Gerard Vàzquez Ila
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona (1959). Dramaturg i guionista. A mitjans dels anys 90 comença a escriure teatre, gènere amb el qual ha guanyat alguns dels premis més importants del país, com ara el Born per "Magma" i el Ciutat d'Alcoi per "El somriure del guanyador".
Nom
14 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 14
Obra Magma(1996) Vàzquez Ila, GerardBovin i Ovin, dos nois orfes d'orígens misteriosos, arriben a casa de la vídua Eugènia Smorza amb l'esperança de ser acollits, procedents de Magma, un internat que, segons diuen, acaba de tancar. La Sra. Smorza, que viu amb la seva fidel minyona, es dedica a acollir orfes i a oferir-los aixopluc, feina i afecte maternal. Quan els nois arriben, la Sra. de la casa i la seva minyona estan soles i tenen molta por d'alguna cosa que no diuen. Per això, tot i que desconfien que la història que expliquen els nois sobre l'internat sigui certa, els contracten perquè facin de vigilants de la casa. Abans, però, senyora i minyona han intercanviat els seus rols. En principi tot va bé, però aviat els nou vinguts comencen a desconfiar de les dues dones. Uns i altres investigaran per tal de desenmascarar-se. Les sorpreses estan garantides en aquest joc de falses aparences i d'identitats intercanviades.Obra Gonçal ho dibuixa tot(2001-07) Vàzquez Ila, GerardEn Gonçal arriba a la seva classe i alguna cosa li diu que res és com de costum. No reconeix la senyoreta i només hi són ells dos, sense cap altre company. La senyoreta, sense treure els ulls de la revista que està llegint, li mana dibuixar a la pissarra. En Gonçal s'aixeca i comença, però ella li esborra el dibuix. Li torna a manar que dibuixi, que ho dibuixi tot, però l'hi tornarà a esborrar. Aquesta situació es repeteix fins l'extenuació, i en Gonçal està desesperat i trist. De sobte li demana de tornar-ho a provar. S'atansa a la pissarra, fa com que va a dibuixar, però el guix no toca la pissarra. La senyoreta s'estranya i ell, amb un enorme sentiment de victòria, li diu que, dibuixant res, ho ha dibuixat tot.Obra Vides oposades(2006) Vàzquez Ila, GerardNo són àngels pròpiament, però són una veueta que pretén ajudar-nos. El Cap i els seus quatre Manobres venen, vestits amb mono, a mirar de fer més passable la situació que s'està generant. L'Aisha és una noia musulmana qui té per única amiga la Joana, que està enamorada del Gabriel, qui sempre burxa l'Aisha. La Sara, la germana de la Joana, està gelosa i dolguda de no ser el centre d'atenció i planeja muntar una festa d'aniversari a la Joana, però avisar-la tard i fer que vegi com l'Aisha i en Gabriel s’emboliquen. L'Aisha no vol anar-hi justament perquè hi és ell i li ho fa passar malament, però la Joana li ho demana siusplau i ella accepta. La Sara es cuida de dir al Gabriel que l'Aisha li va al darrere, i aquest acaba acceptant. La festa se’n va de mare i els Manobres no poden fer-hi res perquè, en mirar d'integrar-se i fer el que els altres fan, han acabat ben emborratxats. La Joana investiga per si sola què ha passat, però té la intuïció que algú menteix. Sap que el Gabriel i l'Aisha es van embolicar: en Gabriel li diu que ho volien tots dos; la Sara diu que ella no en sabia res i se'n desentén, però a partir d'ara tenen molt bona relació de germanes; i l'Aisha li dona a entendre que el Gabriel la va violar i que ara ha quedat embarassada, està sola i no pot suportar-ho. Els Manobres saben que la seva feina és ajudar a portar una situació el millor possible, però també saben que la sort i la voluntat de la gent influeix molt en el resultat. Al cap d'un temps, l'Aisha es tornarà a acostar als seus amics, que ja no la reconeixeran, vestida amb un mono i acompanyada pels seus nous companys.Obra Uuuuh!(2005) Vàzquez Ila, GerardEn el Berlin de l’any 1944, Charlie Rivel, el gran clown català, es veu obligat a actuar a l’aniversari del Führer. En Krauss, l’agent de la Gestapo que li ho comunica, vol tant sí com no actuar amb ell. La parella clownesca de Charlie és en Witzi, que es mostra més reticent quan tracta amb Krauss. Un bon dia, en Witzi, com ha anat passant amb tanta altra gent, desapareix, no se’n sap res més. Som mig testimonis, però, del seu viatge en un vagó cap al no res, cap a la destrucció més freda i planificada, acompanyat per un petit Charlie Rivel que escoltarà la seva pena i el seu humor més trist. Com a nou company, Charlie contracta Golo, un antic amic de Witzi que té unes idees més radicals. Ultimant detalls per la funció, Charlie s’adona de les intencions de Golo: un atemptat directe contra Hitler, un fet que podria haver canviat el curs sencer de la història.Obra Improvviso(1996) Vàzquez Ila, GerardUna prostituta assisteix al concert d'un violinista cec, fill d'un client seu. El músic interromp, de forma sobtada, la seva actuació quan "s'adona" que el seu violí no "sona" prou bé. Al final del concert, la prostituta espera al noi i el convida a casa seva, amb el pretext de donar-li el seu vell violí, el so del qual és immillorable. No sabem exactament què passa aquella nit a casa de la prostituta, però el cas és que el músic apareix extraviat en una platja l'endemà al matí i, quan ell i el seu pare van a comissaria a denunciar el robatori del violí, no pot recordar res concret de la nit anterior, i es troba en un estat de dolç somieig que li permet "veure" més enllà del que "veu" el seu pare i del que habitualment pot "veure" la gent.Obra El somriure del guanyador(2000) Vàzquez Ila, GerardL’obra està formada per tres històries entrecreuades que parlen de la memòria i del passat. En la primera, un antic oficial de les SS, Erich Böhler, passa els últims anys de la seva vida en una residència d’avis, turmentat pels records dels camps de concentració. Böhler rep regularment les visites de Gudrun, una dona de l’associació Ajuda Silenciosa, que es dedica a ajudar antics nazis. En la segona història, un oficial de les SS, el mateix Böhler de jove, reconeix en una de les presoneres un antic amor i l’ajuda a fugir. Finalment, la tercera història parla de Sarah, a qui se li està a punt d’aplicar la pena de mort. Sarah, però, només vol esbrinar qui va enviar una carta al seu pare anys enrere perquè només així podrà acabar la novel·la que està escrivint i, d’aquesta forma, conservar l’esperança de sobreviure.Obra Un Patufet rebobinatVàzquez Ila, GerardGuifré i Celina són dos rondallaires que expliquen contes pels pobles. Un dia, coincideixen a la mateixa plaça d'un poble i, mentre es disputen el públic, arriba Arnald, un quincallaire, amb el seu carretó ple d'objectes màgics, entre els quals hi ha un curiós aparell japonés d'allò més modern que permet rebobinar, accelerar o relentir les paraules i els moviments de les persones. Entre els tres explicaran la rondalla del Patufet, modificant-ne el ritme amb l'ajut del màgic aparell. Davant l'èxit que obtenen amb la seva manera d'explicar contes, decideixen ajuntar-se i contar rondalles tots plegats.Obra Carnaval de cendres(2000) Vàzquez Ila, GerardTres bombers, suposadament morts, vaguegen entre les restes del teatre d'òpera el Fènix. Se'ls afegeix en Quim, que ara és "un dels seus", és a dir, que ha mort. Al llarg de l'obra, en Quim recordarà el temps que va passar al teatre tot treballant d'acomodador al cinquè pis. Així en Quim reviurà escenes que va mantenir amb en Fermí (l'ascensorista), l'August (l'altre acomodador del cinquè pis, gelós perquè creu que la seva dona ve al teatre més a lligar que a veure òpera), en Josep (que treballa al guarda-roba i mor poc abans de l'incendi), la Carme (la dona de la neteja, capaç de llegir el futur a les cagarades de la gent) i altres personatges. Al seu costat, hi ha els poderosos: el director, el diputat, el constructor i l'arquitecte, els quals, en adonar-se que no hi ha finançament per reformar el Fènix, insinuen que, si es cremés, els polítics es veurien obligats a treure diners d'on fos. Pocs dies després, en el transcurs d'una festa de disfresses, el Fènix es crema.Obra No esgotaràs tots els noms(2013-06) Vàzquez Ila, GerardLa Bibiana i la Trícia són dues estudiants d'últim curs d'ESO que han quedat per fer un treball sobre l'obra de Salvador Espriu. La Trícia demana on és el Sergi, que hauria d'estar fent el treball amb elles, i la Bibiana li diu que ja té acabada la seva part. Però, la Trícia la desmenteix, i li explica que es van enrotllar durant el cap de setmana i que a partir d'ara estan sortint junts. La Bibiana s'enfada i li diu que això no pot ser, que està sortint amb ella. Mentrestant, el Sergi les truca per demanar-los on viu un professor seu. De cop i volta, la llum canvia i se senten soles a la biblioteca. Descobreixen que els llibres que les envolten són biografies a temps real, i busquen els seus noms. Resulta que cap de les dues diu la veritat, cap d'elles està sortint amb el Sergi. Tot gest queda gravat al llibre, i per endavant els queda un munt de pàgines en blanc que hauran d'escriure fins arribar a l'última frase: "Va morir". Per esbrinar què fa el Sergi, llegeixen el seu llibre. Resulta que realment està sortint amb una companya seva, la Marta. Però, en Sergi no té pàgines en blanc. De cop, la llum torna a canviar i tornen a ser on eren. No saben com explicar-ho, però ara entenen més bé l'obra d'Espriu.Obra Hadassà(1997) Vàzquez Ila, GerardUna dona amb un barret blanc seu en una cadira de vímet. Darrera seu, dos homes són al terrat d'una casa vella; han sortit per defugir la calor de l'habitació on eren, en companyia d'una prostituta. Un té vertigen i no gosa apropar-se a la baranna; l'altre sembla perdut en el "vertigen" de la memòria: creu que està dins l'oceà buscant el barret blanc d'una dona que viatjava en un vaixell, el Hadassà. El seu viatge al passat és tan fort que, a voltes, aconsegueix arrossegar l'amic, que accedeix a "jugar" amb els records. L'amic, però, no acaba de desprendre's del tot del present i, neguitós, decideix apropar-se a la dona que seu a la cadira de vímet i demanar-li que l'ajudi a treure el seu amic del deliri en què es troba. La dona es diu Hadassà i assegura que el que duu al cap no és una pamela blanca, sinó un salvavides…