Obres

URI permanent per a aquesta col·lecció

https://dcc-dev.institutdelteatre.cat/handle/123456789/3273

Examinar

Mostrant1 - 20 de 389

25
(2004-07-13) Alberola Ortiz, Carles
Amb el so de la mar sempre de fons, dues noies / dones esperen la Sílvia per fer-li una festa sorpresa el dia del seu aniversari. Són les mateixes, però estan desdoblades: per una banda, són dues noies de 25 anys, i, per l'altra, dues dones de 52. La Sílvia mai no arriba, i és per això que la critiquen, enfadades. Veiem com les seves veus queden contraposades, com les esperances i il·lusions de la vida els han anat quedant frustrades, però que segueixen juntes malgrat tot. Elles, i el so de fons de la mar, pel qual brinden. La Sílvia potser sí que acaba arribant, potser un canvi és possible.
A l'altra banda
(2020) Belbel Coslado, Sergi; Belbel Coslado, Sergi
El Martí, la Sandra, l'Enric i la Lídia són ex-companys d'una escola de doblatge. Fa temps que no es veuen, però tots quatre s'han presentat per separat a un càsting i s'han retrobat per comentar com els ha anat. Després de la trobada, però, tot es torça. En Martí s'ha contagiat amb un virus que el matarà en poques hores, la filla de la Sandra ha sigut segrestada per uns desconeguts que li han enviat un dit de la nena com a prova, la Lídia ha embogit i ha assassinat la seva mare a ganivetades i l'Enric, pel que sembla, és qui ha provocat totes aquestes desgràcies i també s'ha acabat contagiant del mateix virus mortal que en Martí. S'han explicat tot això a través de notes de WhatsApp; notes que també ha escoltat en Fèlix, l'home que els va fer el càsting, i que ara els acaba d'escriure a tots per donar-los la feina. És així com acabem sabent que res del que s'havien explicat els quatre personatges al grup de WhatsApp era veritat i que tot plegat era una estratègia per a aconseguir la feina.
A l'Edén me'n vull anar : o el judici celestial d'El Virgo de Vicenteta
(1981) Sirera Turó, Josep Lluís; Sirera Turó, Rodolf
Després d'un període inicial d'estada al purgatori, la Cort Celestial revisa l'expedient de l'escriptor satíric Bernat i Baldoví, per decidir el seu pas a l'Edén. Abans però, dos àngels són enviats a la terra per comprovar la moralitat de la seva obra "El virgo de Vicenteta". Involuntàriament, Bernat i Baldoví els enganya mostrant-los una versió censurada de la peça i així pot accedir definitivament al paradís.
Abans que pugi el teló
Alexandre, Víctor
L'Actor té vuitanta-set anys i es troba al seu camerino, al teatre, preparant-se per a l'estrena de la que serà l'última obra de teatre que interpretarà, ja que ha decidit retirar-se. L'home està doblement nerviós perquè, a part de l'estrena, està esperant una trucada que li ha d'anunciar si li concedeixen o no el Premi Nacional de Teatre. Per fer passar els nervis, l'Actor se serveix un got de moscatell i es posa a parlar davant d'un públic imaginari, assajant el text de l'obra, que és un monòleg sobre la seva vida. En aquest monòleg parla de la seva edat actual, de com se sent en plena forma, però també de com ha vist canviar el teatre i la manera com es fa. I parla també de temps més llunyans, de com va patir per poder-se casar amb la dona que estimava, que pertanyia a una classe social superior, i dels personatges d'autors com Shakespeare, Molière, Txékhov i tants d'altres que ha interpretat al llarg de la seva carrera i que l'han marcat com a actor i com a persona. Finalment, quan ja ha acabat de repassar el text, l'home decideix fer una capcinada, ja que encara falten quinze minuts per a l'estrena. És just llavors quan sona el telèfon repetidament, però, l'actor, ben adormit, no el sent.
Abril
Gallego, Rafel
Una cantant d'un cafè-bar i un home que porta un fulard es coneixen després que ella li dediqui una cançó. Comença una història d'amor entre ambdós, que veiem explicada en escenes breus fragmentades, i que passen pel record, la por, el qüestionament del futur, etc. La malaltia, però, fa acte de presència, i encara que no es diu explícitament, entenem que a la dona li queden pocs mesos de vida. Aquest fet provoca un trasbals profund a la seva relació, ja que l'home s'ho pren d'una manera molt més tràgica que no pas ella. La dona, en canvi, vol gaudir a fons el poc temps que li queda, i desitja que ell refaci la seva vida quan ella ja no hi sigui.
Acer inoxidable
Vàzquez Ila, Gerard
Una mare explica al seu fill adormit que son avi ja li ha portat el regal que tant desitjava. La mare està orgullosa d’ell perquè, tot i que encara no sap ben bé què és una guerra, ja ha demanat anar a la manifestació del proper cap de setmana. Ella l’anima a continuar estant sempre contra qualsevol guerra, i és per això que està contenta que l’avi li regali una cassola, tot i que és conscient que caldrà que el seu fill piqui molt perquè les guerres s’acabin.
Adieu (De nouvelles chairs, de nouvelles langues)
(2000) Molins Casaña, Manuel
Es tracta d'un breu collage textual escrit en català, castellà, anglès i francès inspirat en versos de Rimbaud. El text forma part d'un espectacle eminentment gestual.
Adults normals
(2010) Miró, Jaume
En un pis sense finestres una mare tracta despòticament els seus tres suposats fills. No els deixa sortir mai, i quan algun gosa expressar que té ganes de sortir perquè s’ha fet gran, és reprimit amb violència, sempre amb l’ajuda d’un dels tres fills, anomenat Milisa, que va vestit de militar. En realitat tots quatre tenen la mateixa edat, la mare inclosa. La determinació d’un dels fills provocarà canvis substancials en l’ordre de les coses, quan finalment aconsegueix marxar. Tanmateix, el nou ordre que s’imposa no necessàriament és millor que l’anterior. Una al·legoria dels estats que reprimeixen els pobles amb l’ajuda de l’exèrcit i el poder econòmic col·laborador.
Ahir
(2012) Tornero Brugués, Helena
Ell i Ella fa cinc mesos que surten junts i avui tenen una cita. Ell vol demanar-li matrimoni, però quan està a punt de fer-ho, Ella li fa una pregunta que ho fa saltar tot pels aires: on eres ahir? Ell és policia i ahir es va fer passar per un manifestant violent per rebentar una manifestació contra les retallades. D'aquesta manera els mitjans i la mateixa policia van poder culpar la gent que protestava en el que fins llavors era una manifestació totalment pacífica. Ella, ahir, va anar a la manifestació i ho va veure tot. Ara, al restaurant on està tenint lloc la cita, acaba de gravar la confessió d'Ell i vol que la veritat surti a la llum.
Al cel (un oratori per a Jacint Verdaguer)
(2009) Comadira Moragriega, Narcís
Última nit en vida de Jacint Verdaguer, acompanyat de dues minyones i un soldat, que li recorda la seva joventut i la seva trajectòria vital, i un narrador que ens contextualitza. Una aproximació que, més que biogràfica, vol ser poètica i d’homenatge a la seva vida i el seu llegat, “una aproximació poètica al poeta”.
Al contrari!
(2013) Cunillé Salgado, Lluïsa
En un despatx d'un Teatre Municipal sense pressupost i tancat temporalment, s'hi troben la Directora, que passa les nits allà, i el seu exmarit, l'Escenògraf. Arriba Ella, actual parella de l'Escenògraf i la Directora li proposa que es presenti a una audició per a tres obres d'Ibsen que vol estrenar. A continuació, la Directora es troba amb la seva germana, l'Alcaldessa, al despatx d'aquesta i comenten què diran a la roda de premsa convocada per l'endemà per explicar un greu incendi que hi ha hagut al Teatre Municipal. A fora del despatx se sent cridòria de manifestants i la Directora agafa un megàfon i explica que va ser ella qui va cremar el teatre ja que era una càrrega per a la ciutat. Tot seguit, en un banc d'uns jardins, Ella entrevista la Directora, que està en tractament psiquiàtric perquè no distingeix la realitat de la ficció. Finalment, apareix Hernik Ibsen i aconsella a la Directora que deixi el teatre. Ibsen marxa i la Directora continua asseguda al banc.
Alba (o El Jardí de les delícies)
Artigau Queralt, Marc
En un context futurista que sembla no gaire llunyà, Alba, una dona madura, ha adquirit una acompanyant, J-Alba, una androide o algoritme bioquímic que té l’objectiu de facilitar-li la vida i que ha encarregat a imatge d’ella mateixa, quan tenia 23 anys. Alba, però, pretén que J-Alba no sigui només una acompanyant, sinó la personificació dels seus records i la seva memòria i, per aquest motiu, fa que aquesta estudiï tot el seu passat. Tanmateix, la nova adquisició tecnològica de l’Alba no agrada a l’Home –la seva ex-parella de tota la vida- ja que –amant de la imperfecció i convençut que no es pot viure ancorat a un passat idealitzat- en qüestiona la seva conveniència moral. Malgrat tot, a mesura que l’Home va coneixent l’androide i es va familiaritzant amb la seva humanitat programada, va superant les reticències que tenia priori i, fins i tot, se n’acaba enamorant. Aleshores, aterrit davant dels seus propis sentiments, intenta desesperadament recuperar l’antiga relació d’amor amb l’Alba i acaba assassinant l’androide, màxim exponent, segons ell, de tots els mals de la societat. Tot plegat s'esdevé en paral·lel a una conferència de l’Alba sobre El Jardí de les delícies d’El Bosch, un quadre que sembla fer-nos una advertència clara: si fem mal ús del paradís, aquest se'ns pot girar en contra i convertir-se en un veritable infern.
Alcmeó
Comamala Valls, Romà
El déu Apol·lo ordena a Alcmeó i a Amfilau que matin llur mare Erifila, perquè aquesta havia enviat Amfiarau (el seu marit i pare dels nois) a la guerra on va morir. Erifila no volia que el seu marit anés a la guerra, però Adrast la va convèncer aprofitant la seva vanitat: si el seu marit anava a la guerra, li donaria a canvi un vel i un collar que suposadament havien estat de la deessa Harmonia. Alcmeó segueix les veus divines després de consultar l’oracle mentre que el seu germà Amfilau no s’atreveix a actuar. Alcmeó mata Erifila i les fúries el castiguen per haver sigut el causant d’un crim contra l’ordre establert.
Alfons IV
Muñoz Pujol, Josep Maria
Cecília, vídua recent, vol salvar la vida d'Angelo Neri, l'home a qui acusen de l'assassinat del seu marit. Per això visita el jutge Luca per demanar-li clemència per a Angelo Neri, que en realitat és el seu amant. El jutge Luca fa proposicions deshonestes a la dona a canvi d'alliberar el seu amant. La dona accepta, però el jutge no compleix la seva promesa i ordena ajusticiar Neri. Quan el botxí és a punt de penjar-lo, el rei li concedeix l'última gràcia i el condemna a restar en una torre durant tota la vida. El rei, coneixedor de la relació que el jutge Luca i Cecília han mantingut, condemna l'home a casar-se amb ella per retornar-li l'honor. Quan ja s'hauran casat, però, voldrà castigar el jutge per la seva anterior falta. Cecília, llavors, anirà a demanar clemència pel seu marit, el jutge, de qui s'ha enamorat. El rei, que estima secretament el jutge, no podrà derogar la seva ordre i Luca serà executat a la plaça del mercat de Nàpols.
Algú a l'altre cap de peça
(1958) Pedrolo Molina, Manuel de
Una noia jove troba una vella que s’arrossega pel terra d’una habitació. Intenta sense èxit establir contacte amb ella, però la vella només emet uns sons inintel·ligibles. Poc després, arriba Cal, un home que examinarà la vella de manera científica per simple afany de coneixement i que també fracassa. Cal i la noia deixaran que ho intenti Set. Aquest s’apropa a la vella de manera violenta, traient-li tan sols unes poques paraules. Bla, no accepta els mètodes utilitzats pels seus dos companys, els fa marxar i intenta comunicar-se amb la vella a través de l’amor. Bla inicia amb èxit el contacte amb la vella i aconsegueix que parli, però quan li explica que per acceptar-lo a ell, ha d’acceptar també els altres dos, perquè són parts d’una mateixa cosa, la vella es fa enrere. Cal creu que el millor mètode és el de Set, i fa que aquest agredeixi a la vella, cosa que provoca la marxa de la noia. Mentre Cal i Bla discuteixen sobre quin és el mètode a seguir un individu entra a l’habitació i s’enduu a la vella sense que els homes se n’adonin.
Alícia en terra de meravelles
Romeu Jover, Xavier
Atabalat pel seu pare, qui vol que esdevingui capellà, per l'editor, qui li demana contes per publicar-los, i pel rector de la Universitat d'Oxford, qui el commina a no fer tard a les classes, Lewis Carroll troba la tranquil·litat a les passejades que fa amb Alícia, la filla del rector. Un dia li explica la història d'una nena també anomenada Alícia que, perseguint un conill blanc que corre esperverat perquè fa tard i la reina el decapitarà, arriba a un país on la lògica és il·lògica i l'impossible és possible. Després de trobades amb personatges d'allò més estrambòtics i quan la reina ja ordena que tallin el cap a Alícia, l'autor apareix a escena fet una fúria mentre denuncia que li han canviat el conte, que en el seu Alícia es despertava i tot plegat resultava no ser res més que un somni.
All talking, all singing, all dancing, all Gershwing
(1988) Barceló Serrano, Manel
Grouxo Marx i Mae West celebren la seva nit de noces, però King-Kong vindrà a interrompre'ls. Zippo és un gàngster professional que explicarà, de forma desordenada, encadenant passat i present, part de la seva vida. Alice és una cantant que un dia decideix abandonar la seva parella de ball, Cary, i segueix un misteriós i sinistre productor d'espectacles que li promet èxit i fama. Alice viurà estranyes aventures que la portaran a enyorar Cary. L'única que no assisteix a aquests esdeveniments és Thea Bara, una famosa actriu de cinema que decideix quedar-se a casa ...la nit que es "descobreix" el sonor.
Allà lluny hi ha una caseta
(2024) Casanovas, Jordi
La Lali, embarassada, fuig del pare del seu fill i s’instal·la a l’antiga masia de la seva àvia Quintina. Quan arriba el moment del part, es dirigeix a una caseta al mig del bosc perquè dues dones, la Marga i la Joana, l’ajudin a donar a llum. Però, un cop ha parit, li prenen el nadó i la narcotitzen. La Marga i la Joana roben criatures i les venen a famílies adinerades per poder pagar un tractament mèdic que necessita la Joana. Ja ho tenen tot preparat per vendre el nadó de la Lali i, per completar el pla, volen que ella es suïcidi per no deixar cap prova. La Marga, però, dubta: sap que la Quintina era bruixa i sospita que la seva neta podria haver heretat els poders. Quan la Lali es desperta i reclama veure el seu fill, les dones li diuen que ha mort i la convencen perquè es clavi un ganivet al cor. És aleshores quan se li apareix una bèstia, que li ofereix recuperar el nadó a canvi de dues ànimes. La Lali es revifa, es treu el ganivet i agafa la Joana amenaçant-la de mort. La bèstia, mentrestant, mata la Marga, a qui acusa de la mort de la Quintina feia molts anys. Amb el seu fill als braços, la Lali marxa decidida: la segona ànima serà la del pare del seu fill.
Allò que tal vegada s'esdevingué
(1930) Oliver Sallarès, Joan
“Allò que tal vegada s’esdevingué” proposa una revisió de l’episodi bíblic de Caïm i Abel. Els dos germans viuen en una cabana amb els pares, Adam i Eva, i una germana, Nara, de la qual tots dos estan enamorats. Mentre el pare i el fill gran duen una vida ociosa, Eva i Nara han de carregar amb les tasques domèstiques i Caïm, més fatxenda i de masculinitat més acusada que el germà, amb la resta del treball de la família. Caïm se sent maltractat i protesta per diverses raons: perquè és l’únic que treballa, perquè té prohibida l’entrada al jardí de l’Edèn, i perquè voldria una dona per no sentir-se tan sol. A ell li agrada Nara, però Adam vol que la filla sigui per l’hereu, Abel, i així ho disposa. Enfadat per aquesta decisió i ofès per la burla que li ha dedicat Abel, Caïm l’estova amb una eina rudimentària sense saber que dels cops els homes acaben morint. Així, acusat d’assassinat, és expulsat de la vall i condemnat a vagar per la terra i patir el dolor eternament.
Almenys no és Nadal
(2004) Alberola Ortiz, Carles
La Sofia i l’Encarna fa anys que són companyes d’habitació en una residència per gent gran. Són amigues i entre les dues s’ajuden mútuament a conservar les esperances: tenen l’objectiu d’acabar un trencaclosques, cosa que cap dels seus companys ha pogut fer abans que els atrapi la mort. Així, miren de fer passar l’amargor de saber-se inútils i una nosa pels altres, els seus parents. Gràcies a la Iolanda, però, una jove i nova assistenta, hauran de fer front a la seva realitat: una s’inventa que el fill la ve a veure sovint, i l’altra es reafirma que no li fa gens de falta. Tot són mecanismes per matar la soledat i sobreviure-hi, però s’adonen que només necessiten la seva amistat.

Examinar

Examinant Obres per Títol

Resultats per pàgina

Opcions d'ordenació