Núria Vizcarro

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Dramaturga, actriu i directora. És membre fundador de La Ravalera i creadora de la Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera. Llicenciada en Art Dramàtic en l'especialitat de Dramatúrgia i Direcció per l'Institut del Teatre de Barcelona, i en l'especialitat d'Interpretació, opció textual, per l'ESAD València. Ha rebut el XVIII Premi de Teatre Castelló a Escena amb l’obra "Teresa" i el premi a Millor espectacle de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona amb "Assassines" de la Cia. Flor Innata. Ha sigut finalista als Premis Max 2019 en autoria i espectacle revelació per "Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora". El 2023 ha sigut seleccionada al XI Laboratorio de Escritura Teatral de la SGAE i beneficiària dels Ajuts a l’escriptura Benet i Jornet de la Sala Beckett. Les seves obres s’han estrenat a diversos teatres de València, Barcelona, Illes Balears i País Valencià. També ha sigut professora d'interpretació i dramatúrgia a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balers i l’Aula Oberta d’Escriptura Creativa en Dramatúrgia a la Universitat de València.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Maternitat ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Miniatura
    Obra
    Hibakusha 597
    (2016-03) Vizcarro, Núria
    Després de descobrir que en japonès existeix un terme específic, “hibakusha”, per anomenar les víctimes de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki, la Núria i la Laia es plantegen crear un espectacle al voltant de la paraula que podria designar les víctimes de la Guerra Civil a Espanya. Durant el procés de recerca, però, es topen amb un descobriment que els crida especialment l'atenció i que els fa canviar el rumb de la investigació: troben testimonis de dones o de fills de dones que van parir en diferents indrets del País Valencià durant els bombardejos de la Guerra Civil que asseguren que una misteriosa dona vestida de blanc els va ajudar a parir. Estirant aquest fil, acaben descobrint que Elisabeth Eidenbenz, abans de fundar la Maternitat d'Elna, havia estat en diferents llocs de les comarques valencianes assistint el part de dones en moments de màxim perill pels bombardejos i que ho havia fet amb l'ajuda de dones valencianes anònimes. El nou espectacle de la Núria i la Laia serà un homenatge a aquestes dones.
  • Miniatura
    Obra
    Antimülleriana i altres cròniques del fracàs
    (2021-11) Vizcarro, Núria
    La Laia i la Núria expliquen el que els va passar quan, l'any 2019, van ser nominades als premis Max en la categoria de millor espectacle revelació. No van guanyar el premi, però, la nit després de la gala, en descobrir que durant dos segons la realització de la televisió havia punxat el cartell de la seva obra com a espectacle guanyador, comencen a pensar que tot plegat ha estat un complot perquè elles no guanyessin. Després d'una sèrie de peripècies en les quals coneixen persones desconegudes que diuen tenir informació sobre la conxorxa i reben un guió que demostraria el complot, acaben trobant-se amb una dona misteriosa que tothom anomena "la Reina" i que, segons els han dit, els podrà donar resposta a les seves sospites. En trobar-se amb la Reina, però, aquesta les ridiculitza per la seva actitud i els entrega el sobre que demostra que van perdre de forma justa. Paral·lelament a aquesta història, la Laia i la Núria donen veu a dones que senten que han fracassat en la maternitat, sigui perquè no han volgut o pogut ser mares o perquè la seva idea de la maternitat no és el que la societat sempre els havia dit que havia de ser.
  • Miniatura
    Obra
    Mares
    (2015) Vizcarro, Núria
    La Laia està a punt de fer un espectacle que parla sobre la maternitat a partir d’exemples que es troben en la literatura dramàtica. A l’escenari l’acompanya la Mari, la seva mare, que està preparant entrepans per als assistents. Mentre la Laia repassa els casos de Medea, Gertrudis (la mare de Hamlet), Bernarda Alba i Yerma, la seva mare li retreu que els exemples que ha escollit no són representatius del que significa ser mare realment. En aquest moment, d’entre el públic, s’aixeca la Roser, la mare de la Núria —l’autora de la peça que la Laia ha d’interpretar— per recolzar la Mari. Finalment, mentre la Roser ajuda la Mari amb els entrepans, la Laia acaba renegant de la maternitat representada en la història de la literatura dramàtica i fa un homenatge a la Roser i la Mari.