Núria Vizcarro

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Dramaturga, actriu i directora. És membre fundador de La Ravalera i creadora de la Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera. Llicenciada en Art Dramàtic en l'especialitat de Dramatúrgia i Direcció per l'Institut del Teatre de Barcelona, i en l'especialitat d'Interpretació, opció textual, per l'ESAD València. Ha rebut el XVIII Premi de Teatre Castelló a Escena amb l’obra "Teresa" i el premi a Millor espectacle de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona amb "Assassines" de la Cia. Flor Innata. Ha sigut finalista als Premis Max 2019 en autoria i espectacle revelació per "Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora". El 2023 ha sigut seleccionada al XI Laboratorio de Escritura Teatral de la SGAE i beneficiària dels Ajuts a l’escriptura Benet i Jornet de la Sala Beckett. Les seves obres s’han estrenat a diversos teatres de València, Barcelona, Illes Balears i País Valencià. També ha sigut professora d'interpretació i dramatúrgia a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balers i l’Aula Oberta d’Escriptura Creativa en Dramatúrgia a la Universitat de València.
Nom

Filtres

20211
Restablir filtres

Configuració

Autoría: Vizcarro, Núria × Paraules clau: Memòria històrica ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 1 de 1
  • Miniatura
    Obra
    Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora
    (2018) Vizcarro, Núria
    Dues actrius fan front a les seves pors contemporànies mentre repassen els episodis biogràfics de Teresa Pla Meseguer, la Pastora, una persona que, en néixer, va ser considerada una dona i que, en créixer, arran de la seva condició hermafrodita, va haver de fugir i sobreviure amagada durant la postguerra per salvar-se dels feixistes i dels maquis rebels. Les dues actrius donen veu als sentiments de la Pastora i discuteixen el sentit de les vicissituds del personatge: des del naixement fins al seu empresonament i mort, tot reivindicant la possibilitat de conèixer l'origen dels mites i dels símbols amb què la societat construeix les nostres pors i aboleix allò que ens fa singulars.