Josep Maria Benet i Jornet
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom
21 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 21
Obra Dins la catedral : (Josafat)Benet i Jornet, Josep MariaJosafat va deixar la vida de pagès per servir els capellans. L'enlluernà la idea de ser capellà, però com que no sabia llegir i era conscient que no n’aprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estança de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cúria. Dies més tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la força física de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemà Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai més. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan és a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.Obra Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc(1987) Benet i Jornet, Josep MariaEl millor cavaller d'Anglaterra, Tirant, el seu cosí Diafebus i el jove cavaller Ricard decideixen marxar a Grècia a ajudar l'Emperador en la seva batalla contra els Turcs. A Grècia, Tirant és nomenat capità general i cadascún dels cavallers s'enamora d'una dama: Tirant, de la filla de l'Emperador: la princesa Carmesina; Diafebus d'Estefania, una dama de Carmesina, i Ricard de Plaerdemavida. Tot i les grans gestes de Tirant, els favors més íntims de Carmesina no són fàcils d’aconseguir. La princesa no acaba d'estar segura de les intencions del seu estimat. D'altra banda, la relació entre Tirant i Carmesina descontenta la gelosa Viuda Reposada, dama fascinada pel vigorós cavaller que intenta desesperadament enemistar els enamorats. Després de molts intents fallits, la viuda aconsegueix separar la parella, fent que Tirant, Plaerdemavida i Ricard vagin a parar a terres infidels. Després de moltes aventures, Tirant i Carmesina es retroben i finalment comparteixen el llit. El destí, però, no deixa que la parella disfruti gaire temps de la seva felicitat, perquè una malaltia sobtada s'endú la vida de Tirant. L'amor que Carmesina sent pel cavaller fa que es tregui la vida.Obra Olors(2000) Benet i Jornet, Josep MariaEn un pis abandonat del barri xino de Barcelona, pocs dies abans de ser enderrocat, apareixen cinc personatges en dos moments diferents del mateix dia, representats fragmentadament i de manera intercalada. D’una banda, la Maria (antiga inquilina del pis i fotògrafa professional) i el Joan (fill del primer amor de la Maria i un dels arquitectes encarregats de les obres d’enderrocament), als quals s’hi afegeix més tard la neboda de la Maria, una adolescent contestatària. I d’altra banda (i en un moment cronològicament anterior), coincideixen la Maria, la seva mare i el seu germà Manel. En tots dos casos, però, la vida del barri, els records del passat, els problemes personals i les relacions familiars centren l’atenció de la trama, tenint com a teló de fons un barri en ruïnes, símbol i mirall d’uns personatges frustrats i en franca decadència.Obra El gos del tinent(1996) Benet i Jornet, Josep MariaDos homes coincideixen en un prostíbul. Un d'ells, el client, està amb una prostituta que li recorda la filla d'un tinent, de qui ell havia estat enamorat d'adolescent; l'altre, s'està amb la 'madame' del bordell contemplant-los d'amagat. El segon home, que havia estat a les ordres del tinent, els espia: coneix circumstàncies del passat del client. En una segona trobada, el 'voyeur', que és un home amb poder i caràcter autoritari, organitza l'encontre del client amb la prostituta.Obra Confessió(1998) Benet i Jornet, Josep MariaUn home ha comès un assassinat. Per alleugerir el seu sentiment de culpa es proposa trobar-se amb Déu sense mitjancers. Durant la confessió descobrim que els seus remordiments tenen un altre origen que no té res a veure amb l'assassinat: haver animat un jove a canviar el món. Somni que també va tenir el protagonista i que el portà a recórrer un camí de frustracions i pèrdues.Obra A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)(1974) Benet i Jornet, Josep MariaUna dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.Obra Testament(1995) Benet i Jornet, Josep MariaUn professor homosexual i malalt, que ha viscut molts anys a l'estranger, s'integra en una universitat del seu propi país i s'enlluerna fins a l'enamorament davant d'un alumne brillant però inquietant. Aquest alumne ha deixat prenyada la filla del millor amic -també professor- del protagonista, a qui aquest havia estimat en el passat. El professor ha escrit un assaig amb un valor testamentari. Les relacions es compliquen fins al punt que l'alumne, que exerceix la prostitució, destrueix l'assaig. Com que és l'única persona que l'ha llegit es converteix amb l'hereu involuntari del professor.Obra E.R.(1993) Benet i Jornet, Josep MariaA través dels ulls d'una jove estudiant d'art dramàtic assistim al retrobament de tres actrius madures que van ser companyes d'estudi en el passat però que s'han distanciat per culpa de les seves trajectòries professionals. A mesura que avança l'acció va prenent relleu la figura d'una altra actriu, morta fa molts anys, així com antics fantasmes, que marquen les relacions entre els protagonistes. La lectura que cada actriu fa del mite d' Ifigènia evidencia el seu punt de vista sobre el teatre i sobre la vida.Obra Baralla entre olors(1979) Benet i Jornet, Josep MariaTemps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.Obra El manuscrit d'Alí Bei(1984) Benet i Jornet, Josep MariaEll era un avorrit treballador de banca. Després de delatar uns companys liberals, va poder viatjar a França i retrobar-se amb un antic amic de la infància. Aquest havia esdevingut un espia infiltrat en el món de l'Islam i fruit d'aquesta experiència n'havien resultat unes memòries. L'amic les hi va confiar. Ara Ell és en un hospital malalt de tisi. Tota la vida ha desitjat ser escriptor i aprofita per fer allò que sempre ha volgut. La màgia de les aventures explicades pel seu amic en les memòries fan que Ell es decideixi a reprendre-les, redactar-ne unes de noves. Mentre Barcelona és a punt de ser presa pels absolutistes, la malaltia d'Ell fa que la frontera entre el que escriu i el que viu s'esborri progressivament. Ell és Alí, el protagonista de les memòries: és els seus somnis, els seus viatges. D'altra banda, mentre Ell dedica els seus darrers dies a l'escriptura, la seva dona l'enganya amb el doctor Esteve, un amic que milita al partit liberal. En assabentar-se de l'existència del manuscrit, Esteve vol fer-se amb ell: té por que no amagui informació que pugui perjudicar als seus companys de partit. L' entrada de les tropes absolutistes a Barcelona obliga els dos amants a fugir, deixant que Ell mori sol.
- «
- 1 (current)
- 2
- 3
- »