Núria Vizcarro

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Dramaturga, actriu i directora. És membre fundador de La Ravalera i creadora de la Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera. Llicenciada en Art Dramàtic en l'especialitat de Dramatúrgia i Direcció per l'Institut del Teatre de Barcelona, i en l'especialitat d'Interpretació, opció textual, per l'ESAD València. Ha rebut el XVIII Premi de Teatre Castelló a Escena amb l’obra "Teresa" i el premi a Millor espectacle de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona amb "Assassines" de la Cia. Flor Innata. Ha sigut finalista als Premis Max 2019 en autoria i espectacle revelació per "Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora". El 2023 ha sigut seleccionada al XI Laboratorio de Escritura Teatral de la SGAE i beneficiària dels Ajuts a l’escriptura Benet i Jornet de la Sala Beckett. Les seves obres s’han estrenat a diversos teatres de València, Barcelona, Illes Balears i País Valencià. També ha sigut professora d'interpretació i dramatúrgia a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balers i l’Aula Oberta d’Escriptura Creativa en Dramatúrgia a la Universitat de València.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    El nom és el nom
    (2014) Vizcarro, Núria
    Un home i una dona seuen de costat en un avió en direcció a Nova York. Ell havia planejat aquest viatge amb la seva xicota, però van trencar la relació poc abans de marxar i, per no perdre el viatge, que ja estava pagat, ha buscat una dona amb el mateix nom i cognoms i una aparença física similar. L'home i la dona, que gairebé no es coneixen, trenquen el gel parlant d'un home canadenc que ha fet el mateix amb una noia amb qui se n'ha anat a fer la volta al món. La dona explica que creu que la història de l'home canadenc i la seva acompanyant acabarà com una pel·lícula romàntica. En aquell moment, tots dos s'adonen que la seva història és molt similar, i això els espanta, ja que es troben en un moment vital en què no es volen enamorar. No obstant això, a mesura que avança la conversa, tots dos tenen cada cop més la sensació que la seva també és una història de pel·lícula de la qual no poden escapar, així que decideixen imaginar un final en què acaben separats.
  • Obra
    Libera Me (Acte sacramental d'una dona maltractada)
    (2016) Vizcarro, Núria
    Una dona víctima de maltractaments per part del seu home relata la seva experiència des de l’inici de la relació. Explica com es van conèixer en un concert de música clàssica i com va pensar que seria una relació per a tota la vida, però, a poc a poc, aquella relació es va convertir en un infern. Primer, l’home va començar a prohibir-li veure les seves amigues, ja que no aprovava el seu estil de vida, i l’obligava a relacionar-se només amb membres de la seva pròpia família. A aquests mecanismes de control s’hi van sumar els comentaris sobre el físic i el seu nivell intel·lectual, així com un menyspreu cap als seus gustos, aficions i ideals. Finalment, el maltractament es va convertir en físic, amb pallisses i abusos sexuals. La dona explica també com ha intentat fugir-ne més d’una vegada sense aconseguir-ho.
  • Obra
    La ceguera els dies que fa sol (o com vaig aprendre que tirar endavant no sempre és la millor solució)
    (2012) Vizcarro, Núria
    Un noi condueix un cotxe per una carretera molt estreta de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, acompanyat de la seva xicota. Al cotxe també hi viatja la família de la noia, formada per la seva mare, el seu germà i la parella d'aquest. El sol comença a encegar el noi, però aquest pensa que no es pot aturar, ja que a la carretera no hi ha prou espai. En un revolt, el noi queda encegat del tot, perd el control del vehicle i el cotxe es precipita per un penya-segat i els cinc ocupants moren a l'acte. Després d'explicar aquesta història, els dos intèrprets de l'espectacle reflexionen sobre altres maneres d'entendre la ceguera. Finalment, el noi i la xicota prenen novament la paraula i imaginen com haurien pogut ser les seves vides si no s'hagués produït l'accident.