Sadurní Vergés Vilella

Graduat en Dramatúrgia i direcció d'escena a l'Institut del Teatre, llicenciat en Traducció i Interpretació d'Anglès a la UVic, Màster 'Literature in European Cultures' a la Cardiff University (Regne Unit), Postgraduat en Gestió Cultural a la UOC i postgraduat en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre. És dramaturg, director d'escena, poeta, traductor i professor de teatre i literatura. Com a autor ha escrit una vintena d'obres de teatre, algunes de les quals han estat premiades i publicades (‘Els ulls dels altres’, I Premi Mallorca de Dramatúrgia 2018; ‘Hard Rock’, XXXIX Premi de Teatre de Benissa-Alacant 2019; ‘Algun dia saludaré el matí amb aquesta calma’, Premi de Teatre Jaume Salés i Sanjaume 2020; ‘Rosa mutabilis’, ‘Llops’, 'Follow the White Rabbit: exiliar-se (o no)', ‘En tinc moltes ganes’, ‘A les portes de la ciutat’, 'Sense tu', 'Com si et tingués al costat', entre d'altres). També ha estat dramaturg de diverses peces de dansa contemporània (com 'Materea', de Sonia Fernández, o 'Els ossos de Montaigne', estrenada al GREC). Com a professional de la dramatúrgia, habitualment fa tot tipus de dramatúrgies per encàrrec (teatre familiar, teatre social, guions, dramatúrgia de concerts i de dansa), a banda de les obres pròpies que sent la necessitat d'escriure. Ha traduït obres de Tennessee Williams, Harold Pinter, Caryl Churchill, Sarah Kane, Sam Shepard, debbie tucker green, Alice Birch, Christopher Marlowe i Shakespeare, entre d'altres. També és professor de Dramatúrgies contemporànies al postgrau en Projectes pedagògics i escènics de l’Institut del Teatre, professor de literatura, escriptura i anàlisi dramatúrgica de Shakespeare a l'ESAD d'Eòlia i de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre.

Més informació sobre l'autor.

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 19

Els ulls dels altres
(2017) Vergés Vilella, Sadurní
Obra composta per vint-i-dues microescenes —diàlegs i monòlegs— aparentment independents, però que en realitat estan connectades a partir de diversos eixos temàtics que es van repetint —el desig, la insatisfacció, la relació amb el propi cos i amb el cos dels altres, la ceguesa (tant real com metafòrica), allò que sentim però no gosem dir—. Mitjançant una poètica fragmentada, les escenes se succeeixen amb un ordre subvertible segons el criteri del director, ja que des de la dramatúrgia es dona llibertat per canviar-ne l’ordre, afegir materials, etc. Es tracta d’una exploració textual i escènica que s’endinsa en l’humor negre, el diàleg poètic i el monòleg confessional, tot convenientment regat amb unes gotes de deliri i d’absurd.
Algun dia saludaré el matí amb aquesta calma
(2019) Vergés Vilella, Sadurní
Un noi d'idees sindicalistes dogmàtiques i una noia d'origen magrebí es veuen obligats a passar una nit junts en un espai tancat. Al principi topen en qüestions relacionades amb els prejudicis, la lluita obrera, la situació dels immigrants o l'explotació sexual, però de mica en mica van trobant punts en comú fins que s'adonen que aquella nit significarà un abans i un després a les seves respectives vides.
En tinc moltes ganes
(2019) Vergés Vilella, Sadurní
Una mare i la seva filla tenen converses sobre homes al llarg de diverses escenes, en cadascuna de les quals la mare ha quedat amb un home diferent i la trobada no ha acabat de funcionar. La filla l’ajuda explicant-li com lligar amb una aplicació de telèfon mòbil. No sabem per quin motiu el pare ja no hi és, però intuïm que era un maltractador i que ha resultat molt difícil poder començar de nou. Intercalada entre les diferents escenes, una veu masculina no identificada, inquietant, explica en forma de monòlegs com segueix anònimament un dels dos personatges femenins i té perfectament controlats els seus moviments. Queda oberta la interpretació de si es tracta de l’exmarit de la dona o bé de qualsevol assetjador potencial.
Rosa mutabilis
(2016) Vergés Vilella, Sadurní
Albert i Berta són dos solitaris que viuen en una metròpoli d’un futur proper on la fredor de la tecnologia i els paisatges postindustrials dominen la ciutat. S’ha eliminat qualsevol rastre de naturalesa i només algunes persones saben que encara es cultiven flors en un magatzem als afores de la ciutat. Els dos personatges es coneixen a través d’una agència que els organitza una cita i de seguida se senten atrets. Albert és divorciat —«descontractat», segons el llenguatge creat en l’obra— i té una relació de dependència malaltissa amb la seva filla, mentre que Berta arrossega un trauma d’infància no resolt. L’obra fa salts al passat, on un Pare i una Filla mantenen una relació tòxica. Aquestes escenes del passat es poden interpretar indistintament com la història d’Albert amb la seva filla o la de Berta amb el seu pare. Al final es produeix una agressió, que Berta supera exposant el relat dels abusos que va patir de petita mitjançant metàfores relacionades amb un món de naturalesa ja desaparegut.
Nocturn
(2015) Vergés Vilella, Sadurní
Adaptació dramàtica lliure a partir de dos contes de Raymond Carver. Som en un barri residencial típicament nord-americà de cases adossades amb jardí. És de nit i estem en ple hivern. Una senyora gran veu el seu veí, també d’edat avançada, des de la cuina de casa seva. L’home està feinejant al jardí. Tots dos pateixen insomni i ella surt a trobar-lo per fer petar la xerrada una estona i veure si agafa son. Per primera vegada des que són veïns tindran una conversa sense les seves respectives parelles. Parlaran del seu marit i muller, respectivament, i dels seus fills, i la tensió i el desig anirà creixent. L’home convida la dona a prendre un te al garatge, on estaran més còmodes, malgrat que la seva muller està dormint a dalt. Al final la tensió sexual quedarà en suspens, pendent de resoldre’s, ja que de moment les seves respectives circumstàncies personals els sobrepassen.
L'escorxador
(2014) Vergés Vilella, Sadurní
Un noi explica la vida que ha tingut el seu pare, que va immigrar del Marroc a Catalunya als anys noranta del segle passat. Amb una barreja d'admiració i distanciament respecte al pare, el noi posa de manifest tot allò que el separa del seu progenitor, alhora que comprèn la seva mentalitat, sobretot tenint en compte totes les vicissituds per les quals va passar a fi de sobreviure, durant anys, en un entorn més aviat hostil. El pare es va veure obligat a treballar en un escorxador de porcs durant molts anys i s'ha adaptat tan bé com ha pogut, o ha sabut.
A les portes de la ciutat
(2020-02) Vergés Vilella, Sadurní
Vuit cabdills, cadascun amb el seu exèrcit, es troben acampats des de fa mesos davant les vuit portes d'entrada a una ciutat aparentment inexpugnable. Es reuneixen per decidir com i quan decidiran fer l'atac final per entrar, però no es posen d'acord: uns volen atacar la ciutat avui mateix, altres prefereixen esperar instruccions del Cap Suprem que està fent la guerra a l'estranger, i d'altres han començat a creure en l'Oracle de la Cova, que els ha dit que esperessin... Els seus soldats estan impacients i alguns amenacen de revoltar-se. L'ambient es degrada. El temps passa i els vuit cabdills fantasiegen sobre com serà la ciutat per dins, però, incapaços de trobar una estratègia que els uneixi, continuen esperant.
Allà sota les arrels
(2020) Vergés Vilella, Sadurní
Quatre germanes catalanes amb arrels andaluses tornen al poble natal de la seva àvia quan mor. Totes tenen records ambivalents de la seva infància al poble, i es fa evident que entre elles hi ha assumptes per resoldre que han callat durant anys. Aprofitant que el dia de l'enterrament han d'estar juntes, cadascuna acaba explicant a les altres les seves pors, les històries d'amor interrompudes per la intolerància «dels adults», la gelosia, el rancor... tot enmig de lectures de Lorca, el poeta preferit de l'àvia, i cançons fetes a partir de versos lorquians. Al final les quatre germanes tornen a Barcelona en una darrera escena que comença calcada a la primera, i es deixa a l'aire la possibilitat que en realitat no hagi passat res i tornin a casa només havent-se dit les quatre formalitats tòpiques que es diuen als enterraments.
Ondina
(2020) Vergés Vilella, Sadurní
Tres germanes, òrfenes de pare, es traslladen a viure a la muntanya lluny del seu ambient natal: el mar. Passen els mesos i els costa acostumar-se a la nova realitat, fins que senten la crida de les ondines (deeses de l'aigua) que les estimulen a abandonar la muntanya i fer la seva vida, lliures. Les tres germanes, disposades a seguir la crida de les ondines fins a les últimes conseqüències, s'acomiaden de la mare -que s'ha adaptat bé a la muntanya i ara conviu amb un pastor-, i tornen a la platja, on després de conèixer mariners, descobrir les havaneres, les tavernes i el rom cremat, finalment es fan a la mar.
Els ossos de Montaigne
(2022) Vergés Vilella, Sadurní
Uns arqueòlegs sospiten que els ossos trobats en un soterrani de Bordeus poden ser de Montaigne, l'il·lustre pensador francès del s. XVI que va passar els seus últims anys de vida confinat en una torre per escriure la seva obra monumental. Quan es descobreixen els ossos l'acció queda sospesa i entrem en un espai simbòlicament habitat per «les filles de Montaigne», tres presències femenines que faciliten un flux incessant de pensaments de diversos autors i èpoques que han reflexionat sobre conceptes com pausa, silenci, mort, art o llenguatge: Susan Sontag, Bifo Berardi, John Cage, el mateix Montaigne, Pascal, Sylvia Plath, Virginia Woolf, Anne Carson, Plató, Santa Teresa de Jesús, Tarkovski, Paul B. Preciado o Slavoj Zizek, entre d'altres. Finalment els arqueòlegs confirmen que els ossos trobats pertanyen a Michel de Montaigne i sentim la seva veu. Es conclou amb la idea que, en realitat, els humans no hem après gran cosa des que ell va morir.

Sadurní Vergés Vilella

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca