María-José Ragué Arias
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona (1941). Doctora en Filologia Hispànica (1986). Llicenciada en Ciències Econòmiques (1965) i en Ciències de la Informació (1977). Professora titular de les Arts Escèniques a la Universitat de Barcelona. Autora, traductora i crítica teatral. És especialista en els mites grecs en el teatre espanyol del segle XX, en l'autoria teatral femenina, i en el teatre espanyol contemporani.
Nom
9 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 9 de 9
Obra Les dones de Troia(1994) Ragué Arias, María-JoséDesprés d'una llarga guerra, Troia ha estat conquerida pels grecs. Han mort tots els homes i la dona i les filles de Príam són repartides com a botí de guerra per convertir-se en esclaves dels guerrers vencedors. Astianax, el fill d'Andròmaca, l'únic mascle descendent troià, serà assassinat per tal de no donar opció a la revenja i a la reconquesta quan es converteixi en adult.Obra Clitemnestra(1984) Ragué Arias, María-JoséReescriptura del mite dels Àtrides conduït pel personatge dramàtic de Clitemnestra. Episodis de: l'immolació de la seva filla Ifigènia; l'assassinat d'Agamemnon, el seu marit, tornada del seu fill Orestes al palau per assassinar-la a ella i al seu amant Egist; persecució de les Fúries a Orestes, Judici d'Orestes; absolució d'aquest i reivindicació de l'ombra de Clitemnestra. Es tracta d'una revisió del mite amb una nova lectura: si per a molts estudiosos l'Orestíada i l'absolució d'Orestes marca el naixement de la democràcia, per Maria Josep Ragué significa el consentiment de les injustícies cap a les dones a favor del poder patriarcal: "Com Orestes es tornà contra la seva mare, així la humanitat s'ha tornat contra la dona".Obra La Señora Cornelia(1997) Ragué Arias, María-JoséComèdia d' "enredo". Cordelia ha tingut un fill amb el seu amant el Duc de Ferrara. El seu germà, que després de la mort dels pares ha dedicat la seva vida a vetllar per l'honor de la germana, es bat en duel amb el duc. En l'enfrontament, el duc és ajudat per Don Juan, que aquella nit ja s'ha trobat embolicat en un altre estrany episodi (ha trucat a una casa i, per error, li han donat un nadó vestit amb riques robes). Sense saber què fer-ne, Don Juan porta el bebè a la seva ama perquè en tingui cura. Mentrestant el seu amic, Don Antonio, ha trobat pel carrer una dona jove desconsolada i li ha ofert el seu ajut. Es tracta de Cordelia, que no sap que se n'ha fet del seu fill i del seu amant. La intervenció passional del seu germà ha fet que els dos amants no aclarisssin la seva situació amorosa i ella dubta de les intencions del duc respecte al matrimoni. Els dos amics ajudaran a restablir l'honor de la dama i tot es resoldrà en un final feliç.Obra Encara no té nom(1993) Ragué Arias, María-JoséAurora és una estudiant parisenca que està fent la tesi sobre economia magreví. Té una relació molt estreta amb les dues professores que li segueixen la tesi: Anna, de Barcelona i Amina, d'Argèlia. Entre les tres dones hi ha una relació amorosa que "encara no té nom". Una relació entre la sensualitat i l'admiració i el desig de construir una nova cosa que tampoc "no té nom, encara". Malgrat la intimitat d'aquest triangle amistós, Anna i Aurora no saben si Amina continua com a activista política des de l'exili. En una escapada en la qual Amina es troba il·localitzable, i a partir d'una notícia a la televisió, les dues amigues creuen que l'argelina, ferida pels trets de la policia, ha mort en un intent d'atemptat terrorista a Tizi Ouzo.Obra Sorpresa! : Monólogo para una actriz(1995) Ragué Arias, María-JoséUna actriu de vodevil s'està arreglant per sortir amb el seu company que ha de venir a recollir-la. El company és alhora el seu productor. Tots dos s'han de trobar amb un director argentí que els ha de proposar un projecte. Durant l'espera parla amb ella mateixa tot lamentant-se dels papers poc interessants que la seva parella li aconsegueix. Somia amb interpretar grans papers, com ara Medea, Lady Macbeth o la protagonista d'un musical de Sondheim. Ara té a les mans una obra de teatre d'una dramaturga argentina, el monòleg d'una actriu. S'hi sent molt identificada i imagina que podria portar endavant aquest projecte. Fa plans per abandonar la seva vida amb el productor, encara que això la obligui a abandonar la popularitat que ha obtingut amb els papers tipificats que ha fet fins ara. Quan ja ha pres la decisió, rep una trucada. És el seu company que li participa que el projecte de l'argentí és el del muntatge d'un monòleg per a una actriu d'una dramaturga argentina, és a dir, el mateix que ella té entre les mans.Obra Crits de gavina(1987) Ragué Arias, María-JoséTeresa va fer un bon casament amb Pere, un industrial ric que la va rescatar de les misèries d'un poble de províncies. Ara, després de disset anys pren consciència que no és feliç. Però tampoc sap què fer de la seva vida. Es compara amb la seva germana i amb Isabel, la filla d'un amic del marit, que tenen la motivació de la professió: però tampoc no ho enveja i veu tots els inconvenients de la dona alliberada. Està confusa i la barreja de sentiments la porta a allitar-se amb el fill del primer matrimoni de Pere, un noi jove i atractiu. Sumida en aquesta confusió, però alhora com si tingués una revelació, decideix abandonar la llar, la comoditat i la rutina per retrobar-se amb ella mateixa.Obra Interpretación(1998) Ragué Arias, María-JoséEl punt de partida és l'obra "Sorpresa!", de la mateixa autora, que ara es complementa amb el desenvolupament de les decisions que ha pres la protagonista. Gloria ha estrenat l'espectacle que li va proposar el director argentí. Es tracta d'una dramatúrgia de tres textos de la autora argentina Griselda Gambaro, un text seriós, diferent dels que ha fet fins ara i que ha tingut èxit de crítica. Tot i així, el director ha decidit fer alguns canvis per a la reposició a Madrid. Els canvis no tenen res a veure amb el contingut de l'obra i, segons Gloria, canvien totalment el seu sentit. El director vol que es despulli en un moment donat. Es barallen i Gloria decideix deixar les representacions. Agafa el paper una noia jove i sexi que és amant del company de Gloria. La noia està tan seduïda pel projecte com ho estava Gloria quan va començar. Però també arriba el desengany. Finalment s'uneixen les dues dones per fer l'espectacle que realment desitgen: una obra on entra un home (el productor) i l'assassinen. Més tard entra un altre home (el director) i té el mateix final.Obra I Nora obrí la porta(1985) Ragué Arias, María-José; Rodríguez Lázaro, Armonía; Simó Monllor, Isabel-ClaraL'obra comença amb l'última escena de "Casa de Nines" d'Ibsen. Nora obre la porta i hi veu ( o imagina) el que hi ha en el món. De primer, es trobarà amb una mascarada que l'atordeix; més tard, Nora cau al forat per on va caure l' Alícia de Lewis Carrol. Quan és capaç de sortir d'aquest món, que forma part del seu bagatge literari d'adolescència, arriba a un altre món: el del cinema americà ( "Indiana Jones", "Ginger i Fred" ) que també intentarà seduir-la. Així anirà fent un camí caòtic del que també formarà part la realitat més cruel: que no és un món meravellós el que les Nores imaginen rera la porta, però que les conduirà si més no a una llibertat: la llibertat d'escollir. Nora, finalment, tanca la porta darrera d'ella, però la tanca a poc a poc.Obra Ritual per a Medea(1985) Ragué Arias, María-JoséRevisió del mite de Medea. Medea, quan s'assabenta que el seu marit es casa amb la filla de Creont per tal d'esdevenir rei de Corint, fa ús dels seus coneixements màgics per assassinar la jove esposa. Mata després els seus fills. D'aquesta manera deixa Jasó sense poder, sense dona i sense descendència.