Albert Mestres Emilió
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
19 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 19
Obra Un altre Wittgenstein, si us plau o L'holocaustMestres Emilió, AlbertAl 1951, mentre un assassí de masses massacra els estudiants i els professors del campus de Cambridge, Wittgenstein reflexiona sobre la seva vida i la seva filosofia. A través d'un monòleg interior es reflecteix el desordre de qualsevol ment humana, que salta de pensament en pensament de forma indiscriminada. Wittgenstein combina explicacions autobiogràfiques (com que els seus tres germans es van suïcidar i que després d'això no trobava el sentit a la vida i va decidir renunciar a la seva herència i fer-se mestre rural, o que va ser quan va llegir el Resum dels evangelis de Tolstoi que va començar a creure en Déu) amb qüestions filosòfiques basades sobretot en el seu propi Tractatus: el món és real però el sentit del món no està en la seva realitat, està fora del món. Es pregunta, per exemple, com explicar a algú el que significa entendre la música o com compartir amb un daltònic una mateixa nomenclatura dels colors.Obra Onze mínimes(2017) Mestres Emilió, AlbertRecull d'onze peces de teatre breu, cadascuna encapçalada per una lletra de l'alfabet, en les quals es posa en dubte la percepció del fet teatral. En ocasions apareix una situació quotidiana, en d'altres es trenca la quarta paret i, sovint, a les peces es dissocien els canals de percepció: quan apareix una veu, ho fa sense situació; si hi ha un cos que frega el terra amb les seves passes, el cos no és visible, etc. L'escenari és el marc de realitat en què l'autor, doncs, juga a amplificar aspectes de la realitat per qüestionar-los.Obra Contes estigis o el cabaret dels morts : Obra mòbil(1995) Mestres Emilió, AlbertAlbert Mestres és conduït a l’Hades per un barquer. Per endarrerir el moment de trobar-se amb la Mort, Mestres explica cinc històries. En la primera, una dona accepta mantenir relacions sexuals amb un tinent per salvar el seu home, però és enganyada. En la segona, un ermità és encisat per una dona d’aigües i acaba ofegant-se mentre intenta seguir-la dins del llac. En la tercera, una viuda aprofita el cadàver del seu marit mort recentment per salvar la vida d’un soldat amb qui acaba de tenir relacions sexuals. En la quarta, un rei berber fa de mediador entre dos homes que necessiten la mateixa esclava. En la cinquena, una noia que ha robat a un tractant cau en el parany que li han preparat per fer-li retornar els diners. Després d’aquesta última història, es produeix la trobada amb la Mort, una trobada que resulta còmica quan l’Albert Mestres no té diners per pagar el barquer i proposa que el retornin a l’altre barri.Obra Zwdu o El dubte / Le doute / Der ZweifelMestres Emilió, AlbertZw i Du tenen una vida molt lligada. Tots dos es comuniquen essencialment a través de les interjeccions Eh i Ah i els costa posar-se d'acord en totes les decisions que han de prendre: des de les més banals, com qui serveix la sopa, fins de més transcendentals, com qui ha de morir abans. Tots dos tenen una barba molt llarga amb la particularitat que on comença una acaba l'altra, és a dir, que estan units literalment per les seves barbes. Això provoca que ho hagin de fer tot junts, fins i tot es mengen la sopa a cullerades a l'uníson. Zw i Du discuteixen constantment per tot, però a la vegada es cuiden i s'estimen i no poden concebre la vida un sense l'altre. Un dia decideixen posar fi a la seva vida perquè és absurda. Quan ja ho tenen tot preparat (taüt, revòlver, etc.) malgasten totes les bales i es queden sense. Finalment decideixen deixar-ho per l'endemà i seguir amb la seva vida de sempre, com a mínim, un sopar més.Obra Peça cua per a l' "Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka(1998) Mestres Emilió, AlbertEn acabar la representació de l' "Informe per a una acadèmia", de Kafka, l'actor surt a saludar el públic i els demana de quedar-se un moment, perquè té una cosa a dir-los: està desesperat perquè ja ningú no el contracta com a actor. Abans canviava de papers, havia fet l'Otel·lo, de Manelic, d'Antíoc, etc. Però per culpa d'una crítica apareguda al un diari, ja només el volen per fer de mico i representar 'ad eternum' el mateix paper. La seva dona l'ha deixat i s'ha endut els fills, i el telèfon del productor oferint-li un nou paper no sonarà mai més.Obra Cargol treu banya(2000) Mestres Emilió, AlbertUna dona que forma part del bàndol dels vençuts en una guerra es lamenta i explica a un possible fill l’arribada al poble de l’exèrcit enemic, la destrucció de les cases, la matança de tots els homes, joves i vells, i la violació que va patir per part de més de quaranta soldats. A conseqüència d'aquestes violacions, la dona té por d'estar embarassada.Obra Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidianaCastells, Joan; Castells, JoanSón el Jo, l'Ell, l'Ella i l'Altre que al seu torn són la Bet, el Freddy, la Monsterrat, el Joaquim... fins a vint-i-dos personatges. Des de joves que surten a ballar a la discoteca, passant de pares que creuen que no dediquen prou temps als seus fills, a tiets-avis a qui no els arriba la pensió. Vint-i-dos vides narrades de manera encadenada, totes reflecteixen la societat de finals del segle XX: el Barça, matrimonis amb infidelitats, inventar anècdotes per lligar, tenir una crisi personal quan creus que la teva joventut s'acaba, els primers amors carregats de gelosia, les actrius que es fan famoses perquè surten a les sèries de televisió, les vides psicoanalitzades, els homes masclistes parlant d'homes masclistes, preocupar-se pels diners, anar al Bagdad i prendre vi, molt vi, i agafar una bona borratxera.Obra La bufa(1994) Mestres Emilió, AlbertL’obra presenta diferents moments de la vida d’Ulisses. En primer lloc, veiem com marxa del costat de Calipso després de deu anys de conviure-hi perquè està desitjós d’arribar a Itaca i reveure Helena. A continuació, el trobem a l’illa d’Eea, on ha viscut feliçment amb Circe durant un mes. Ara, però, li demana poder marxar, tot i que abans voldria anar a l’infern per tal d’esbrinar si Déu existeix i què hi ha després de la mort. Ambdues coses li són concedides, i a l’infern conversa amb diferents personatges, com ara Sòfocles, Anticles, la pròpia mare d’Ulisses, Síssif, Hitler o Reagan, segons com es miri, Maria Antonieta, Tàntal, i Jack l’Esbudellador, però cap d’ells li ofereix una resposta. Finalment, en arribar a Itaca Ulisses veu que tota la seva fortuna s’ha dilapidat, i s’ha de dedicar a guardar porcs. Maleeix la guerra de Troia, ja que li ha fet perdre vint anys de la seva vida. Un dia el visita el seu fill Telègon, qui li reclama els ramats per vendre’ls i obtenir diners. Ulisses s’hi nega, i Telègon l’acaba matant.Obra Mrs. Death: farsa-guinyol sobre poemes de Salvador EspriuMestres Emilió, AlbertDos poetes narren com la mort o Mrs Death va envaint les vides de: dos enterramorts que protagonitzen una escena pròpia del teatre de l'absurd, en la qual eviten cops de pala constantment fins caure al terra tots dos; un home i una dona que sopen tranquil·lament; dos cecs que es mouen manipulats per la pròpia mort; i una princesa i un enamorat que viuen el procés d'enamorament però que finalment la mort també els atrapa.Obra Orfeu i Eurídice(2012) Mestres Emilió, AlbertVersió operística i en vers del mite clàssic d'Orfeu i la seva davallada a l'infern a buscar Eurídice, després que aquesta morís arran de la mossegada d'una serp. L'autor introdueix el personatge de Panxa, una bacant que persegueix Orfeu i que prepara la mort d'Eurídice per aconseguir-lo. Quan Orfeu retorna sense la seva dona i decideix que no vol seguir cantant ni estar amb ningú, però, Panxa l'apunyala i el cor de bacants el desmembra.