Núria Vizcarro

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Dramaturga, actriu i directora. És membre fundador de La Ravalera i creadora de la Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera. Llicenciada en Art Dramàtic en l'especialitat de Dramatúrgia i Direcció per l'Institut del Teatre de Barcelona, i en l'especialitat d'Interpretació, opció textual, per l'ESAD València. Ha rebut el XVIII Premi de Teatre Castelló a Escena amb l’obra "Teresa" i el premi a Millor espectacle de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona amb "Assassines" de la Cia. Flor Innata. Ha sigut finalista als Premis Max 2019 en autoria i espectacle revelació per "Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora". El 2023 ha sigut seleccionada al XI Laboratorio de Escritura Teatral de la SGAE i beneficiària dels Ajuts a l’escriptura Benet i Jornet de la Sala Beckett. Les seves obres s’han estrenat a diversos teatres de València, Barcelona, Illes Balears i País Valencià. També ha sigut professora d'interpretació i dramatúrgia a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balers i l’Aula Oberta d’Escriptura Creativa en Dramatúrgia a la Universitat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 4 de 4
  • Obra
    Somni
    (2019) Vizcarro, Núria
    En una ciutat de mariners on s'acaben d'obrir unes fàbriques, els obrers i els habitants aprofiten la festa de la lluna roja per celebrar els seus amors i es queixen de les condicions que la nova indústria els ofereix. Així, Hèrmia fuig cap al bosc amb el seu enamorat Lisandre, a qui el seu pare no aprova, i Helena persegueix Demetri, que va darrere d'Hèrmia. Mentrestant, els obrers decideixen preparar un manifest contra les fàbriques quan un d'ells, el Burro, és encantat per Puck i cau en braços de Titània, una venedora de peix que rebutja els compliments d'Oberó. Un cop acabada la celebració tothom retorna a la ciutat havent comprès que ser lliures equival a mantenir una lluita social activa.
  • Obra
    Ajudar a ajudar
    (2023) Vizcarro, Núria
    Un grup de nois i noies, en sortir de classe, presencien una agressió racista. Trasbalsats per la situació, parlen amb la directora del centre, ja que senten que volen fer-hi alguna cosa, però no saben com actuar. La directora els aconsella que parlin amb la víctima, que és la mare d’un nen de l’escola, per donar-li suport. L’Amina, la víctima de l’agressió, rep el grup a casa seva i els explica la seva història: és una refugiada provinent de Nigèria que ha hagut de passar per moltes situacions perilloses i doloroses fins a arribar a la ciutat. Entre les coses que explica, els crida especialment l’atenció que va ser salvada pel vaixell de l'ONG Open Arms. En tornar a casa, els nois i noies es posen a investigar sobre els vaixells de salvament. Com que, per la seva edat, no es poden enrolar en un d’aquests vaixells, decideixen presentar-se com a voluntaris a una associació del port de Borriana per a ajudar a carregar una de les embarcacions que estan a punt de sortir en una nova missió de salvament.
  • Obra
    El nom és el nom
    (2014) Vizcarro, Núria
    Un home i una dona seuen de costat en un avió en direcció a Nova York. Ell havia planejat aquest viatge amb la seva xicota, però van trencar la relació poc abans de marxar i, per no perdre el viatge, que ja estava pagat, ha buscat una dona amb el mateix nom i cognoms i una aparença física similar. L'home i la dona, que gairebé no es coneixen, trenquen el gel parlant d'un home canadenc que ha fet el mateix amb una noia amb qui se n'ha anat a fer la volta al món. La dona explica que creu que la història de l'home canadenc i la seva acompanyant acabarà com una pel·lícula romàntica. En aquell moment, tots dos s'adonen que la seva història és molt similar, i això els espanta, ja que es troben en un moment vital en què no es volen enamorar. No obstant això, a mesura que avança la conversa, tots dos tenen cada cop més la sensació que la seva també és una història de pel·lícula de la qual no poden escapar, així que decideixen imaginar un final en què acaben separats.
  • Obra
    Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora
    (2018) Vizcarro, Núria
    Dues actrius fan front a les seves pors contemporànies mentre repassen els episodis biogràfics de Teresa Pla Meseguer, la Pastora, una persona que, en néixer, va ser considerada una dona i que, en créixer, arran de la seva condició hermafrodita, va haver de fugir i sobreviure amagada durant la postguerra per salvar-se dels feixistes i dels maquis rebels. Les dues actrius donen veu als sentiments de la Pastora i discuteixen el sentit de les vicissituds del personatge: des del naixement fins al seu empresonament i mort, tot reivindicant la possibilitat de conèixer l'origen dels mites i dels símbols amb què la societat construeix les nostres pors i aboleix allò que ens fa singulars.