Josep Maria Benet i Jornet

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1940. Escriu i estrena regularment teatre des del 1963, amb un total de 40 obres escrites fins al 2001. Des del 1975 col·labora regularment com a guionista a diverses cadenes televisives. La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, estrenada a diversos països i premiada àmpliament. Publica regularment a diaris i revistes, principalment sobre literatura i teatre.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Drama ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22
  • Miniatura
    Obra
    Confessió
    (1998) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un home ha comès un assassinat. Per alleugerir el seu sentiment de culpa es proposa trobar-se amb Déu sense mitjancers. Durant la confessió descobrim que els seus remordiments tenen un altre origen que no té res a veure amb l'assassinat: haver animat un jove a canviar el món. Somni que també va tenir el protagonista i que el portà a recórrer un camí de frustracions i pèrdues.
  • Miniatura
    Obra
    A la clínica : (apunt sobre la bellesa del temps - 1)
    (1974) Benet i Jornet, Josep Maria
    Una dona és a la clínica ingressada i parla amb el marit, que li fa companyia. Creu que està greument malalta i, com que li queda poc de vida fa repàs d'alguns aspectes dels trenta-quatre anys -com a mínim- de matrimoni. Ell, mentre intenta convèncer-la que no té res greu, li segueix la veta de la conversa.
  • Miniatura
    Obra
    Testament
    (1995) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un professor homosexual i malalt, que ha viscut molts anys a l'estranger, s'integra en una universitat del seu propi país i s'enlluerna fins a l'enamorament davant d'un alumne brillant però inquietant. Aquest alumne ha deixat prenyada la filla del millor amic -també professor- del protagonista, a qui aquest havia estimat en el passat. El professor ha escrit un assaig amb un valor testamentari. Les relacions es compliquen fins al punt que l'alumne, que exerceix la prostitució, destrueix l'assaig. Com que és l'única persona que l'ha llegit es converteix amb l'hereu involuntari del professor.
  • Miniatura
    Obra
    Revolta de bruixes
    (1975) Benet i Jornet, Josep Maria
    Sis dones encarregades de la neteja d'uns grans locals, descontentes amb llur situació laboral, s’enfronten al vigilant nocturn de l’edifici, que s’encarrega de supervisar el seu treball. Però si el conflicte amb el vell vigilant les uneix, durant el transcurs de la nit també emergeixen interessos i dèries personals que acabaran enfrontant-les entre elles: la Sofia lidera la protesta i condiciona amb les seues opinions l’actitud de la Dolors –que sap que se li està reproduint un càncer de mama-, la Paulina –que necessita algú que la protegeixi de llur inseguretat-, i la Filomena –que acaba de ser abandonada pel marit-. L’Aurora en queda una mica al marge perquè està enamorada del vigilant. Per això, quan aquest mor a punt de fer l’amor amb ella, la Sofia perd tota la confiança de les dones en benefici de la Rita, la netejadora que creu en els esperits i les supersticions i que ja havia advertit que la nit no es presentava gaire plàcida.
  • Miniatura
    Obra
    Pena per un gat
    (2003) Benet i Jornet, Josep Maria
    Un actor està estudiant el paper per a la següent obra de teatre que ha de fer. És una obra sobre gats que moren i un home a qui una prostituta li ha encomanat la sida. A la vegada, de tant en tant s’atura per llegir la carta que li ha enviat una puta amb qui se’n va anar al llit i que ara li demana que la vagi a veure per follar, ja que se li ha mort el gat i no s'acaba de trobar bé. Finalment, ell decideix rebutjar el paper a l’obra que estava estudiant i anar-la a veure.
  • Miniatura
    Obra
    Dins la catedral : (Josafat)
    Benet i Jornet, Josep Maria
    Josafat va deixar la vida de pagès per servir els capellans. L'enlluernà la idea de ser capellà, però com que no sabia llegir i era conscient que no n’aprendria mai, es va conformar en poder servir a missa. Ara viu en una recòndita estança de la catedral de Girona. El seu oncle el visita per tal que l'ajudi a arreglar uns papers amb la cúria. Dies més tard hi envia la seva neboda Pepona a recollir-los, una noia que en provar fortuna a la ciutat ha acabat exercint de prostituta. Fineta, una companya de feina, acompanya Pepona i la força física de Josafat desperta en ella una gran atracció sexual. L'endemà Fineta retorna a la catedral i sedueix Josafat. Tot el que els capellans han dit a Josafat ara es torna contra seu, i això el tortura. Ell la rebutja, però Fineta aconsegueix quedar-se uns dies amb ell, fins que la mestressa del bordell la troba a faltar i envia Pepona a buscar-la. Els capellans sorprenen Josafat acompanyat per les dues dones i li prometen tapar l'assumpte sempre i quan no hi torni mai més. La mateixa nit, però, Fineta retorna i quan és a punt de recuperar els favors de Josafat, en un atac de remordiments, ell l'escanya.
  • Miniatura
    Obra
    Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc
    (1987) Benet i Jornet, Josep Maria
    El millor cavaller d'Anglaterra, Tirant, el seu cosí Diafebus i el jove cavaller Ricard decideixen marxar a Grècia a ajudar l'Emperador en la seva batalla contra els Turcs. A Grècia, Tirant és nomenat capità general i cadascún dels cavallers s'enamora d'una dama: Tirant, de la filla de l'Emperador: la princesa Carmesina; Diafebus d'Estefania, una dama de Carmesina, i Ricard de Plaerdemavida. Tot i les grans gestes de Tirant, els favors més íntims de Carmesina no són fàcils d’aconseguir. La princesa no acaba d'estar segura de les intencions del seu estimat. D'altra banda, la relació entre Tirant i Carmesina descontenta la gelosa Viuda Reposada, dama fascinada pel vigorós cavaller que intenta desesperadament enemistar els enamorats. Després de molts intents fallits, la viuda aconsegueix separar la parella, fent que Tirant, Plaerdemavida i Ricard vagin a parar a terres infidels. Després de moltes aventures, Tirant i Carmesina es retroben i finalment comparteixen el llit. El destí, però, no deixa que la parella disfruti gaire temps de la seva felicitat, perquè una malaltia sobtada s'endú la vida de Tirant. L'amor que Carmesina sent pel cavaller fa que es tregui la vida.
  • Miniatura
    Obra
    Olors
    (2000) Benet i Jornet, Josep Maria
    En un pis abandonat del barri xino de Barcelona, pocs dies abans de ser enderrocat, apareixen cinc personatges en dos moments diferents del mateix dia, representats fragmentadament i de manera intercalada. D’una banda, la Maria (antiga inquilina del pis i fotògrafa professional) i el Joan (fill del primer amor de la Maria i un dels arquitectes encarregats de les obres d’enderrocament), als quals s’hi afegeix més tard la neboda de la Maria, una adolescent contestatària. I d’altra banda (i en un moment cronològicament anterior), coincideixen la Maria, la seva mare i el seu germà Manel. En tots dos casos, però, la vida del barri, els records del passat, els problemes personals i les relacions familiars centren l’atenció de la trama, tenint com a teló de fons un barri en ruïnes, símbol i mirall d’uns personatges frustrats i en franca decadència.
  • Miniatura
    Obra
    E.R.
    (1993) Benet i Jornet, Josep Maria
    A través dels ulls d'una jove estudiant d'art dramàtic assistim al retrobament de tres actrius madures que van ser companyes d'estudi en el passat però que s'han distanciat per culpa de les seves trajectòries professionals. A mesura que avança l'acció va prenent relleu la figura d'una altra actriu, morta fa molts anys, així com antics fantasmes, que marquen les relacions entre els protagonistes. La lectura que cada actriu fa del mite d' Ifigènia evidencia el seu punt de vista sobre el teatre i sobre la vida.
  • Miniatura
    Obra
    Baralla entre olors
    (1979) Benet i Jornet, Josep Maria
    Temps enrere, la Maria va estar enamorada d’en Joan. Es va deixar seduir per la seva manera de veure el món. Ara han passat els anys i un matí, en Joan es desperta a casa d’una desconeguda amb la que es pensa que ha passat la nit. La desconeguda resulta ser la Maria. No han anat al llit junts, sinó que ella tan sols el va acollir perquè la nit anterior havia begut massa i no estava en condicions de tornar a casa. Els ideals de temps enrere s’han esvaït: en Joan treballa a ‘La Caixa’ i té una vida còmoda. Maria és una fotògrafa que amb el pas dels anys ha sabut reconciliar-se amb els seus orígens. Continua vivint al barri del qual en Joan va fugir, i aprofita la situació per recordar a en Joan que gràcies a ell ara és feliç, tot i que en Joan la va abandonar, després d’anar-se’n amb llit amb ella, per prometre’s amb la noia més rica del veïnat.