Les dones de Troia
No hi ha miniatura disponible
Autoria
Informació proporcionada per l'autor
2004-01-01
Dades de l'obra
Dades de l'estrena
Dades bibliogràfiques
Data de redacció: 1994
Paraules clau: Adaptació ; Condició de la dona ; Guerra ; Maternitat / Paternitat ; Mite ; Mort ; Pervivència ; Postguerra ; Sofriment ; Tragèdia
Nombre de personatges: P7 D7
Espai: "Tendes de color ocre al fons de l'escenari. A terra hi ha una sorra vermellosa amb males herbes groguenques. A una banda hi ha un munt de pedres damunt les quals és possible seure. Hi ha també escampats alguns rocs. La paret del fons és d'un blau molt lluminós, quasi groc." Acotació de l'autora.
Resum: Després d'una llarga guerra, Troia ha estat conquerida pels grecs. Han mort tots els homes i la dona i les filles de Príam són repartides com a botí de guerra per convertir-se en esclaves dels guerrers vencedors. Astianax, el fill d'Andròmaca, l'únic mascle descendent troià, serà assassinat per tal de no donar opció a la revenja i a la reconquesta quan es converteixi en adult.
Notes de l'obra: Versió de "Les Troianes" d'Eurípides on només participen les dones de Troia. Gea, convertida en Sibil·la després del seu desbancament, és la missatgera encarregada de portar les males notícies a les presoneres. Denuncia del sofriment de les víctimes civils de la guerra.
Personatges: set dones. A més a més, un cor de dones del qual no s'especifica el nombre.
Num. homes actors: 0. Num. dones actrius: 7. Num. altres: 0.
Direcció: Rodríguez Lázaro, Armonía
Teatre: Teatre Principal (Badalona)
Data de l'estrena: 1994
Notes de l'estrena: També s'ha estrenat a la Universidad Centro Americana (UCA) de San Salvador (El Salvador) el 1996.
Enllaç a la fitxa dins 'Escena Digital de Catalunya'