Albert Mestres Emilió

Pàgina completa de l'ítem

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 22

Un altre Wittgenstein, si us plau o L'holocaust
Mestres Emilió, Albert
Al 1951, mentre un assassí de masses massacra els estudiants i els professors del campus de Cambridge, Wittgenstein reflexiona sobre la seva vida i la seva filosofia. A través d'un monòleg interior es reflecteix el desordre de qualsevol ment humana, que salta de pensament en pensament de forma indiscriminada. Wittgenstein combina explicacions autobiogràfiques (com que els seus tres germans es van suïcidar i que després d'això no trobava el sentit a la vida i va decidir renunciar a la seva herència i fer-se mestre rural, o que va ser quan va llegir el Resum dels evangelis de Tolstoi que va començar a creure en Déu) amb qüestions filosòfiques basades sobretot en el seu propi Tractatus: el món és real però el sentit del món no està en la seva realitat, està fora del món. Es pregunta, per exemple, com explicar a algú el que significa entendre la música o com compartir amb un daltònic una mateixa nomenclatura dels colors.
Onze mínimes
(2017) Mestres Emilió, Albert
Recull d'onze peces de teatre breu, cadascuna encapçalada per una lletra de l'alfabet, en les quals es posa en dubte la percepció del fet teatral. En ocasions apareix una situació quotidiana, en d'altres es trenca la quarta paret i, sovint, a les peces es dissocien els canals de percepció: quan apareix una veu, ho fa sense situació; si hi ha un cos que frega el terra amb les seves passes, el cos no és visible, etc. L'escenari és el marc de realitat en què l'autor, doncs, juga a amplificar aspectes de la realitat per qüestionar-los.
Contes estigis o el cabaret dels morts : Obra mòbil
(1995) Mestres Emilió, Albert
Albert Mestres és conduït a l’Hades per un barquer. Per endarrerir el moment de trobar-se amb la Mort, Mestres explica cinc històries. En la primera, una dona accepta mantenir relacions sexuals amb un tinent per salvar el seu home, però és enganyada. En la segona, un ermità és encisat per una dona d’aigües i acaba ofegant-se mentre intenta seguir-la dins del llac. En la tercera, una viuda aprofita el cadàver del seu marit mort recentment per salvar la vida d’un soldat amb qui acaba de tenir relacions sexuals. En la quarta, un rei berber fa de mediador entre dos homes que necessiten la mateixa esclava. En la cinquena, una noia que ha robat a un tractant cau en el parany que li han preparat per fer-li retornar els diners. Després d’aquesta última història, es produeix la trobada amb la Mort, una trobada que resulta còmica quan l’Albert Mestres no té diners per pagar el barquer i proposa que el retornin a l’altre barri.
Zwdu o El dubte / Le doute / Der Zweifel
Mestres Emilió, Albert
Zw i Du tenen una vida molt lligada. Tots dos es comuniquen essencialment a través de les interjeccions Eh i Ah i els costa posar-se d'acord en totes les decisions que han de prendre: des de les més banals, com qui serveix la sopa, fins de més transcendentals, com qui ha de morir abans. Tots dos tenen una barba molt llarga amb la particularitat que on comença una acaba l'altra, és a dir, que estan units literalment per les seves barbes. Això provoca que ho hagin de fer tot junts, fins i tot es mengen la sopa a cullerades a l'uníson. Zw i Du discuteixen constantment per tot, però a la vegada es cuiden i s'estimen i no poden concebre la vida un sense l'altre. Un dia decideixen posar fi a la seva vida perquè és absurda. Quan ja ho tenen tot preparat (taüt, revòlver, etc.) malgasten totes les bales i es queden sense. Finalment decideixen deixar-ho per l'endemà i seguir amb la seva vida de sempre, com a mínim, un sopar més.
1714 : (Homenatge a Sarajevo)
Mestres Emilió, Albert
L’obra mostra la crueltat, la inutilitat i la futilitat de la guerra des de tots els angles possibles. S’inicia amb una escena que transcorre en un mercat ple de canalla, compradors i venedors, on cau un obús que mata tothom, i acaba en un camp de batalla ple de cadàvers mutilats entremig dels quals el Marquès de Sade i les fúries passegen tranquil·lament. Entre aquestes dues escenes trobem episodis de covardia, violacions massives per part de soldats enemics, tortures d’innocents i condemnes a mort, prostitució de menors promoguda per les pròpies forces de pau, i desercions de soldats que s’adonen que la seva pàtria és tornar a casa sa i estalvi al capvespre.
Peça cua per a l' "Informe per a una acadèmia" de Franz Kafka
(1998) Mestres Emilió, Albert
En acabar la representació de l' "Informe per a una acadèmia", de Kafka, l'actor surt a saludar el públic i els demana de quedar-se un moment, perquè té una cosa a dir-los: està desesperat perquè ja ningú no el contracta com a actor. Abans canviava de papers, havia fet l'Otel·lo, de Manelic, d'Antíoc, etc. Però per culpa d'una crítica apareguda al un diari, ja només el volen per fer de mico i representar 'ad eternum' el mateix paper. La seva dona l'ha deixat i s'ha endut els fills, i el telèfon del productor oferint-li un nou paper no sonarà mai més.
Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidiana
Castells, Joan; Castells, Joan
Són el Jo, l'Ell, l'Ella i l'Altre que al seu torn són la Bet, el Freddy, la Monsterrat, el Joaquim... fins a vint-i-dos personatges. Des de joves que surten a ballar a la discoteca, passant de pares que creuen que no dediquen prou temps als seus fills, a tiets-avis a qui no els arriba la pensió. Vint-i-dos vides narrades de manera encadenada, totes reflecteixen la societat de finals del segle XX: el Barça, matrimonis amb infidelitats, inventar anècdotes per lligar, tenir una crisi personal quan creus que la teva joventut s'acaba, els primers amors carregats de gelosia, les actrius que es fan famoses perquè surten a les sèries de televisió, les vides psicoanalitzades, els homes masclistes parlant d'homes masclistes, preocupar-se pels diners, anar al Bagdad i prendre vi, molt vi, i agafar una bona borratxera.
La partida o còctel de gambes : Vodevil quadrilingüe
Mestres Emilió, Albert
La Mireia i en Pere són un matrimoni en el qual hi predomina un sentiment de fracàs: tot i estudiar arquitectura, en Pere no ha construït mai res i li acaben de comunicar que l'acomiadaran; i pel que fa a la Mireia, viu en la rutina del dia i dia i voldria tenir uns fills que no arriben. Esperen l'arribada d'un matrimoni holandès amic seu, en Max i la Lena, per sopar, durant el qual en Pere rep una trucada de la Laura, germana de la Mireia i amant seva, que li fa saber que està prenyada. Al llarg d'un sopar similar a casa d'en Max i la Lena, a Amsterdam, es descobreix que en Pere està boig per la Lena, que la Mireia s'entén amb el cunyat d'en Pere, i que la germana d'en Pere s'entén amb en Max, tot i que, de fet, acabarà anant-se'n amb la Lena. Al final, en Pere, un més de la raça dels catalans, és decapitat per un botxí mentre confessa el seu 'secret love' pel seu cunyat.
Orfeu i Eurídice
(2012) Mestres Emilió, Albert
Versió operística i en vers del mite clàssic d'Orfeu i la seva davallada a l'infern a buscar Eurídice, després que aquesta morís arran de la mossegada d'una serp. L'autor introdueix el personatge de Panxa, una bacant que persegueix Orfeu i que prepara la mort d'Eurídice per aconseguir-lo. Quan Orfeu retorna sense la seva dona i decideix que no vol seguir cantant ni estar amb ningú, però, Panxa l'apunyala i el cor de bacants el desmembra.
Temps real
Mestres Emilió, Albert
La Clita és dona i mare, protectora, possessiva i passiva; la major part del temps el dedica a rentar plats i es pregunta contínuament com ho ha de fer perquè no li facin pudor les mans després de rentar. En Nonet és marit, bon pare, bon home i violent; quan és a casa sempre beu i quan és fora tothom tem que desaparegui o el matin a la guerra. En Gisto és l'amant de la Clita, egoista i manipulador; es passa el dia bevent i aprofita quan la Clita marxa de casa per abusar i maltractar l'Uri i l'Eli. L'Uri i l'Eli són els infants, els fills del matrimoni, innocents, juganers i curiosos amb la seva sexualitat, fins que la violència que veuen els consumeix i els fa ser endimoniats i cruels. Finalment hi ha l'Actor, no sabem res d'ell, però ens posa en context abans de cada acte. Tots ells conformen una família que viu situacions quotidianes de manera repetida on la violència hi va entrant de mica en mica, cada vegada amb més contundència fins a acabar amb tres assassinats. La sensació que es transmet és com el temps i la violència s'entrellacen en una espiral que ens empresona i ho arrasa tot.

Albert Mestres Emilió

Adreça de correu electrònic

Data de naixement

Nom

Filtres

Autor

Paraules clau

Data

Accés Obert

Tipus d'ítem

Configuració

Ordenar per

Resultats per pàgina

Resultats de la cerca