Albert Mestres Emilió
Carregant...
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
25 resultats
Resultats de la cerca
Mostrant1 - 10 de 25
Obra Faust segons Pessoa(2020) Mestres Emilió, AlbertFaust, alienat al seu laboratori, reflexiona sobre la vida i sobre el pensament quan, en una revolta, el poble assassina els seus tres deixebles. Faust aconsegueix fugir i coneix Maria, una jove que se n'enamorarĆ , i SalomĆ©, que tambĆ© fuig de la revolta. DesprĆ©s de fer l'amor amb Maria, el poble els enxampa i ell queda ferit mentre els homes violen la noia. Mentre fuig, Faust topa amb un vell venedor d'ungüents a qui acaba assassinant just abans d'avivar una colla de soldats contra la revolta, i de calar foc a una taverna. Finalment, moribund, arriba al palau i s'adona de la dimensió efĆmera de la vida.Obra Zwdu o El dubte / Le doute / Der ZweifelMestres Emilió, AlbertZw i Du tenen una vida molt lligada. Tots dos es comuniquen essencialment a travĆ©s de les interjeccions Eh i Ah i els costa posar-se d'acord en totes les decisions que han de prendre: des de les mĆ©s banals, com qui serveix la sopa, fins de mĆ©s transcendentals, com qui ha de morir abans. Tots dos tenen una barba molt llarga amb la particularitat que on comenƧa una acaba l'altra, Ć©s a dir, que estan units literalment per les seves barbes. Això provoca que ho hagin de fer tot junts, fins i tot es mengen la sopa a cullerades a l'unĆson. Zw i Du discuteixen constantment per tot, però a la vegada es cuiden i s'estimen i no poden concebre la vida un sense l'altre. Un dia decideixen posar fi a la seva vida perquĆØ Ć©s absurda. Quan ja ho tenen tot preparat (taüt, revòlver, etc.) malgasten totes les bales i es queden sense. Finalment decideixen deixar-ho per l'endemĆ i seguir amb la seva vida de sempre, com a mĆnim, un sopar mĆ©s.Obra 1714 : (Homenatge a Sarajevo)Mestres Emilió, AlbertLāobra mostra la crueltat, la inutilitat i la futilitat de la guerra des de tots els angles possibles. Sāinicia amb una escena que transcorre en un mercat ple de canalla, compradors i venedors, on cau un obĆŗs que mata tothom, i acaba en un camp de batalla ple de cadĆ vers mutilats entremig dels quals el MarquĆØs de Sade i les fĆŗries passegen tranquilĀ·lament. Entre aquestes dues escenes trobem episodis de covardia, violacions massives per part de soldats enemics, tortures dāinnocents i condemnes a mort, prostitució de menors promoguda per les pròpies forces de pau, i desercions de soldats que sāadonen que la seva pĆ tria Ć©s tornar a casa sa i estalvi al capvespre.Obra PeƧa cua per a l' "Informe per a una acadĆØmia" de Franz Kafka(1998) Mestres Emilió, AlbertEn acabar la representació de l' "Informe per a una acadĆØmia", de Kafka, l'actor surt a saludar el pĆŗblic i els demana de quedar-se un moment, perquĆØ tĆ© una cosa a dir-los: estĆ desesperat perquĆØ ja ningĆŗ no el contracta com a actor. Abans canviava de papers, havia fet l'OtelĀ·lo, de Manelic, d'AntĆoc, etc. Però per culpa d'una crĆtica apareguda al un diari, ja nomĆ©s el volen per fer de mico i representar 'ad eternum' el mateix paper. La seva dona l'ha deixat i s'ha endut els fills, i el telĆØfon del productor oferint-li un nou paper no sonarĆ mai mĆ©s.Obra OpsisChamalanch, Mireia; Mestres Emilió, AlbertCinc actors a lāescenari. Intenten explicar-se coses, comunicar-se, però tot Ć©s en va. No ho aconsegueixen, cadascĆŗ parla dāallò que li interessa, sense cap voluntat dāescoltar el que diuen els altres. El que en resulta Ć©s frustració i violĆØncia. Una de les actrius, lāInma, explota: tothom va pel seu compte, tothom passa dāella, no seān surt i no sap com fer-ho. Quan els altres confessen lāaversió que senten per ella, seān va. Al final, es queden sols dos actors, els quals admeten que necessiten ser mirats i patir per tenir consciĆØncia de la seva existĆØncia.Obra La bufa(1994) Mestres Emilió, AlbertLāobra presenta diferents moments de la vida dāUlisses. En primer lloc, veiem com marxa del costat de Calipso desprĆ©s de deu anys de conviure-hi perquĆØ estĆ desitjós dāarribar a Itaca i reveure Helena. A continuació, el trobem a lāilla dāEea, on ha viscut feliƧment amb Circe durant un mes. Ara, però, li demana poder marxar, tot i que abans voldria anar a lāinfern per tal dāesbrinar si DĆ©u existeix i quĆØ hi ha desprĆ©s de la mort. Ambdues coses li són concedides, i a lāinfern conversa amb diferents personatges, com ara Sòfocles, Anticles, la pròpia mare dāUlisses, SĆssif, Hitler o Reagan, segons com es miri, Maria Antonieta, TĆ ntal, i Jack lāEsbudellador, però cap dāells li ofereix una resposta. Finalment, en arribar a Itaca Ulisses veu que tota la seva fortuna sāha dilapidat, i sāha de dedicar a guardar porcs. Maleeix la guerra de Troia, ja que li ha fet perdre vint anys de la seva vida. Un dia el visita el seu fill TelĆØgon, qui li reclama els ramats per vendreāls i obtenir diners. Ulisses sāhi nega, i TelĆØgon lāacaba matant.Obra Mrs. Death: farsa-guinyol sobre poemes de Salvador EspriuMestres Emilió, AlbertDos poetes narren com la mort o Mrs Death va envaint les vides de: dos enterramorts que protagonitzen una escena pròpia del teatre de l'absurd, en la qual eviten cops de pala constantment fins caure al terra tots dos; un home i una dona que sopen tranquilĀ·lament; dos cecs que es mouen manipulats per la pròpia mort; i una princesa i un enamorat que viuen el procĆ©s d'enamorament però que finalment la mort tambĆ© els atrapa.Obra Confinament(2020) Mestres Emilió, AlbertEn un indret des de la finestra del qual no es veu ningĆŗ, Filo i Neo es troben en una situació de dependĆØncia absoluta ja que Filo tĆ© una ferida oberta que raja sang i que fa que no es pugui moure, i Neo tracta d'ajudar-lo amb gestos sensuals i procurar per la vida de Filo, a qui estima. Els dos personatges, però, es troben reclosos ja que no poden sortir del seu espai perquĆØ fora la gent es mor en el que s'apunta com una epidĆØmia de pesta, tal com la descriguĆ© Lucreci. Filo reflexiona sobre els lligams amb quĆØ les persones s'uneixen unes amb altres i la dificultat que això comporta a l'hora de morir en pau, i quan finalment surt de l'espai i descobreix que es troba al Camp NĆŗmero Sis, Neo Ć©s ferit al costat, com ho estava Filo.Obra Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidianaCastells, Joan; Castells, JoanSón el Jo, l'Ell, l'Ella i l'Altre que al seu torn són la Bet, el Freddy, la Monsterrat, el Joaquim... fins a vint-i-dos personatges. Des de joves que surten a ballar a la discoteca, passant de pares que creuen que no dediquen prou temps als seus fills, a tiets-avis a qui no els arriba la pensió. Vint-i-dos vides narrades de manera encadenada, totes reflecteixen la societat de finals del segle XX: el BarƧa, matrimonis amb infidelitats, inventar anĆØcdotes per lligar, tenir una crisi personal quan creus que la teva joventut s'acaba, els primers amors carregats de gelosia, les actrius que es fan famoses perquĆØ surten a les sĆØries de televisió, les vides psicoanalitzades, els homes masclistes parlant d'homes masclistes, preocupar-se pels diners, anar al Bagdad i prendre vi, molt vi, i agafar una bona borratxera.Obra La partida o còctel de gambes : Vodevil quadrilingüeMestres Emilió, AlbertLa Mireia i en Pere són un matrimoni en el qual hi predomina un sentiment de fracĆ s: tot i estudiar arquitectura, en Pere no ha construĆÆt mai res i li acaben de comunicar que l'acomiadaran; i pel que fa a la Mireia, viu en la rutina del dia i dia i voldria tenir uns fills que no arriben. Esperen l'arribada d'un matrimoni holandĆØs amic seu, en Max i la Lena, per sopar, durant el qual en Pere rep una trucada de la Laura, germana de la Mireia i amant seva, que li fa saber que estĆ prenyada. Al llarg d'un sopar similar a casa d'en Max i la Lena, a Amsterdam, es descobreix que en Pere estĆ boig per la Lena, que la Mireia s'entĆ©n amb el cunyat d'en Pere, i que la germana d'en Pere s'entĆ©n amb en Max, tot i que, de fet, acabarĆ anant-se'n amb la Lena. Al final, en Pere, un mĆ©s de la raƧa dels catalans, Ć©s decapitat per un botxĆ mentre confessa el seu 'secret love' pel seu cunyat.



