Daniel J. Meyer

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Nascut a Buenos Aires (Argentina), 1982. Va estudiar Arts del Teatre a COSATYC/ANDAMIO 90 amb especialització de direcció teatral i interpretació, a més de cursos a l’Obrador de la Beckett, a Eòlia i obtenir el Postgrau de producció i gestió d’espectacles. Pel que fa a la seva experiència professional, és l'autor d'A.K.A (Also Known As), obra que ha obtingut nombrosos premis, ha fet una extensa gira i ha estat traduïda a diversos idiomes. El 2021 va ser seleccionat per participar al «IX Laboratori de Escritura Teatral Fundación SGAE 2021» amb l’escriptura d’una obra titulada 'Scratch'. El 2019 es va fer la lectura dramatitzada del seu text 'Shoá' a la Sala Berlanga de Madrid. En quant a creació, ha dirigit i escrit totes les obres de la companyia Descartable Teatre: 'Historia de una reventada', 'Abans', 'Fusells', 'Nestea con vodka', 'Cola con anís', 'Deflacionable', 'Daian & Giggy Live Sex' i 'Descartable'. També va dirigir 'Tothom diu que està bé' i 'Dogma' (espectacle de carrer de PuntMoc). És l’ajudant de direcció habitual o director resident d’Àngel Llàcer i Manu Guix a musicals com 'Cantando bajo la lluvia', 'La tienda de los Horrores', 'La Jaula de las locas', 'Molt soroll per no res', 'El Petit Príncep' i 'Gerónimo Stilton, el musical', també en obres de text com 'Un cop l’any', 'La doble Vida d’en John' i 'Els bojos del bisturí'. També ha estat ajudant de direcció de David Selvas a 'El Màgic d’Oz', 'T’estimo si he begut', 'Boeing Boeing', 'Èdip 1,2,3,4' i 'Sin noticias de Gurb'.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 8 de 8
  • Obra
    Abans
    (2016) Meyer, Daniel J.
    La Laia explica la història de la seva vida al públic mentre busca roba al local de Roba Amiga. La crisi va sacsejar greument l'economia de la família i la mort del pare encara ho va agreujar més. Ella i el seu germà, en Marc, es van veure obligats a deixar els estudis per portar diners a casa. Incapaç de gestionar la situació, la mare s'acaba tirant a les vies del metro i poc després en Marc marxa a treballar a Edimburg. Cap a la meitat de l'obra la veu d'en Marc pren el relleu a la de la Laia. Ara és ell qui conta com ha intentat deixar enrere el passat i construir una vida nova a Escòcia. Al cap de tres anys sense veure's, els dos germans tindran un retrobament fugaç, però decidiran que el millor és seguir separats i carregar sols les respectives motxilles.
  • Obra
    I ara què farem?
    (2024) Meyer, Daniel J.
    La Vicky arriba a casa el dia que es jubila de la feina. El Lluís, la seva parella, vol obrir una ampolla de vi bo per celebrar-ho, però la Vicky opina que potser és millor esperar a un moment veritablement especial, i això els duu a plantejar-se quins moments ho són prou. La Vicky li diu al Lluís que, ara que tots dos estan jubilats, el primer que voldrà fer és anar al parc d’atraccions i adoptar un gos. En Lluís, poc entusiasmat amb aquestes idees, li recorda que, de moment, tenen reserva al restaurant de sempre. Durant el sopar, la parella humilia el cambrer i acaba marxant sense pagar el compte. Al carrer, la Vicky cau desplomada i el cambrer, malgrat l’ofensa, els ajuda i revela que és metge. Quan la Vicky es desperta, recrimina a en Lluís que sempre tingui tanta por de tot. El cambrer/metge els comunica que la Vicky té un coàgul cerebral i que s’ha d’operar d’urgència. En Lluís suborna el cambrer/metge perquè tregui la Vicky de l’hospital i acorden que els proporcionarà medicaments sempre que sigui necessari. A partir d’aleshores, la Vicky i en Lluís decideixen viure sense pors i aprofitar al màxim el temps que els queda.
  • Obra
    Uppgivenhet
    (2018) Meyer, Daniel J.
    Tres immigrants procedents de Bòsnia es troben en un centre social de Suècia. Són en Tarik, d'origen afgà, i els germans Ivan i Petar, de família sèrbia. L'Inge és la treballadora de l'entitat i la seva funció és ajudar-los a aconseguir recursos per desenvolupar-se millor en el si de la societat on s'han d'integrar. En paral·lel al present de tots ells, es porten a escena 'flashbacks' del periple que passen els dos germans per diversos països d'Europa fins a arribar allà. De manera coral, cadascú explica la seva història i s'exposen una rere l'altra les problemàtiques que tenen els nouvinguts a l'hora de demanar asil o d'aconseguir la residència permanent. Entre tots ells, l'Inge s'erigeix com a símbol del primer món i encarna la condescendència amb què es tracta els nouvinguts: flirteja tant amb en Tarik com amb l'Ivan, que tan sols anhelen la pau i la llibertat. El triangle amorós entre ells i les lluites personals respectives generarà una situació extremament delicada.
  • Obra
    Llegat
    (2024) Meyer, Daniel J.
    Durant una nit de festa, l’Oriol coneix el Javi i passen el cap de setmana junts. Pensant que la Clara, la seva mare, no hi serà, l’Oriol convida el Javi a casa i, quan hi arriben, se la troben fent maletes. La Clara anuncia que ha venut el pis i cancel·lat la targeta de crèdit de l’Oriol. Li indica que es prepari, que se’n van de viatge junts. L’Oriol s’hi resisteix, però acaba accedint, convençut pel Javi. Els primers dies del viatge, l’Oriol no para de queixar-se i reclamar les comoditats a les quals està acostumat, però la Clara li diu que a partir d’ara haurà d’espavilar-se sol i oblidar-se del que tenia fins aleshores. A poc a poc, mare i fill aniran reconnectant i obrint-se l’un amb l’altre fins al punt que la mare reconeix el veritable motiu del viatge: té un càncer al cervell, morirà aviat i aquell viatge és el llegat que vol deixar al seu fill. En una de les parades, amb la Clara ja molt afectada per la malaltia, aquesta demana a l’Oriol que la deixi allà. En aquell moment arriba el Javi. La Clara l’ha trucat per demanar-li que s’endugui l’Oriol. Aquest acabarà marxant, aprenent què vol dir deixar anar allò conegut.
  • Obra
    Deflacionable
    (2011-12-20) Meyer, Daniel J.
    El Víctor i l'Ana han organitzat una festa per celebrar el seu divorci. Hi assisteixen la mare d'ella, l'Isabel, i el millor amic d'ell, en Fernando. Durant el xou del no-casament es desenvolupen les històries vitals dels quatre individus, que tenen problemes d'allò més quotidians: no s'entenen amb la parella, se'ls deneguen els crèdits, necessiten dues feines per conservar el pis, tenen relacions inestables amb els progenitors, etc. Entre un còctel i l'altre, l'Ana demana impetuosament un fill al Víctor, que accepta tenir-lo. Mentrestant, els altres dos personatges, moguts per la cobdícia i el desig sexual, coquetegen. En tot moment, un presentador, que trenca constantment la quarta paret, se situa entremig de tots els personatges i fa de mestre de cerimònies de l'obra, un quadre postmodern que enfila escenes que retraten la precarietat estructural, econòmica i emocional que caracteritza la societat contemporània.
  • Obra
    Shoá
    (2016) Meyer, Daniel J.
    L'Eugenia i la Laura es retroben. Són àvia i neta. La jove ha fet un viatge per Europa i retorna a la casa familiar, a l'Argentina, després d'una llarga temporada. La felicitat del rencontre fa que decideixin rememorar records del passat i l'anciana explica la tumultuosa història de la seva vida. De família jueva i polonesa, durant la seva infantesa va assistir a l'auge del nazisme i en va patir les conseqüències. El relat en present (la conversa entre les dues) i els records (de les vivències passades) es mesclen sobre l'escena i permeten que s'expliquin uns fets coneguts per tots. Però en aquest cas es fa des d'una mirada personal, cosa que els recobreix d'humanitat i sensibilitat. A més de rememorar els successos històrics, el text invita a reflexionar sobre les herències culturals familiars i com aquestes afecten les noves generacions.
  • Obra
    Scratch
    (2022) Meyer, Daniel J.
    La Laura, més coneguda com a DJ Laureen, per la seva feina nocturna gairebé no coincideix amb el seu xicot i enyora el temps de qualitat amb ell. La relació s’ha anat reduint a missatges de text i trobades sexuals ràpides i esporàdiques. A casa, mostra la seva vessant més íntima i sensible, amb el desig de reconnectar amb les amigues i tornar a compondre música amb la guitarra. A l’escenari, en canvi, DJ Laureen és segura, provocadora i sap utilitzar la seva imatge per fer vibrar el públic. La seva actitud desinhibida desperta en el Marc i en el DJ que actua abans que ella la falsa sensació que tenen dret a traspassar els límits i acaben abusant d’ella. Aquests abusos marcaran un punt d’inflexió que portarà la Laura a replantejar-se el seu futur com a DJ.
  • Obra
    A.K.A (Also Known As)
    (2017) Meyer, Daniel J.
    En Carlos és un adolescent com qualsevol altre noi de la seva edat, sense que aparentment pateixi grans problemes: estudia, escolta música i és raonablement feliç. Però resulta que és adoptat, els seus orígens són àrabs, i en un moment donat això li provoca una forta crisi d'identitat, ja que comença a ser víctima dels prejudicis racistes dels altres, que el victimitzen amb la seva mirada estigmatitzadora.