Jordi Teixidor Martínez
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Barcelona, 1939. Professor d'art dramàtic, també treballat d'administartiu i de decorador publicitari, a part d'escriure guions per a la televisió anls anys 80. Autor teatral des de finals dels 60, la seva obra ha estat premiada en diverses ocasions, però és popularment conegut per la seva obra "El retaule del flautista", de 1970.
Nom
17 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 17
Obra Residuals(1988) Teixidor Martínez, JordiL'estat d'uns personatges a les acaballes de les seves vides. Els protagonistes pertanyen a la generació que ha viscut la Guerra Civil a l'inici de l'edat adulta.Obra Magnus(1992) Teixidor Martínez, JordiMagnus, un gran home de negocis, aposta per una operació financera en la qual només creu ell. Els que fins ara li donaven suport li giraran l'esquena.Obra David, rei(1985) Teixidor Martínez, JordiL'obra mostra la frustració de tres personages: l'esposa, el marit i la mare d'aquest, que lluiten pel poder dins la família. Hi ha una relació edípica entre mare i fill.Obra Creont(1990) Teixidor Martínez, JordiDesprés que Antígona i Ismene hagin estat detingudes per haver enterrat Polinices, cosa que Creont havia prohibit taxativament de fer, les dues noies són condemnades a mort. Ara bé, quan Creont s'adona que l'únic que aconsegueix intentant governar de la forma que ell creu més justa possible és que tothom el temi i l'odiï, decideix perdonar Antígona i Ismene i deixar el poder. Llavors, però, Lamac crida les forces armades i avisa Creont que les lleis estan fetes per tal que s'acompleixin, i que si ell no ho fa, ja s'encarregarà ell mateix de fer-ho. Davant aquesta amenaça, Creont i Lamac acorden que només mori una de les noies, la qual resultarà ser Antígona, cosa que també provocarà la mort d'Hemon, fill de Creont i promès d'Antigona. El destí, per tant, s'acaba acomplint.Obra El bisbe de la Seu(1997) Teixidor Martínez, JordiMentre el bisbe de la Seu dorm plàcidament, se li apareix la Verge Maria amb la seva cort de serafins. El desperta i, de males maneres, li recrimina que hagi prohibit una representació teatral de temàtica religiosa per considerar-la blasfema. El bisbe, afligit, li demana perdó i ella, com que és la Verge, li ha de concedir, però amb una condició: l’any vinent es farà la representació, les despeses aniran a càrrec del bisbe i als pòsters hi posarà: “artista invitada: Santa Maria d’Àneu”.Obra El retaule del flautistaTeixidor Martínez, JordiUna plaga de rates ha envaït la vila de Pimburg i el poble demana una solució a l’ajuntament. El burgmestre creu que l’única solució és la que presenten els gremis de manyans i d’apotecaris, que han decidit aprofitar-se de la plaga per vendre les rateres i els mata-rates que fabriquen i, així, enriquir-se. Però un home misteriós es presenta al burgmestre afirmant que és el cèlebre flautista d’Hamelín i ofereix una solució molt més econòmica. El burgmestre contracta el flautista, però els representants dels gremis decideixen fer creure a tothom que el flautista és un bruixot i que cal enviar-lo a la foguera. El consell es reuneix per discutir com aplicar les rateres i el mata-rates i decideixen aprofitar tots els recursos obtinguts amb diners públics per desratitzar els seus propis negocis. Al final la plaga no pot aturar-se, els pimburgesos han d’abandonar el poble i per culpa de la mala gestió dels governants tot el món pateix la invasió de les rates.Obra La quimera(1990) Teixidor Martínez, JordiEn Max és un poderós i influent empresari que està a la fase terminal d’una malaltia. La seva dona, després de mostrar un gran dolor, comença a abocar-li al damunt tota la merda que ha anat congriant els anys que ha conviscut amb ell. És la seva venjança per tot el patiment que li ha causat. Li confessa que, cansada de la seva contínua indiferència, li ha estat infidel amb molts homes, i que el fill que tenen no és seu, sinó de l’amant que ha tingut durant més de vint-i-cinc anys. Finalment, l’ofega amb el coixí mentre es pregunta si l’haurà cregut.Obra Conyo!Teixidor Martínez, JordiUn home rep una carta del President del govern central felicitant-lo per l’esforç que va fer durant les eleccions del passat mes de maig per arreplegar vots. Ara que s’acosten les eleccions autonòmiques li demana que no es cregui les mentides que diran sobre el seu partit i que s'esmerci en recollir més vots i sobretot, assegurar-se’n de qui vota què, perquè el passat mes de maig els números no van quadrar. En llegir això, l’home surt disparat a buscar la seva dona per escridassar-la, ja que sospita que no va votar el partit que ell li va dir.Obra La ceba(1986) Teixidor Martínez, JordiEn Morrofort és un nacionalista català agressiu i radical que veu com el seu món trontolla quan la seva única filla s'enamora d'un "xarnego", com ell l'anomena. Els altres personatges intentaran ajudar la noia, i a través d'enginyosos enganys, faran creure a Morrofort, que ell mateix és d'origen extremeny. Fet que al final resultarà ser veritat.Obra Dispara, Flanaghan!(1974) Teixidor Martínez, JordiEls O’Hara i els Stewart són dues famílies de colons que van fer fortuna en la conquesta de l’oest i fundaren Dalton City. Uns es van establir en propietaris de mines - i gràcies a aquest fet en rics financers - i els altres en grans propietaris rurals. Però aviat la manca d’aigua provoca greus conflictes: la mina dels O’Hara ha de tancar i acomiadar nombrosos treballadors que es revolten i acaben morts a trets pel xèrif. Per altra banda, la senyora Stewart troba aigua a les seves propietats però no la vol compartir. La situació desesperada fa que els habitants li robin l’aigua, i fins i tot que el xèrif desatengui les denúncies dels propietaris. Però el major John B. Wayne, al servei de la senyora Stewart i del senyor O’Hara, mata el xèrif i s’erigeix en el nou representant de la llei. Les seves lleis no trigaran a desagradar la comunitat: condemna a la forca els lladres de l’aigua i declara la guerra als sioux, a qui acusa de ser els culpables de la falta d’aigua. Durant l’enfrontament, moren Wayne, la senyora Stewart i nombrosos ciutadans. La pau torna a la vila controlada pels interessos dels O’Hara i del nou hereu Stewart en el moment en què, finalment, la pluja arriba.