de Mallorca. Mentre explica la cruesa de la batalla i algunes anècdotes que s'hi han produït, el rei Jaume aprofita per narrar alguns dels moments més importants de la seva vida i com es va haver d'esforçar per convèncer nobles i religiosos perquè l'acompanyessin a la conquesta de l'illa. Al cap de gairebé vint anys, quan Jaume I en té 40 i ja fa anys que ha conquerit València, el rei recorda la sagnant batalla que hi va lliurar i repassa els últims esdeveniments de la seva vida, especialment el divorci amb Elionor de Castella i el posterior casament amb Violant d'Hongria. Vuit-cents anys després de la seva mort, Jaume I parla des de la seva tomba al Monestir de Poblet. Allí fa balanç d'alguns moments rellevants com la conquesta de Múrcia, la mort de la seva dona, el repartiment del regne entre els seus dos fills i el seu darrer desig de ser enterrat a Poblet. Finalment, reflexiona sobre la legitimitat de la violència i tot el vessament de sang del qual va ser responsable durant la seva vida.Obra Un dels dies més feliços de les nostres vides(2015) Guasp Vidal, JoanEn Nil, en Roc i la Pepa es troben en una nau industrial abandonada i clandestina després de votar en el referèndum d'independència dels Països Catalans. A mesura que el dia avança, cada vegada hi van arribant més votants. Alguns han votat en unes urnes amagades al fossar de l'orquestra del Liceu, d'altres en uns maletins secrets que es convertien en urna i d'altres ho han fet en contenidors secrets. Mentre esperen el resultat de la votació, en Roc i en Nil parlen sobre la legitimitat de la independència i sobre per què el dret a la llibertat ha d'estar per sobre de les lleis de l'Estat. Quan acaba la jornada, el President i la Vicepresidenta arriben a la nau per anunciar els resultats: el sí a la independència ha arrasat i l'Estat espanyol ha començat la seva ofensiva per mirar d'aturar el procés d'independència dels Països Catalans. Mentre dins la nau plena a vessar l'eufòria no para de créixer, els personatges veuen com han començat a enlairar-se cap a l'espai. En adonar-se'n, criden «adeu, Espanya» i canten una nova versió de l'himne dels Segadors.Obra Repiquen les paraules(2009) Guasp Vidal, JoanLa Clara, la Núria i la Francina són tres filòlogues provinents de València, Catalunya i les Illes Balears, respectivament. Totes tres han anat a la casa de l'escriptor Joan Fuster que, tot i haver mort fa anys, les rep a la seva sala d'estar. Responent a les preguntes de les tres dones, Fuster parla dels seus aforismes, de la seva concepció de la literatura i dels autors que més l'han influenciat. Ràpidament, però, la conversa deriva cap a l'estat preocupant de la llengua catalana, cada cop més minoritzada. L'escriptor defensa la necessitat d'un referèndum que dugui els Països Catalans a la independència i assegura que la solidaritat entre els diferents territoris de parla catalana és la millor arma contra la intimidació del govern espanyol. Finalment, la Clara, la Núria i la Francina prenen consciència del paper cabdal de Fuster i decideixen dur totes les seves alumnes a la casa de l'escriptor perquè el coneguin.Obra La rialla de la hiena(2007) Guasp Vidal, JoanEl president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.Obra L'estàtua de la llibertat(2017) Guasp Vidal, JoanDos pallassos inventen un somni màgic. En aquest somni, un adolescent surt nedant des de Mallorca i travessa l'oceà fins a arribar a Nova York. Un cop a Central Park, el noi coneix un home gran que seu en un banc i de seguida entaulen conversa. L'home li explica al noi que viu a Washington i que, de tant en tant, fa una escapada a Nova York. El noi, per la seva banda, li explica a l'home que ell ve dels Països Catalans —que estan oprimits sota el jou de l'Estat espanyol— i que ha travessat l'oceà nedant perquè el seu pare li ha dit que és molt important que arribi als Estats Units i que aconsegueixi suports internacionals. L'home escolta el noi amb molt d'interès i li diu que l'ajudarà. El noi es pregunta com ho farà, ja que ell necessita parlar amb persones influents que, quan els Països Catalans declarin la seva independència, donin suport a la declaració. Davant dels dubtes de l'adolescent, l'home li confessa que la casa on viu a Washington és la Casa Blanca i que el seu fill és Barack Obama, el president dels Estats Units.Obra Octubre de sang i de glòria(2018) Guasp Vidal, JoanEls habitants de Bonaterra s'han reunit al Castell de Montxuetó per celebrar l'alliberament del seu país després de tres-cents anys de reivindicacions i lluita pacífica. Mentre celebren aquesta fita, l'Avi Just Historiador relata els fets que els han permès assolir-la. Tot semblava perdut quan el dia del gran esmorzar, que els habitants de Bonaterra havien organitzat tot i que el govern del Babuí Imperial l'havia il·legalitzat, va acabar en una repressió brutal per part de la Guàrdia Incivil i la Policia Irracional. Després de l'esmorzar avortat, el Borinot Reial Sènior havia pronunciat diferents discursos encoratjant la policia i els ciutadans que li eren favorables a atacar amb violència els partidaris de l'alliberament. Les càrregues violentes havien continuat i alguns líders partidaris de l'esmorzar havien estat empresonats o forçats a l'exili. Quan ja s'havia perdut tota esperança, el Babuí Imperial i els seus esbirros es van penjar a la plaça de la Nació després d'haver vist la brutalitat de la repressió que havien ordenat, i així van permetre l'alliberament definitiu de Bonaterra.