Cristina Clemente
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1977. Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha fet nombrosos seminaris de dramatúrgia amb autors com Sergi Belbel, Carles Batlle, Sergi Pompermayer, David Plana, Javier Daulte i Xavier Albertí, entre d’altres. És dramaturga i guionista de cinema i televisió.
Nom
16 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 16
Obra Consell familiar(2013) Clemente, CristinaLa família Romero-Soler ho ha tingut sempre molt clar: en contra de la típica tirania familiar d'on venien, el Ramon i la Maria van voler crear una família que se sostingués per una democràcia pròpia. Així, l’Anna i el Pol han crescut amb aquest sentit del deure, la llei i la necessitat dels consells familiars. Ara tots dos ja són majors d’edat i volen prendre part activa del procés: l’Anna vol reformar la seva habitació per poder portar-hi en Mark, el seu nòvio, i el Pol vol una bateria. Així doncs, davant la convulsa situació, el Ramon, el pare-president, dimiteix, i deixen entrar en joc els fills per a la següent campanya electoral. Cap d’ells juga massa net i, com és evident, tots es voten a si mateixos, de manera que no hi ha guanyador. Decideixen fer entrar a la família en Mark, que vota l’Anna. La noia està molt il·lusionada, però la seva política del sentit comú acaba fent figa quan els familiars comencen a estafar-se i fer trampes.Obra Lapònia(2019) Angelet, Marc; Clemente, CristinaLa Mònica, el Ramon i el seu fill Martí han anat a passar la nit de Nadal a casa la germana d’ella, la Núria, que viu a Lapònia amb la seva parella, l’Olavi, i la seva filla Aina. Però ha passat una cosa que no s’esperaven: l’Aina li ha explicat al Martí que el Pare Noel no existeix, que són els pares, i que avui a la nit qui apareixerà a casa seva és el seu veí Gunter disfressat. El nen té un greu disgust, però més gran és el dels pares, que no han pogut escollir quan seria l’hora de dir-li-ho. Per contra, l’Olavi defensa la seva filla, que l'únic que ha fet és dir la veritat. La discussió, però, va molt més enllà i la Mònica acaba traient el tema tabú: l’Aina no és la filla biològica de l’Olavi. Ell reconeix que és el seu tendó d’Aquil·les, i proposa que o tots menteixin i facin veure que l’Aina sí és filla seva i que el Pare Noel existeix, o que tots diguin la veritat sobre tot plegat.Obra Tensiòmetre(2020) Clemente, CristinaAny 2040. La Virgínia s'ha descarregat una aplicació que permet saber quin és el grau d'amor que senten dues persones entre elles. En Marc, el seu marit, no està gaire a favor d'utilitzar-la perquè creu que pot donar peu a malentesos i baralles. Tots dos van a visitar l'Alfons, un amic que fa dos anys es va quedar vidu i no aixeca el cap. Per animar-lo, li proposen d'anar a veure la Loli, una dona de qui l'Alfons es va enamorar fa molts anys, però amb qui no va poder establir una relació perquè es van conèixer just el dia abans del decret de l'estat d'alarma provocat per la pandèmia de la Covid-19. Al cotxe, de camí cap a buscar la Loli, comencen entre ells a fer proves amb l'aplicació. Tots els resultats són els esperats excepte quan mesuren l'amor que senten els dos amics, l'Alfons i en Marc. El resultat és tan baix que la Virgínia es veu obligada a mentir per no provocar una situació incòmoda dins el cotxe. Però la llavor del dubte ja s'ha sembrat dins la relació de tots tres i farà que la Virgínia vulgui emparellar tant sí com no l'Alfons amb la Loli per perdre'l de vista.Obra Marc i Paula(2008) Clemente, CristinaEn Marc té 18 anys i està tip dels seus pares: mai han anat als sopars de "l'insti" i avui, per fi, hi aniran. En Marc, que sempre està jugant a casa del seu amic Òscar, arriba al sopar amb ell i la seva família. Un cop allà, es troba els seus pares palplantats, desubicats i sense saber què dir ni amb qui parlar. Per no tenir-los a prop ni enfadar-s'hi, s'asseu a l'altra punta de la taula. Tots els nois, animats per l'Òscar, es burlen del pare d'en Marc, però no li volen dir per què ho fan. Finalment la Paula, una noia enamorada d'en Marc, l'hi explica. En Marc s'aixeca i pega l'Òscar, però quan arriba a casa, és el seu pare qui el pega a ell. I d'ençà d'aquell dia, no s'han tornat a veure. Ara, uns vint anys després, la Paula fantasieja amb un home que no és en Marc, el seu marit. Estan junts des d'aquell sopar de l'institut, però alguna cosa ha canviat: ara en Marc li fa massa cas, però també li fa pena. Ja res és emocionant.Obra Supremacistes(2017) Clemente, CristinaLa Maria i la Núria són dues professores d'escola. La Maria se sent culpable perquè quan la Patricia, una altra professora de l'escola, li ha anunciat que marxava per tornar-se'n a Andalusia, se n'ha alegrat perquè ha pensat que era una espanyolista menys que votaria a les següents eleccions. Aquest fet porta les dues professores a compartir el dubte i la culpa pels sentiments contradictoris que tenen respecte de moltes de les coses que estan passant. Així doncs, dubten dels seus valors democràtics, noten que estan posant ideals nacionalistes per davant de la lluita feminista i acaben admetent, -i desitjant que no ho sàpiga ningú-, que, segurament, són una mica supremacistes, tot i que no saben exactament què vol dir aquesta paraula.Obra Patchwork(2019) Clemente, CristinaEn Pol parla amb la seva mare de la seva autopercepció un cop ha acabat la transició de gènere. La conversa el duu a explicar-li una experiència recent en la que socialitzant com a home s'ha sentit incòmode respecte a la seva pròpia transició. Els dubtes d’en Pol fan trontollar la seva mare, que veu qüestionat l’esforç i el patiment pels quals ha passat durant tota la vida. Finalment, en Pol es qüestiona si és possible realment trencar les normes de gènere o només es possible escollir-ne un on les convencions, la pressió i les expectatives són immutables.Obra VenturaClemente, Cristina"Ventura" gira al voltant de l’atzar i les bifurcacions de l’existència a partir de dues vides paral·leles unides per un mateix fet. La Pepita i en Manel van tenir bessons: la Maria Teresa i el Ventura. Però, la Pepita no estava bé, patia d’una mena de malenconia o mal d’amors, i va prendre una decisió: en un cas, quedar-se amb els seus petits, en l’altre, marxar. Així, es tracen dues històries paral·leles, la de dues dones ben diferents: la Maria, amb una mare que no li agrada i un germà que queda paraplègic, patirà d’alcoholisme i donarà en adopció els seus bessons, amb un dels quals es retrobarà al cap de molts anys i, això, li retornarà les ganes de viure; i la Teresa, sense mare, que es casarà amb un metge i viuran a l’estranger, amb una gran carrera professional, vídua, animarà Ventura sempre a viure i, ja de gran, ella en perdrà les ganes.Obra Zèppelin(2007) Clemente, CristinaAvui és un dia important i l’estadi està gairebé ple: avui ens juguem el passaport per a la final de Copenhaguen. Però quan l’Enric, un home d’uns vuitanta anys, arriba al seu seient no hi troba el seu amic, amb qui comparteixen els partits des de fa anys, sinó en Hans, un xicot d’uns trenta anys, que amaga alguna cosa. Durant el partit l’Enric no pot parar de pensar que té la mort a tocar; en canvi en Hans està nerviós pensant en el moment en què hagi de disparar. La locutora de ràdio està pletòrica amb cada nou gol, i somia passar amb el seu tècnic de so el cap de setmana de la final. La venedora de frankfurts mai falla: fa un munt de ventes en un temps rècord. I al Marc, que només té disset anys, li toca substituir a un dels millors jugadors de l'equip i, no sap com, passa de ser el jugador més estimat al més odiat. Fins que l’expulsen, i la injustícia de l’arbitratge resulta flagrant. Ha arribat l’hora: en Hans es treu la roba, baixa de pressa al camp vestit d’àrbitre, i li treu targeta a l’oficial. Una munió de gent salta a la gespa del camp i suplanten els protagonistes, mentre un zepelí deixa anar milions de pilotes. Ara tothom sap que poden fer el que vulguin, el que més desitgin.Obra Volem anar al Tibidabo(2008) Clemente, CristinaL’Eli i la Marta maleeixen el metge que els ha explicat que la seva mare té Alzheimer. Explicar-li a ella no serviria de res, i explicant-li al pare només aconseguirien arravatar-li la felicitat. Així que decideixen, com un joc, fer dia a dia una gimcana particular i amagar-los que la mare està malalta. Quan la cosa comença a complicar-se, li demanen a la Lucía, una amiga, que tingui cura de la mare unes hores al dia. Amb el temps s’adonen que no passen prou temps amb ella i que, a més, només té ulls per la ‘seva’ Lucía, així que decideixen fer-la fora. Finalment, quan la mare mor, s’adonen que, malgrat que aquest projecte les feia contentes, s’hi van capficar tant que van acabar perdent la seva vida: deixant la feina i els estudis, la parella i els amics. I el pare, finalment, ha refet la seva vida amb una nova companya.Obra Trivial(2007) Clemente, CristinaLa Marta presenta la seva nova parella, el Marc, a l’Albert i l’Ainara, que també estan junts. Per fer la vetllada més amena juguen al Trivial Pursuit. En Marc és un molt bon jugador, o això diuen: enmig de la partida, l'Ainara demana a l'Albert si pot llegir les preguntes ella. Sap que en Marc estava fent trampes, i ho denuncia. L'Albert li diu que s'està passant, que només és un joc, i ella li recrimina que, precisament perquè només és un joc, pot dir-ho, i que s'ha adonat que ell fa el mateix amb la vida, no dir les coses i acotar el cap, i que ja no li agrada. El Marc s'aixeca i reconeix que estava fent trampes, i recrimina a la Marta haver-li-ho demanat: a ell no li sap greu ser menys culte i presentar-se com a tal, i voldria caure bé als seus amics per qui és i no representant un paper, cosa que fa que sembli que la Marta s'avergonyeix d'ell. L'Ainara li diu al Marc que li agrada, i proposa fer una altra partida canviant les parelles.