Xavier Puchades

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
València, 1973. Dramaturg, director d’escena i guionista. Doctor en Filologia Espanyola, especialitzat en teatre modern i contemporani, exerceix com a investigador i docent a la Universitat de València i en diferents escoles privades d’interpretació. Actualment és professor especialista en direcció en l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València. Com a dramaturg, estrena i/o publica peces en solitari com ara Desaparecer (1999), Terrat (2002), Desidia (2003), Àcars (2004), El mentider (2012), El escondite (2013), Éxit (abans de les eleccions) (2015), Saqueig (2016), Todos estos fragmentos (2017), Hasta que el infierno se congele (2019) o Indústria (2020). Ha coescrit o col·laborat en peces col·lectives com Escoptofilia (2000), Galgos (2005), El cel dins una estança (2006), Zero Responsables (2010), Valèntia (2012), Una indígena els va guiar a través de les muntanyes (2012), I tornarem a sopar al carrer (2017), Els nostres (2018) o la peça de circ El desig d’estar junts (2020). Ha dirigit textos d’autoria internacional (Sarah Kane, Rafael Spregelburd, Javier Daulte o Guillermo Calderón) i valenciana (Pedro Montalbán-Kroebel, Tadeus Calinca, Mafalda Bellido, Sònia Alejo, Maribel Bayona o Paco Romeu). Igualment, ha treballat com a director i/o dramaturg en produccions de diverses companyies de dansa amb títols com ara Sospechosos (2015), A-normal o la oveja errante (2017), Bandejats (2018), #outFit (2019), Social Animal (2019), SC_Santa Cultura (2019), (R)Minds (2020), La rebelió de les papallones (2020), Vamos a estar a ratos (2020), Soledad (2021) o El público (2022). Ha rebut premis com el Marqués de Bradomín, el Max Aub de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Ciutat d’Alzira o el de la Critica dels Escriptors Valencians (AELC), entre altres.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 18
  • Obra
    I tornarem a sopar al carrer
    (2017) Puchades, Xavier; Tena, Begoña
    Els habitants del barri del Cabanyal de València resisteixen els embats de l'especulació immobiliària que els vol fora per fer apartaments de luxe per a nous rics i turistes. Un "hipster" despistat que busca modernor i un polític-empresari especulador simbolitzen aquests dos perfils de persones que destrueixen el barri. Els veïns del Cabanyal de tota la vida, cadascú amb els seus matisos, estimen el barri i volen defensar-lo perquè continuï sent el lloc genuí que ha estat sempre.
  • Obra
    El mentider
    (2012-12) Puchades, Xavier
    Un home juga al mentider amb el seu pare, que és invisible a l'espectador. L'home explica que de petit el seu pare va ensenyar-li a jugar al mentider perquè volia que aprengués a perdre, però sempre acabava guanyant totes les partides i, per tant, no va aprendre mai a perdre. Només sap guanyar. Diu que més endavant ell i el seu pare van perdre el contacte i que el pare el trucava una vegada a l'any per fer una partida, però el pare continuava perdent com sempre. El fill ha seguit les passes del pare fent-se polític, però deixa entreveure que les coses li han anat molt més bé que al seu progenitor.
  • Obra
    A-normal o la oveja errante
    (2017) Puchades, Xavier; Verdugo, Ángela
    Per mitjà de la figura d'unes ovelles humanitzades, una mare parla a la seva filla petita de qüestions relacionades amb la memòria personal i col·lectiva, l'acceptació del pas del temps i l'inconformisme (drogues, música i actitud de joventut, etc.). En última instància, les diferents històries que van configurant aquestes ovelles són un cant a la llibertat i a la diversitat.
  • Obra
    Els nostres
    (2018) Pardo, Patrícia; Pardo, Patrícia; Tena, Begoña
    Un seguit d'històries creuades que acaben confluint sobre persones refugiades i immigrants. Assistim a les seves pors, les seves il·lusions de futur i els seus desenganys, mentre intenten fugir d'una realitat esfereïdora per anar a parar a una altra realitat que potser serà igual o pitjor (això si aconsegueixen sobreviure). La violència, la incomprensió i la solitud formen part del dia a dia d'uns personatges que somien en una vida millor, però que alguns no podran assolir mai.
  • Obra
    Hasta que el infierno se congele
    (2017) Puchades, Xavier
    A través de diferents quadres o escenes independents i dialogades, tres personatges de gènere indiferent van configurant un paisatge postapocalíptic, on la violència, les brutals conseqüències del canvi climàtic i la solitud de les persones han passat a formar part de la vida quotidiana.
  • Obra
    Desnutrició teatral
    (2013) Puchades, Xavier
    Una persona que es dedica al teatre convida la seva veïna de vuitanta anys a berenar a casa seva. Li dona magdalena rere magdalena mentre reflexiona en veu alta sobre el teatre contemporani i el teatre que s'ha de fer i el que no. La veïna, quan està farta de magdalenes, se'n torna a casa seva recomanant a l'autor que no mengi porqueries, i deixant entendre que les noves generacions no patiran tant com va patir la seva.
  • Obra
    S_C Santa Cultura
    (2019) Puchades, Xavier; Verdugo, Ángela
    Una ballarina-actriu-performer representa la Santa Cultura, un personatge que personifica la idea de cultura i que té un seguit de visions místiques-punks que la fan reflexionar al voltant de la cultura contemporània, les seves perversions i les seves trampes. Per mitjà de monòlegs i "visions", en última instància la Santa defensa la senzillesa i l'autenticitat per damunt de tot, l'actitud punk davant de la vida i la cultura.
  • Obra
    Ácaros
    (2003) Puchades, Xavier
    Quatre personatges (Dependienta, Vendedor, Taxista i Mujer) entrellacen de forma ambigua les seves històries de desig i solitud mentre anem descobrint que en realitat són família. El pare és un taxista jubilat que no pot deixar de treballar per hobby, la mare és una dona massa aferrada a la cuina, el venedor és el fill que s'ha fet gran però que continua sent un nen als ulls de la mare, i la dependenta de llenceria desitja que la mirin a la cara quan parla, tot i que ella no mira quan parla al taxista. Un mosaic d'històries que mostren uns personatges que viuen una mica als marges i plens de frustracions sexuals i laborals.
  • Obra
    Saqueig
    (2015) Puchades, Xavier
    Una senyora d'edat avançada amb demència senil és cuidada per la seva filla, que des de fa tres anys es dedica exclusivament a tenir-ne cura. Entre les dues dones hi ha un ressentiment explícit, un forta relació d'amor-odi, i en moments dubtem si la senyora realment té demència senil o només ho fa veure per humiliar la seva filla. La filla, per la seva banda, sap que va ser adoptada i està amargada perquè no sap si la seva mare l'estima o ni tan sols per què l'està cuidant. Són dues dones soles barallant-se per treure l'entrellat d'un passat massa fosc i un futur inexistent.
  • Obra
    Desaparecer
    (1998) Puchades, Xavier
    Una dona es presenta a una comissaria de policia per denunciar que li han robat la bossa. El policia li recomana que busqui bé per la zona on li han robat, la platja. A la platja, la dona es passa la nit cercant la bossa robada, però mentrestant troba diferents personatges amb qui té llargs diàlegs que oscil·len entre l'absurd i l'existencialisme: un immigrant, un noi que va amb un gos perillós, un home que somriu molt i té intencions dubtoses, una altra noia a qui també han robat la bossa i un vell que li ofereix diners a canvi d'alguna cosa que no acaba de precisar. De matinada, finalment, la dona troba la seva bossa a la sorra de la platja.