Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

Examinar

Enviaments recents

Mostrant1 - 20 de 2632
  • Obra
    Els papagenos
    (2004) Guasp Vidal, Joan
    Tres personatges anomenats Melcior, Gaspar i Baltasar —abillats amb uns esplendorosos vestits de plomes lluents— esperen una estrella que els guiï, tot i que no saben on han d'anar. En adonar-se que amb prou feines saben qui són i que, en el fons, no saben res, decideixen jugar a imaginar que són dos galls d'indi i un estruç que filosofen sobre l'existència. En aquest exercici d'imaginació, es plantegen dilemes existencials com l'origen del món, la constant expansió de l'univers o la possibilitat de saber alguna cosa, i d'altres qüestions més terrenals com la comunicació entre pares i fills o l'amenaça del turisme. Entre totes les preguntes que es fan, n'hi ha una de recurrent: la que es fan quan miren el públic i es plantegen si ells existirien si ningú els mirés. Mentre debaten sobre aquests temes, unes pinces apareixen i desapareixen diverses vegades per atacar-los i arrencar-los plomes, sense que els tres personatges sàpiguen per què ni puguin fer-hi res. Cada vegada que perden plomes, els personatges aprofundeixen en els seus dubtes fins a acabar sense plomes i sense cap certesa. Finalment, l'estrella que esperaven apareix i il·lumina el pati de butaques, moment en què els tres personatges ofereixen or, encens i mirra al públic.
  • Obra
    El segon principi
    (2020) Sarrias Fornés, Mercè
    L'Àsia i la Bea són dues guionistes que preparen una pel·lícula basada en fets reals sobre una regidora de l'Ajuntament de Barcelona que intenta desemmascarar un cas de corrupció sistèmica al districte de Ciutat Vella i millorar la vida al barri. És un projecte sense finançament i, per aquest motiu, tarden mesos a enllestir el guió. Un cop l'han acabat, comencen a buscar una productora que financi el rodatge. Malgrat l'interès inicial, cada vegada que troben alguna empresa que vol apostar pel seu projecte apareix alguna trava que ho impedeix: els productors volen fer canvis al guió que rebaixen la dimensió crítica de la història, intenten convertir-lo en un musical o una pel·lícula d'acció o, simplement, acaben desestimant el projecte sense explicar-ne els motius. Finalment, malgrat que l'amistat que les uneix no ha fet més que enfortir-se al llarg dels anys que ha durat aquest procés, les dues guionistes continuen amb les seves vides dins la precarietat del seu sector, aparcant el projecte i acceptant feines amb les quals no se senten del tot identificades.
  • Obra
    Fes-me una perduda
    (2011) Sarrias Fornés, Mercè
    L'Anna, la Raquel i la Sílvia són la personalitat fragmentada d'una mateixa dona que es troba al límit de les seves forces. A la feina —on s'han demanat una reducció de jornada per poder conciliar la vida laboral i la familiar— l'excessiva exigència del seu cap s'acaba convertint en assetjament laboral: la menysté per no ser capaç de seguir el ritme, posa en dubte la seva capacitat de treball i, fins i tot, li roba el projecte que ella ha ideat adduint que no serà capaç de dur-lo a terme. El seu marit, en Gerard, és un fotògraf que passa setmanes lluny de casa i es despreocupa de la criança de les dues filles que tenen en comú. Fora de la feina, la dona se sent constantment jutjada per la seva sogra i les professores de les seves filles, que li fan saber tot allò que fa malament. Aconsellada per l'empresa on treballa, la dona escindida en l'Anna, la Raquel i la Sílvia decideix anar al psicòleg. Aquest fet, que podria ser l'inici d'una solució, acaba resultant inútil quan se li desperta un desig sexual que aconsegueix reprimir, però que la fa fugir de la consulta abans que la teràpia arribi a començar. Finalment, l'Anna, la Raquel i la Sílvia seuen al sofà amb les seves filles i accepten que la seva situació no té sortida.
  • Obra
    Quebec-Barcelona
    (2010) Sarrias Fornés, Mercè
    En Jacques i l'Anne són una parella de mitjana edat que viu al Quebec. Fa un any que intenten tenir un fill, però l'Anne no es queda embarassada. En Jacques fa mesos que s'ha fet les proves i que sap que és estèril, però encara no li ha dit a l'Anne. La Laia és una cosina llunyana de l'Anne —els avis de totes dues eren germans— que viu a Barcelona i que està passant per un moment difícil: se sent culpable perquè una nena de sis anys que va a l'escola on ella treballa va ser atacada per un home al carrer i ella creu que hi podria haver fet alguna cosa més, ja que no és normal que una nena tan petita vagi tota sola a l'escola i ella sabia que aquesta situació s'estava produint. L'Anne, que és historiadora, ha d'anar a Barcelona per investigar sobre les Brigades Internacionals Quebequeses que van lluitar a la Guerra Civil, de les quals va formar part el seu tiet avi. En saber-ho, la Laia li proposa un intercanvi de pisos; així ella podrà estar un temps fora i desconnectar. Durant els mesos que l'Anne és a Barcelona, descobreix que el seu tiet avi no va ser l'heroi que ella pensava i això li fa canviar la perspectiva amb què estava escrivint la tesi. També té una aventura amb un amic de la Laia, la qual cosa la fa sentir molt culpable fins que en Jacques, en una videotrucada, li confessa la seva infertilitat. Mentrestant, la Laia ajuda en Jacques —que s'ha quedat al Quebec— amb un problema que té amb un nen a la seva consulta de dentista i això l'anima i l'ajuda a trobar una sortida a la seva situació personal. Quan l'Anne i la Laia tornen als seus països d'origen, han après coses noves que les ajuden a tirar endavant. Al cap d'uns dies, l'Anne li explica a en Jacques que està embarassada.
  • Obra
    Ceràmica trencada
    (2021) Guasp Vidal, Joan
    El Jutge presideix el judici contra l'Acusat. A la sala també s'hi troben la Defensa i el Fiscal, que l'interroguen. Durant el judici, els lletrats i el president del tribunal pregunten i tornen a preguntar a l'Acusat sobre el seu paper el dia que va ajudar a travessar en vermell una dona que feia tres-cents anys que esperava per travessar el pas de vianants. L'objectiu del Fiscal és provar que l'Acusat va cometre una il·legalitat ajudant la dona a travessar en vermell i socorrent-la quan una pilota llençada per un integrant del Cos Uniformat la va ferir i la va deixar cega. L'Acusat respon a les preguntes sense donar una versió clara dels fets i reflexiona constantment sobre el significat de conceptes com veritat, mentida o realitat. Finalment, quan l'Acusat demana insistentment que es dicti la sentència, cau una pluja de pilotes de tota mena seguida d'un vent que submergeix la sala en les tenebres.
  • Obra
    Perduts
    (2013) Sarrias Fornés, Mercè
    L'Eva i en Xavier són una parella de mitjana edat que passa per un moment complicat a causa de la crisi econòmica. Com que necessiten feina, decideixen acceptar un encàrrec de la màfia xinesa per repartir tabac de forma clandestina per diferents restaurants de tota Espanya. Mentre són al magatzem esperant les instruccions sobre com han de procedir, la tensió entre tots dos creix i això els porta a confessar-se els secrets que s'han estat amagant l'un a l'altre. En Xavier, com que no sap què fer amb tant de temps lliure, ha estat fent de cangur de forma desinteressada per ajudar una noia de Síria i el seu fill, que estan travessant una situació difícil. L'Eva, enyorada del tren de vida que duien abans de la crisi, ha fet creure a un amic que volia enrotllar-se amb ell només perquè la convidés a un restaurant car i després l'ha deixat plantat. L'Eva i en Xavier s'adonen que es necessiten l'un a l'altre més que mai i prenen la decisió de tenir un fill. Finalment, s'obre la porta del magatzem, però, en comptes dels membres de la màfia, qui apareix són els Mossos d'Esquadra. L'Eva i en Xavier es posen unes disfresses regionals que han trobat en una capsa i s'escapen intentant camuflar-se entre els participants d'una ballada de sardanes que té lloc a la plaça del costat.
  • Obra
    Perplex
    (2019) Guasp Vidal, Joan
    En Perplex és un home jubilat que, de la seva biblioteca estant, reflexiona en veu alta sobre el sentit de la vida. Parlant amb ell mateix, recorda alguns passatges de la seva vida, especialment aquells que tenen a veure amb la seva mare i amb la manera com afrontava els reptes del dia a dia amb un somriure sorneguer que recordava l'actitud amb què Demòcrit entomava la realitat. En Perplex raona també sobre les lleis de la natura i les dels homes i sobre com les lleis dels homes semblen absurdes quan les compares amb les de la natura. Seguint aquest fil, en Perplex se sorprèn de la vanitat dels homes i de com aquesta vanitat es fa palesa en la seva manera de fer política sense tenir en compte que el món i l'univers han existit abans que els humans i continuaran existint després. Després d'arribar a la conclusió que, segurament, els homes van ser creats per un Déu que volia distreure's veient com es comportaven uns éssers ridículs, en Perplex explica que la seva gran descoberta és que l'únic sentit de la vida és l'amor.
  • Obra
    Tots els meus amics
    (2008) Plana Rusiñol, David
    La Cloe, la Nàdia, l'Helena, en Màrius i en Koldo són cinc amics que es reuneixen per sopar al reservat d'un restaurant. Cada cop es veuen menys i la Cloe sent que els seus amics ja no li cauen bé, que no se sent còmoda amb ells i amb la seva negativitat i que vol deixar de veure'ls. La Cloe els ho anuncia, però, quan en Màrius els confessa que s'ha fet un pírcing al penis, tothom sembla oblidar el que ha dit la Cloe. Durant els mesos següents, els cinc amics es continuen veient, però la dinàmica del grup no canvia: la Nàdia compra a traïció el pis que la Cloe volia, però que no podia pagar; l'Helena fingeix una malaltia per atreure l'atenció de la seva família i els seus amics; en Màrius menteix dient que s'ha intentat suïcidar —quan el que realment va passar és que es va tallar el penis una nit de borratxera— i en Koldo continua fent veure que tot va bé quan, pocs mesos enrere, va intentar forçar sexualment la Cloe. Un any després del primer intent de deixar el grup, la Cloe decideix deixar els seus amics definitivament, però, quan està a punt de comunicar-ho, la Nàdia li diu que, ara que s'ha divorciat, ja no vol el pis que li va prendre i que vol deixar que la Cloe i el seu company hi visquin durant uns anys.
  • Obra
    La jungla, concretament
    (2007) Plana Rusiñol, David
    En un bar, un home li explica a un altre que ha deixat la seva dona perquè Déu li ha dit que ho fes. També en un bar, dues dones es coneixen a la festa d'aniversari d'un amic en comú i s'adonen que el marit d'una d'elles li és infidel. En Ramon es troba en un moment de canvi i busca una nova manera d'entendre la vida. S'ha fet amic de l'Oriol, un home molt més jove que ell que li ensenya a afaitar-se amb navalla mentre s'autolesiona i li explica com afrontar la vida. La Judit, la dona d'en Ramon, visita un doctor especialista en somnis i li explica que, últimament, somia amb rates que el seu marit convoca i que li parlen. Finalment, mentre en Ramon fa un discurs en què explica com ha après a viure d'acord amb una nova filosofia, l'Oriol i la Judit l'ofeguen a la pica de la cuina. En una carretera dels afores, de matinada, un home espera que el semàfor es posi verd per poder creuar. Les poques persones que caminen pel carrer a aquelles hores travessen en vermell i se'l miren estranyades perquè no hi passa cap cotxe. Ell, però, es resisteix a creuar imprudentment. Una noia que condueix el seu cotxe xoca contra el d'una dona en una carretera remota de matinada. La dona és a terra, xopa de sang i a punt de morir. Mentre esperen l'ambulància, la noia intenta fer alguna cosa per animar la dona. Finalment, la noia li diu a la dona que, quan es mori, es convertirà en un àngel que alegrarà les persones tristes i convertirà la seva vida en una festa. Dos amics es retroben en un bar després que un dels dos hagi desaparegut durant vuit mesos. L'amic que acaba de tornar li explica que ha estat a la jungla tot aquest temps i que, malgrat que allà ha descobert moltes coses d'ell mateix, li feia por deixar de ser qui era i per això ha decidit tornar.
  • Obra
    Octubre de sang i de glòria
    (2018) Guasp Vidal, Joan
    Els habitants de Bonaterra s'han reunit al Castell de Montxuetó per celebrar l'alliberament del seu país després de tres-cents anys de reivindicacions i lluita pacífica. Mentre celebren aquesta fita, l'Avi Just Historiador relata els fets que els han permès assolir-la. Tot semblava perdut quan el dia del gran esmorzar, que els habitants de Bonaterra havien organitzat tot i que el govern del Babuí Imperial l'havia il·legalitzat, va acabar en una repressió brutal per part de la Guàrdia Incivil i la Policia Irracional. Després de l'esmorzar avortat, el Borinot Reial Sènior havia pronunciat diferents discursos encoratjant la policia i els ciutadans que li eren favorables a atacar amb violència els partidaris de l'alliberament. Les càrregues violentes havien continuat i alguns líders partidaris de l'esmorzar havien estat empresonats o forçats a l'exili. Quan ja s'havia perdut tota esperança, el Babuí Imperial i els seus esbirros es van penjar a la plaça de la Nació després d'haver vist la brutalitat de la repressió que havien ordenat, i així van permetre l'alliberament definitiu de Bonaterra.
  • Obra
    Tarsius
    (2025) Díez Quintanilla, Lara
    Sis adolescents apareixen de sobte en uns estranys llimbs en els quals se senten impulsats a explicar-se els uns als altres coses que no havien explicat mai a ningú. Mentre intenten descobrir què és aquell lloc i com hi han anat a parar, els joves comparteixen el dolor que els provoca la seva vida quotidiana: pressió estètica, problemes amb les drogues, abusos sexuals, pressió familiar, assetjament escolar, homofòbia, racisme i violència. Compartir les seves vides els fa entendre que són en aquell espai perquè han intentat suïcidar-se, i aquesta revelació els porta a plantejar-se si tenen algun motiu per tornar a les seves vides anteriors. Finalment, el fet de sentir-se part d’aquesta nova comunitat els empeny a tornar a les seves vides. Abans de fer-ho, inventen un gest que només ells coneixen per si algun dia es tornen a trobar.
  • Obra
    La bugaderia negra
    (2016) Guasp Vidal, Joan
    El Duc Empalmat declara al judici després que ell i el seu soci hagin estat acusats d'irregularitats en la seva empresa de neteja de roba, anomenada La Bugaderia Negra. En l'interrogatori al qual el sotmeten el Jutge Patutja i el Fiscal Venial, el Duc Empalmat —que, a més, és el gendre del Puto Amo Vell— defensa que ell és només un home humil que, forçat per la seva família política, es va ficar en negocis foscos amb la promesa d'enriquir-se. Davant les acusacions del tribunal, el Duc nega una vegada i una altra que la Duquessa Empalmada —la filla del Puto Amo Vell i germana del Puto Amo Jove— sabés res dels negocis de la Bugaderia Negra. El Jutge Patutja no es creu res de la declaració del Duc i, per això, pren declaració també als altres membres de la família: el Puto Amo Vell, l'Amiga Invisible (l'amant del Puto Amo Vell), el Puto Amo Jove i la Putícia Feliç (la dona del Puto Amo Jove). Veient que tota la família és un niu de corrupció, el Jutge decideix condemnar-los a tots, però en aquell moment es comencen a aixecar sospites sobre la integritat del jutge mateix. Finalment, un ramat d'elefants irromp a la sala i envesteix tots els personatges mentre canten una cançó que parla sobre el pitjor dels animals: l'home.
  • Obra
    Repiquen les paraules
    (2009) Guasp Vidal, Joan
    La Clara, la Núria i la Francina són tres filòlogues provinents de València, Catalunya i les Illes Balears, respectivament. Totes tres han anat a la casa de l'escriptor Joan Fuster que, tot i haver mort fa anys, les rep a la seva sala d'estar. Responent a les preguntes de les tres dones, Fuster parla dels seus aforismes, de la seva concepció de la literatura i dels autors que més l'han influenciat. Ràpidament, però, la conversa deriva cap a l'estat preocupant de la llengua catalana, cada cop més minoritzada. L'escriptor defensa la necessitat d'un referèndum que dugui els Països Catalans a la independència i assegura que la solidaritat entre els diferents territoris de parla catalana és la millor arma contra la intimidació del govern espanyol. Finalment, la Clara, la Núria i la Francina prenen consciència del paper cabdal de Fuster i decideixen dur totes les seves alumnes a la casa de l'escriptor perquè el coneguin.
  • Obra
    Cul-de-sac
    (2024) Martínez Grimalt, Joan Tomàs
    En una ciutat gentrificada fins a l'extrem, on gairebé tots els veïns han estat expulsats, la Núria busca la manera de plantar cara al poder que oprimeix els pocs que encara hi viuen. En aquest context, coneix la Flora, que li explica que forma part d'una cèl·lula de resistència. La Flora l'adverteix que si vol unir-s'hi, haurà de renunciar al seu passat, amagar-se i acceptar que tothom qui la coneix la donarà per morta. També li explica que no coneixerà ningú més de l'organització i que serà ella mateixa qui farà d'enllaç. Després de moltes setmanes amagada en un soterrani, la Núria rep la visita de la Flora, que l'avisa que, per fi, els han assignat un objectiu: han de col·locar uns explosius per fer volar l'ajuntament. En el moment de l'atemptat, però, la Flora dubta del que està a punt de fer i només s'activen els explosius que ha col·locat la Núria. Mentre fugen per les clavegueres, la Núria li demana explicacions i la Flora acaba confessant que l'organització no existeix i que és ella qui ho ha dissenyat tot. Finalment, totes dues comencen a ofegar-se per culpa del gas que la policia —a punt de trobar-les— llança per tot el clavegueram.
  • Obra
    La Torre Eiffel
    (2010) Guasp Vidal, Joan
    En Qu i la Ka són una parella que viu en un pis en una ciutat europea mediterrània. Quan en Qu arriba a casa, la Ka li explica que Ells —dos homes encaputxats— han tornat al pis i els han robat de nou. Aquesta vegada només els han deixat una taula, dues cadires i una postal emmarcada de la Torre Eiffel i els han amenaçat de tornar i endur-se la resta de coses i, fins i tot, la seva llengua. La Ka i en Qu, espantats, intenten trobar una solució perquè no els prenguin el poc que els queda. A més, la Ka està embarassada i tenen por que els prenguin el fill quan aquest neixi. La por els duu a passar per moments de molta angoixa i, fins i tot, a acusar-se mútuament de col·laborar amb el sistema que els està espoliant. Finalment, prenen una decisió: subornaran els dos homes amb la postal emmarcada de París, que és el seu bé més preuat, ja que els recorda el viatge de noces que mai van poder fer per culpa de la precarietat en què viuen. Un cop els dos homes s'han endut la postal, aquests són víctimes d'un atemptat. En Qu i la Ka celebren momentàniament la fi dels homes que els terroritzaven, però ràpidament s'adonen que, després d'ells, en vindran uns altres. Quan unes sirenes de policia s'apropen al seu edifici i algú colpeja violentament la porta, en Qu i la Ka s'adonen que han de prendre una decisió: fugir o lluitar.
  • Obra
    Joanot
    (2016) Nave, Joan
    La nit abans de lliurar el manuscrit de Tirant lo Blanc, Joanot Martorell el repassa per darrera vegada. Mentre observa el casc de cavaller que reposa al penja-robes, fa un resum ràpid de les aventures de Tirant: els seus inicis a Anglaterra, la primera trobada amb Carmesina i les peripècies del seu amor secret, les batalles contra els turcs i al nord de l'Àfrica, el retrobament amb Carmesina i la seva mort sobtada. Quan acaba de repassar el text, continua dirigint-se al casc, com si aquest fos en Tirant, i li explica la història de la seva pròpia caiguda en desgràcia: com va haver de fer-se càrrec de tota la seva família, el viatge a Anglaterra per salvar l'honor de la seva germana, els deutes que el van arruïnar per culpa d'una aventura amorosa amb una dona casada i l'arraconament progressiu al qual se sent sotmès fins a l'ostracisme actual. Després de renegar d'una societat que s'ha tornat irreconeixible, Martorell s'enorgulleix d'haver escrit una obra que farà que la seva nació torni als valors de la cavalleria.
  • Obra
    Ex
    (2025) Sala i Vila, Carles
    Una nit de tempesta, quatre dones —la Vicky, la Mariona, la Neus i la Montserrat— reben un missatge del seu ex, en Miquel Casanova, en què les cita a casa seva a la mateixa hora. D'entrada, cadascuna d'elles pensava que es trobarien amb en Miquel a soles, però en arribar a la casa s'adonen que tot plegat és un pla del seu ex per reunir-les sense que ell hi sigui. Damunt la taula del menjador, en Miquel hi ha deixat una ampolla de vi i unes instruccions: han de respondre una sèrie de preguntes amb l'objectiu de conèixer-se i entaular amistat entre elles. D'entrada, les dones no volen ni sentir parlar de seguir els desitjos d'en Miquel, però de mica en mica entaulen conversa i comencen a explicar-se detalls de les seves respectives relacions. La Vicky, fins i tot, acaba trucant a en Quim, que també havia estat parella d'en Miquel i que, al cap d'una estona, s'incorpora amb elles a la vetllada. Durant una breu apagada provocada per la tempesta, la Vicky descobreix en un prestatge una foto d'en Miquel i la Neus abraçats. Davant les preguntes de la resta d'assistents, la Neus confessa que torna a estar amb en Miquel i que tot plegat ha estat un pla que ella ha dissenyat per conèixer les parelles que en Miquel va tenir després d'ella i poder saber quins errors no ha de repetir. En saber-ho, la Vicky, en Quim i la Montserrat marxen indignats. La Mariona, però, es queda compartint un cigarret amb la Neus, que aprofita per fer-li enveja mostrant-li com d'enamorat està en Miquel d'ella. La Mariona somriu, perquè el que la Neus no sap és que manté una relació adúltera amb en Miquel.
  • Obra
    La rialla de la hiena
    (2007) Guasp Vidal, Joan
    El president del govern espanyol, José María Aznar, es dirigeix al públic del teatre sota el nom d'un personatge anomenat Patriota Constitucional. En el seu discurs, dona importància al fet de trobar-se en un teatre, ja que, com que en el teatre ens trobem sempre en el terreny de la ficció, pot dir-hi tot el que vulgui sense haver de patir per les conseqüències de les seves paraules. Sabent això, parla sense embuts de temes polèmics: afirma que el castellà hauria de ser l'única llengua permesa a Espanya, explica que és tan important que el rei d'Espanya li neteja les sabates quan es reuneixen, confessa que va fer dir al papa el que va voler quan va fer un discurs en la seva visita a Madrid i que segueix els consells que van donar personatges del passat com Francisco Franco. Adonant-se del sentiment d'eufòria que li produeix la llibertat amb què es pot expressar al teatre, el Patriota Constitucional es pregunta com és possible que tots aquells que l'assessoren —i fins i tot els seus votants— l'hagin advertit sempre que el teatre era un lloc perillós.
  • Obra
    El circ dels somnis
    (2005) Guasp Vidal, Joan
    En un espectacle de circ, després de cada número, un home i una dona parlen sobre els viatges que Ell no para de fer per tot el món. Ella, en canvi, explica que no viatja mai. En els relats dels seus viatges, l'home cobreix distàncies impossibles en molt poc temps i totes les anècdotes que explica són esdeveniments i descobriments sorprenents: a la Xina aprèn que tots els xinesos tenen mal de queixal crònic; als Estats Units el fan president durant deu minuts; a Anglaterra descobreix que tothom obre casa seva amb una clau anglesa, i a Jerusalem sobreviu miraculosament a un atemptat. Ella assenyala contínuament que li sembla que el coneix d'alguna banda i, finalment, tots dos comprenen que són el senyor i la senyora Gínjol, que fa quinze anys que estan casats i que els viatges del senyor Gínjol no són reals, sinó que es produeixen en els seus somnis. En adonar-se d'aquest fet, decideixen que, a partir d'ara, viatjaran junts.
  • Obra
    L'encant de les nenes
    (2020) Dueso Almirall, Manuel
    En Jaume té seixanta-cinc anys i està a punt de morir a l'hospital a causa d'un càncer de penis que s'ha agreujat en els últims mesos. Al seu costat només hi ha la seva dona, la Rosa, ja que la resta de la seva família l'ha anat abandonant progressivament. En Jaume, que ha tingut tres filles amb la Rosa, va abusar sexualment de la Maria i la Carme, les seves dues filles grans. A la Carme la va deixar embarassada quan només tenia quinze anys i la va obligar a tenir la criatura, en Marc, que ara en té dinou. Durant molt temps les agressions d'en Jaume es van mantenir en silenci dins la família fins que sis anys abans de la malaltia del pare, tot va sortir a la llum gràcies a la confessió de la Carme. Ara que està a punt de morir, la Rosa decideix assassinar-lo amb una injecció, no per acabar amb el seu patiment, sinó perquè necessita ser ella qui acabi amb el seu marit.