Albert Mestres Emilió

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22
  • Obra
    Zwdu o El dubte / Le doute / Der Zweifel
    Mestres Emilió, Albert
    Zw i Du tenen una vida molt lligada. Tots dos es comuniquen essencialment a través de les interjeccions Eh i Ah i els costa posar-se d'acord en totes les decisions que han de prendre: des de les més banals, com qui serveix la sopa, fins de més transcendentals, com qui ha de morir abans. Tots dos tenen una barba molt llarga amb la particularitat que on comença una acaba l'altra, és a dir, que estan units literalment per les seves barbes. Això provoca que ho hagin de fer tot junts, fins i tot es mengen la sopa a cullerades a l'uníson. Zw i Du discuteixen constantment per tot, però a la vegada es cuiden i s'estimen i no poden concebre la vida un sense l'altre. Un dia decideixen posar fi a la seva vida perquè és absurda. Quan ja ho tenen tot preparat (taüt, revòlver, etc.) malgasten totes les bales i es queden sense. Finalment decideixen deixar-ho per l'endemà i seguir amb la seva vida de sempre, com a mínim, un sopar més.
  • Obra
    1714 : (Homenatge a Sarajevo)
    Mestres Emilió, Albert
    L’obra mostra la crueltat, la inutilitat i la futilitat de la guerra des de tots els angles possibles. S’inicia amb una escena que transcorre en un mercat ple de canalla, compradors i venedors, on cau un obús que mata tothom, i acaba en un camp de batalla ple de cadàvers mutilats entremig dels quals el Marquès de Sade i les fúries passegen tranquil·lament. Entre aquestes dues escenes trobem episodis de covardia, violacions massives per part de soldats enemics, tortures d’innocents i condemnes a mort, prostitució de menors promoguda per les pròpies forces de pau, i desercions de soldats que s’adonen que la seva pàtria és tornar a casa sa i estalvi al capvespre.
  • Obra
    Peça cua per a l' "Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka
    (1998) Mestres Emilió, Albert
    En acabar la representació de l' "Informe per a una acadèmia", de Kafka, l'actor surt a saludar el públic i els demana de quedar-se un moment, perquè té una cosa a dir-los: està desesperat perquè ja ningú no el contracta com a actor. Abans canviava de papers, havia fet l'Otel·lo, de Manelic, d'Antíoc, etc. Però per culpa d'una crítica apareguda al un diari, ja només el volen per fer de mico i representar 'ad eternum' el mateix paper. La seva dona l'ha deixat i s'ha endut els fills, i el telèfon del productor oferint-li un nou paper no sonarà mai més.
  • Obra
    Opsis
    Chamalanch, Mireia; Mestres Emilió, Albert
    Cinc actors a l’escenari. Intenten explicar-se coses, comunicar-se, però tot és en va. No ho aconsegueixen, cadascú parla d’allò que li interessa, sense cap voluntat d’escoltar el que diuen els altres. El que en resulta és frustració i violència. Una de les actrius, l’Inma, explota: tothom va pel seu compte, tothom passa d’ella, no se’n surt i no sap com fer-ho. Quan els altres confessen l’aversió que senten per ella, se’n va. Al final, es queden sols dos actors, els quals admeten que necessiten ser mirats i patir per tenir consciència de la seva existència.
  • Obra
    La bufa
    (1994) Mestres Emilió, Albert
    L’obra presenta diferents moments de la vida d’Ulisses. En primer lloc, veiem com marxa del costat de Calipso després de deu anys de conviure-hi perquè està desitjós d’arribar a Itaca i reveure Helena. A continuació, el trobem a l’illa d’Eea, on ha viscut feliçment amb Circe durant un mes. Ara, però, li demana poder marxar, tot i que abans voldria anar a l’infern per tal d’esbrinar si Déu existeix i què hi ha després de la mort. Ambdues coses li són concedides, i a l’infern conversa amb diferents personatges, com ara Sòfocles, Anticles, la pròpia mare d’Ulisses, Síssif, Hitler o Reagan, segons com es miri, Maria Antonieta, Tàntal, i Jack l’Esbudellador, però cap d’ells li ofereix una resposta. Finalment, en arribar a Itaca Ulisses veu que tota la seva fortuna s’ha dilapidat, i s’ha de dedicar a guardar porcs. Maleeix la guerra de Troia, ja que li ha fet perdre vint anys de la seva vida. Un dia el visita el seu fill Telègon, qui li reclama els ramats per vendre’ls i obtenir diners. Ulisses s’hi nega, i Telègon l’acaba matant.
  • Obra
    Mrs. Death: farsa-guinyol sobre poemes de Salvador Espriu
    Mestres Emilió, Albert
    Dos poetes narren com la mort o Mrs Death va envaint les vides de: dos enterramorts que protagonitzen una escena pròpia del teatre de l'absurd, en la qual eviten cops de pala constantment fins caure al terra tots dos; un home i una dona que sopen tranquil·lament; dos cecs que es mouen manipulats per la pròpia mort; i una princesa i un enamorat que viuen el procés d'enamorament però que finalment la mort també els atrapa.
  • Obra
    Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidiana
    Castells, Joan; Castells, Joan
    Són el Jo, l'Ell, l'Ella i l'Altre que al seu torn són la Bet, el Freddy, la Monsterrat, el Joaquim... fins a vint-i-dos personatges. Des de joves que surten a ballar a la discoteca, passant de pares que creuen que no dediquen prou temps als seus fills, a tiets-avis a qui no els arriba la pensió. Vint-i-dos vides narrades de manera encadenada, totes reflecteixen la societat de finals del segle XX: el Barça, matrimonis amb infidelitats, inventar anècdotes per lligar, tenir una crisi personal quan creus que la teva joventut s'acaba, els primers amors carregats de gelosia, les actrius que es fan famoses perquè surten a les sèries de televisió, les vides psicoanalitzades, els homes masclistes parlant d'homes masclistes, preocupar-se pels diners, anar al Bagdad i prendre vi, molt vi, i agafar una bona borratxera.
  • Obra
    La partida o còctel de gambes : Vodevil quadrilingüe
    Mestres Emilió, Albert
    La Mireia i en Pere són un matrimoni en el qual hi predomina un sentiment de fracàs: tot i estudiar arquitectura, en Pere no ha construït mai res i li acaben de comunicar que l'acomiadaran; i pel que fa a la Mireia, viu en la rutina del dia i dia i voldria tenir uns fills que no arriben. Esperen l'arribada d'un matrimoni holandès amic seu, en Max i la Lena, per sopar, durant el qual en Pere rep una trucada de la Laura, germana de la Mireia i amant seva, que li fa saber que està prenyada. Al llarg d'un sopar similar a casa d'en Max i la Lena, a Amsterdam, es descobreix que en Pere està boig per la Lena, que la Mireia s'entén amb el cunyat d'en Pere, i que la germana d'en Pere s'entén amb en Max, tot i que, de fet, acabarà anant-se'n amb la Lena. Al final, en Pere, un més de la raça dels catalans, és decapitat per un botxí mentre confessa el seu 'secret love' pel seu cunyat.
  • Obra
    Orfeu i Eurídice
    (2012) Mestres Emilió, Albert
    Versió operística i en vers del mite clàssic d'Orfeu i la seva davallada a l'infern a buscar Eurídice, després que aquesta morís arran de la mossegada d'una serp. L'autor introdueix el personatge de Panxa, una bacant que persegueix Orfeu i que prepara la mort d'Eurídice per aconseguir-lo. Quan Orfeu retorna sense la seva dona i decideix que no vol seguir cantant ni estar amb ningú, però, Panxa l'apunyala i el cor de bacants el desmembra.
  • Obra
    Temps real
    Mestres Emilió, Albert
    La Clita és dona i mare, protectora, possessiva i passiva; la major part del temps el dedica a rentar plats i es pregunta contínuament com ho ha de fer perquè no li facin pudor les mans després de rentar. En Nonet és marit, bon pare, bon home i violent; quan és a casa sempre beu i quan és fora tothom tem que desaparegui o el matin a la guerra. En Gisto és l'amant de la Clita, egoista i manipulador; es passa el dia bevent i aprofita quan la Clita marxa de casa per abusar i maltractar l'Uri i l'Eli. L'Uri i l'Eli són els infants, els fills del matrimoni, innocents, juganers i curiosos amb la seva sexualitat, fins que la violència que veuen els consumeix i els fa ser endimoniats i cruels. Finalment hi ha l'Actor, no sabem res d'ell, però ens posa en context abans de cada acte. Tots ells conformen una família que viu situacions quotidianes de manera repetida on la violència hi va entrant de mica en mica, cada vegada amb més contundència fins a acabar amb tres assassinats. La sensació que es transmet és com el temps i la violència s'entrellacen en una espiral que ens empresona i ho arrasa tot.