Joan Casas Fuster

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
L'Hospitalet de Llobregat, 1950. Crític teatral, traductor, dramaturg i professor. Ha publicat obres de teatre, narrativa breu, poesia i assaig, i ha estat traduït al castellà, al francès i al rus. Ha rebut diversos premis literaris i algunes de les seves obres han estat estrenades als escenaris barcelonins.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 12
  • Obra
    Una jornada particular
    Casas Fuster, Joan
    Mentre el locutor d’una ràdio anuncia que el govern de Madrid ha aprovat la legalització del Partit Comunista, un tècnic intenta fotre mà a una noia, que se n’acaba afartant i li tira el cafè a la cara. El cafè, però, també cau sobre els plafons de control, cosa que provoca un curtcircuit. A partir de llavors, el locutor es posa a parlar dels avantatges del PC, cosa que fa que la noia s’adoni que ells i les seves idees ja són cosa del passat.
  • Obra
    Nus
    (1990) Casas Fuster, Joan
    Un home i una dona entren a les golfes de la casa d'ella. En diferents escenes veurem com el temps s'ha aturat i la situació es repeteix tres vegades consecutives, sense aparent connexió ni memòria, tot i que l'espai i els personatges són els mateixos cada vegada. Els objectes semblen ser els únics testimonis del passat.
  • Obra
    La ratlla dels cinquanta
    (1995) Casas Fuster, Joan
    Els tres personatges es troben per atzar al carrer i sostenen una conversa banal. Després se segueixen tres diàlegs entre el professor i l'advocat, l'advocat i el publicitari, i el publicitari i el professor, on es desplega una gran varietat d'infidelitats. L'escena final repeteix literalment el diàleg de la inicial però la situació ha variat: som en un hospital, un dels personatges s'està morint.
  • Obra
    L'últim dia de la creació
    (1995) Casas Fuster, Joan
    Una parella arriba a una nova llar. Els petits conflictes quotidians i el pas del temps posen en evidència els problemes de la seva convivència. L'obra posa en relleu dos estils de vida diferents: el d'Adam, que és productiu, ordenat, preocupat pel futur, amb una por constant per tot allò que pot venir de l'exterior, del món; i, el d'Eva, que és una dona més impulsiva, que viu la vida en lloc de protegir-se'n.
  • Obra
    Ready made
    (1990) Casas Fuster, Joan
    Una actriu dialoga amb el públic, al qual tracta de tu, com si fos el seu amant i es queixa de les seves exigències excessives. Amb objectes que treu d'una capsa, s'inventa una vida o potser moltes.
  • Obra
    Regla de tres
    (2008-10-29) Casas Fuster, Joan
    Després d'anys de no veure's, dues actrius que havien estat molt amigues es retroben a la casa d'estiueig d'una d'elles, en una illa solitària. Han quedat per llegir el guió d'una pel·lícula que faran juntes. La pel·lícula s'assembla molt a 'Persona', d'Ingmar Bergman. Arran de la trobada i la lectura del guió, recordaran el temps en què feien teatre (Ibsen, Shakespeare) i es farà molt present el record d'un noi, també actor, que feia teatre amb elles i que va morir fa un any en un accident. El record d'aquest noi farà emergir sentiments soterrats i antigues rancúnies entre elles, que no havien quedat resoltes.
  • Obra
    Al restaurant
    (1993) Casas Fuster, Joan
    Una dona arriba al restaurant. Arriba d'hora, espera el seu exmarit i el seu fill. La dona conversa amb el cambrer. Cap al final del dinar, el cambrer atura el rellotge --el temps-- i conversa amb la dona en un espai (desapareix la frontera entre el restaurant i el carrer) i un temps fantàstics. Quan el rellotge torna a funcionar, tot continua al mateix punt on s'havia aturat. Més tard, quan els clients ja són fora, entra al restaurant una noia i conversa amb el cambrer, fan l'amor: és la seva amant. Quan surt, el cambrer fa proposicions a una puta, que el rebutja. Dos nois d'aspecte marginal apunyalen el cambrer i li roben la cartera. La puta amanyaga el cadàver.
  • Obra
    La platja : Quasi monòleg per una actriu en bikini
    (1991) Casas Fuster, Joan
    Una dona ajaguda a la sorra parla dels homes i de l'amor.
  • Obra
    Els jugadors
    (1994) Camps, Christian (coord.); Camps, Christian (coord.)
    El JUGADOR PRIMER i el JUGADOR SEGON són en un bar esperant al JUGADOR TERCER per començar l'habitual partida de cartes. El joc requereix tres jugadors; per aquest motiu, els dos jugadors presents decideixen esperar uns minuts més al jugador absent. Per fer més amena l'espera demanen un beure i se submergeixen en un diàleg sobre la necessitat de tornar a proposar uns principis ètics que facin de contrapès a l'individualisme dominant, és a dir, a la falta de sentit de responsabilitat de cara als altres i de cara al temps.
  • Obra
    El vincle
    (1999) Casas Fuster, Joan
    Un pare porta el seu fill al cementiri on han enterrat l'avi. Davant el seu nínxol, el fill intenta que el seu pare es deixi anar i no dissimuli les seves emocions per manifestar el vincle que hi ha entre tots dos.