Sadurní Vergés Vilella

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Graduat en Dramatúrgia i direcció d'escena a l'Institut del Teatre, llicenciat en Traducció i Interpretació d'Anglès a la UVic, Màster 'Literature in European Cultures' a la Cardiff University (Regne Unit), Postgraduat en Gestió Cultural a la UOC i postgraduat en Art Dramàtic a l'Institut del Teatre. És dramaturg, director d'escena, poeta, traductor i professor de teatre i literatura. Com a autor ha escrit una vintena d'obres de teatre, algunes de les quals han estat premiades i publicades (‘Els ulls dels altres’, I Premi Mallorca de Dramatúrgia 2018; ‘Hard Rock’, XXXIX Premi de Teatre de Benissa-Alacant 2019; ‘Algun dia saludaré el matí amb aquesta calma’, Premi de Teatre Jaume Salés i Sanjaume 2020; ‘Rosa mutabilis’, ‘Llops’, 'Follow the White Rabbit: exiliar-se (o no)', ‘En tinc moltes ganes’, ‘A les portes de la ciutat’, 'Sense tu', 'Com si et tingués al costat', entre d'altres). També ha estat dramaturg de diverses peces de dansa contemporània (com 'Materea', de Sonia Fernández, o 'Els ossos de Montaigne', estrenada al GREC). Com a professional de la dramatúrgia, habitualment fa tot tipus de dramatúrgies per encàrrec (teatre familiar, teatre social, guions, dramatúrgia de concerts i de dansa), a banda de les obres pròpies que sent la necessitat d'escriure. Ha traduït obres de Tennessee Williams, Harold Pinter, Caryl Churchill, Sarah Kane, Sam Shepard, debbie tucker green, Alice Birch, Christopher Marlowe i Shakespeare, entre d'altres. També és professor de Dramatúrgies contemporànies al postgrau en Projectes pedagògics i escènics de l’Institut del Teatre, professor de literatura, escriptura i anàlisi dramatúrgica de Shakespeare a l'ESAD d'Eòlia i de literatura dramàtica a l'Institut del Teatre.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22
  • Obra
    Rosa mutabilis
    (2016) Vergés Vilella, Sadurní
    Albert i Berta són dos solitaris que viuen en una metròpoli d’un futur proper on la fredor de la tecnologia i els paisatges postindustrials dominen la ciutat. S’ha eliminat qualsevol rastre de naturalesa i només algunes persones saben que encara es cultiven flors en un magatzem als afores de la ciutat. Els dos personatges es coneixen a través d’una agència que els organitza una cita i de seguida se senten atrets. Albert és divorciat —«descontractat», segons el llenguatge creat en l’obra— i té una relació de dependència malaltissa amb la seva filla, mentre que Berta arrossega un trauma d’infància no resolt. L’obra fa salts al passat, on un Pare i una Filla mantenen una relació tòxica. Aquestes escenes del passat es poden interpretar indistintament com la història d’Albert amb la seva filla o la de Berta amb el seu pare. Al final es produeix una agressió, que Berta supera exposant el relat dels abusos que va patir de petita mitjançant metàfores relacionades amb un món de naturalesa ja desaparegut.
  • Obra
    Nocturn
    (2015) Vergés Vilella, Sadurní
    Adaptació dramàtica lliure a partir de dos contes de Raymond Carver. Som en un barri residencial típicament nord-americà de cases adossades amb jardí. És de nit i estem en ple hivern. Una senyora gran veu el seu veí, també d’edat avançada, des de la cuina de casa seva. L’home està feinejant al jardí. Tots dos pateixen insomni i ella surt a trobar-lo per fer petar la xerrada una estona i veure si agafa son. Per primera vegada des que són veïns tindran una conversa sense les seves respectives parelles. Parlaran del seu marit i muller, respectivament, i dels seus fills, i la tensió i el desig anirà creixent. L’home convida la dona a prendre un te al garatge, on estaran més còmodes, malgrat que la seva muller està dormint a dalt. Al final la tensió sexual quedarà en suspens, pendent de resoldre’s, ja que de moment les seves respectives circumstàncies personals els sobrepassen.
  • Obra
    Com si et tingués al costat
    (2018) Vergés Vilella, Sadurní
    Ella, una astronauta en ruta per l’espai, ha convocat el seu marit —Ell— a la torre de control de la Terra per explicar-li que s’ha espatllat l’ordinador de bord i no podrà tornar: té aliments per quatre setmanes, però passat aquest temps morirà d’inanició. Assistim als últims minuts de conversa d’aquesta parella abans que ella decideixi prendre’s una pastilla per finalitzar la seva vida sense haver de patir i ell li suplica que accepti una nova tecnologia per transmetre les dades del seu cervell a un androide i així poder-la conservar després de la mort. Aquesta obra breu tracta temes com la mort ètica, els límits de la intel·ligència artificial i la robòtica, o la manera com encarem el dol davant de la mort imminent de les persones que estimem.
  • Obra
    L'escorxador
    (2014) Vergés Vilella, Sadurní
    Un noi explica la vida que ha tingut el seu pare, que va immigrar del Marroc a Catalunya als anys noranta del segle passat. Amb una barreja d'admiració i distanciament respecte al pare, el noi posa de manifest tot allò que el separa del seu progenitor, alhora que comprèn la seva mentalitat, sobretot tenint en compte totes les vicissituds per les quals va passar a fi de sobreviure, durant anys, en un entorn més aviat hostil. El pare es va veure obligat a treballar en un escorxador de porcs durant molts anys i s'ha adaptat tan bé com ha pogut, o ha sabut.
  • Obra
    A les portes de la ciutat
    (2020-02) Vergés Vilella, Sadurní
    Vuit cabdills, cadascun amb el seu exèrcit, es troben acampats des de fa mesos davant les vuit portes d'entrada a una ciutat aparentment inexpugnable. Es reuneixen per decidir com i quan decidiran fer l'atac final per entrar, però no es posen d'acord: uns volen atacar la ciutat avui mateix, altres prefereixen esperar instruccions del Cap Suprem que està fent la guerra a l'estranger, i d'altres han començat a creure en l'Oracle de la Cova, que els ha dit que esperessin... Els seus soldats estan impacients i alguns amenacen de revoltar-se. L'ambient es degrada. El temps passa i els vuit cabdills fantasiegen sobre com serà la ciutat per dins, però, incapaços de trobar una estratègia que els uneixi, continuen esperant.
  • Obra
    Ondina
    (2020) Vergés Vilella, Sadurní
    Tres germanes, òrfenes de pare, es traslladen a viure a la muntanya lluny del seu ambient natal: el mar. Passen els mesos i els costa acostumar-se a la nova realitat, fins que senten la crida de les ondines (deeses de l'aigua) que les estimulen a abandonar la muntanya i fer la seva vida, lliures. Les tres germanes, disposades a seguir la crida de les ondines fins a les últimes conseqüències, s'acomiaden de la mare -que s'ha adaptat bé a la muntanya i ara conviu amb un pastor-, i tornen a la platja, on després de conèixer mariners, descobrir les havaneres, les tavernes i el rom cremat, finalment es fan a la mar.
  • Obra
    Els ossos de Montaigne
    (2022) Vergés Vilella, Sadurní
    Uns arqueòlegs sospiten que els ossos trobats en un soterrani de Bordeus poden ser de Montaigne, l'il·lustre pensador francès del s. XVI que va passar els seus últims anys de vida confinat en una torre per escriure la seva obra monumental. Quan es descobreixen els ossos l'acció queda sospesa i entrem en un espai simbòlicament habitat per «les filles de Montaigne», tres presències femenines que faciliten un flux incessant de pensaments de diversos autors i èpoques que han reflexionat sobre conceptes com pausa, silenci, mort, art o llenguatge: Susan Sontag, Bifo Berardi, John Cage, el mateix Montaigne, Pascal, Sylvia Plath, Virginia Woolf, Anne Carson, Plató, Santa Teresa de Jesús, Tarkovski, Paul B. Preciado o Slavoj Zizek, entre d'altres. Finalment els arqueòlegs confirmen que els ossos trobats pertanyen a Michel de Montaigne i sentim la seva veu. Es conclou amb la idea que, en realitat, els humans no hem après gran cosa des que ell va morir.
  • Obra
    Llops
    (2017) Vergés Vilella, Sadurní
    Diàleg poètic entre dos personatges que, malgrat no fer-se explícit, podem identificar clarament com una versió perversa de la Caputxeta i el Llop. Ambdós personatges es troben atrapats en un bucle: cíclicament Ella el convoca a Ell al bosc on es van trobar per primera vegada i van viure una història d’amor que sempre acaba amb Ella esquarterant-lo en descobrir el maltracte que Ell ha infligit a altres dones. La història es repeteix, una vegada i una altra. Es tracta d’una relació tòxica de mútues dependències on ningú no és innocent del tot i tothom exerceix de llop a la seva manera.
  • Obra
    Hard Rock
    (2018) Vergés Vilella, Sadurní
    Dues dones d’uns quaranta anys —Mar i Alexa—, que d’adolescents havien sigut millors amigues, es retroben vint-i-un anys després de veure’s per última vegada al càmping de muntanya on una catàstrofe les va separar. La Mar, cantant famosa d’un grup de rock i embarassada de set mesos, ha vingut convidada per l’Alexa i no sap què esperar d’aquesta trobada, després de tant de temps. Aniran sorgint les històries i els motius de cadascuna sobre tot el que han fet durant aquests anys, les pors i les il·lusions, viuran moments d’alta tensió i la Mar explicarà a l’Alexa el canvi radical de vida que vol fer. Al final, la trobada al càmping no haurà estat gens innocent i tindrà conseqüències per al futur de la vida de totes dues.
  • Obra
    Desmuntant la revolta a la granja
    (2019) Vergés Vilella, Sadurní
    Diverses escenes independents giren al voltant d'un tema que les lliga: com d'animals podem ser els humans i com d'humans poden ser els animals. A través de diferents graus d'humanització dels animals i d'animalització dels humans, les diferents escenes ens qüestionen fins a quin punt som tan diferents dels nostres parents del regne animal com sovint ens pensem.