Núria Vizcarro

Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Dramaturga, actriu i directora. És membre fundador de La Ravalera i creadora de la Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera. Llicenciada en Art Dramàtic en l'especialitat de Dramatúrgia i Direcció per l'Institut del Teatre de Barcelona, i en l'especialitat d'Interpretació, opció textual, per l'ESAD València. Ha rebut el XVIII Premi de Teatre Castelló a Escena amb l’obra "Teresa" i el premi a Millor espectacle de la 22a Mostra de Teatre de Barcelona amb "Assassines" de la Cia. Flor Innata. Ha sigut finalista als Premis Max 2019 en autoria i espectacle revelació per "Instruccions per a no tenir por si ve la Pastora". El 2023 ha sigut seleccionada al XI Laboratorio de Escritura Teatral de la SGAE i beneficiària dels Ajuts a l’escriptura Benet i Jornet de la Sala Beckett. Les seves obres s’han estrenat a diversos teatres de València, Barcelona, Illes Balears i País Valencià. També ha sigut professora d'interpretació i dramatúrgia a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balers i l’Aula Oberta d’Escriptura Creativa en Dramatúrgia a la Universitat de València.
Nom

Filtres

Restablir filtres

Configuració

Paraules clau: Teatre breu ×

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 6 de 6
  • Miniatura
    Obra
    El mètode Morgaŭ
    (2017) Vizcarro, Núria
    L'any 2067 tots els països han firmat un tractat de pau i han adoptat l’esperanto com a llengua cooficial. La Clara és la directora d’un institut en el qual ha implementat un mètode pedagògic de creació pròpia anomenat “Morgaŭ” (“demà” en esperanto), basat en una estricta aplicació de les normes i que busca la igualtat d’oportunitats entre els estudiants. El govern ha enviat una nova professora a l’institut, però serà la Clara qui, a través d’una entrevista, acabarà decidint si l’accepta o no. Aquesta candidata és la Maria, una dona d’uns seixanta anys que fa molt temps que no exerceix la professió i que té una manera molt laxa d’entendre la pedagogia. Aquesta visió contraposada sobre la seva feina fa créixer la tensió entre les dues dones, i és en aquest moment quan descobrim que la Maria és la mare de la Clara, que la Maria havia estat directora de l’institut molts anys enrere i que havia expulsat la seva filla quan aquesta havia denunciat un professor per fer comentaris inapropiats. La Clara decideix no contractar la seva mare com a professora i la fa fora del seu despatx, però la Maria demana quedar-se un moment sola en aquell espai per recordar els vells temps. És llavors quan veiem que la Maria és una inspectora enviada pel govern per comprovar les denúncies que ha rebut la Clara per abús d’autoritat. La Maria, malgrat el seu càrrec i la missió que li ha estat encomanada, decideix donar-li una oportunitat a la seva filla.
  • Miniatura
    Obra
    El dia D
    (2017-04) Vizcarro, Núria
    La Líder ha reunit un grup format per personatges secundaris de grans clàssics de la literatura —Robin, de Batman, Watson, de Sherlock Holmes, Falbala, d'Astèrix i Obèlix, etc.— en un espai clandestí. Estan preparant una revolució per evidenciar la importància dels personatges secundaris i que el món s'adoni que, sense ells, els protagonistes no podrien tenir èxit en les seves històries. Durant el discurs de la Líder, una dona s'aixeca i anuncia que és una inspectora del departament de detecció de revolucions i que identificarà i detindrà tots els assistents. Quan demana reforços, però, la Inspectora s'adona que ningú no li fa cas i, a mesura que la Líder li fa preguntes sobre diferents moments de la seva vida, s'adona que ella també és un personatge secundari a la seva pròpia vida. Finalment, la Inspectora decideix unir-se a la revolució, encara que això impliqui que es converteixi en la protagonista de la història.
  • Miniatura
    Obra
    Porta'ls llet als veïns
    (2016-04) Vizcarro, Núria
    Dues germanes reben un grup de visitants a la seva vaqueria per ensenyar-los com es munyen les vaques i com és la seva feina. La germana petita, però, adverteix els visitants que a la casa del costat hi viuen uns veïns perillosos d’una mida enorme i que, a les nits, fan sorolls inimaginables, com si dins de casa seva s’hi desencadenessin tempestes i vents huracanats. La germana gran, en canvi, explica als visitants que ella va cada matí a la casa del costat i que només hi viu un home vell, molt menut i inofensiu. Cansada que la seva germana no la cregui, la més jove decideix entrar a la casa del veí a través d’una porta que, segons li havia dit la seva mare, comunica les dues cases i per la qual diu haver sentit tots els sorolls durant les nits. En fer-ho, però, descobreix que darrere d’aquella porta només hi ha una cova —sense cap comunicació amb la casa del veí— en la qual tan sols troba uns papers antics. En llegir-los, les germanes descobreixen que aquells papers són el diari de Josep Pascual i Tirado, escriptor valencià que va viure en aquella casa i autor de la novel·la "Tombatossals", la història d’un gegant molt coneguda a Castelló de la Plana.
  • Miniatura
    Obra
    El fals nou
    (2018) Vizcarro, Núria
    La Pepa és l'entrenadora d'un equip professional de futbol que avui juga un partit molt important. Fa molts dies que prepara el partit i ha decidit que jugaran amb un fals nou, una revolució tàctica que fa que, a la mitja part, el seu equip vagi per davant en el marcador. A la segona part, però, l’equip deixa de jugar bé de manera inexplicable i acaba perdent el partit. La Pepa sent que ha fracassat i decideix deixar el futbol professional. La Lluïsa, una dona gran, entrena equips amateurs en partits de solters contra casats i similars. Fa trenta anys entrenava equips professionals i va ser la inventora de la tàctica del fals nou. En un partit molt important, el seu jugador principal es va deixar guanyar perquè havia acceptat un suborn, i la Lluïsa es va retirar del futbol professional. Trenta anys després, en un partit amateur, la Lluïsa inventa la tàctica del fals deu i aconsegueix guanyar el partit, però aquesta sensació de victòria no la reconforta tant com esperava.
  • Miniatura
    Obra
    La ceguera els dies que fa sol (o com vaig aprendre que tirar endavant no sempre és la millor solució)
    (2012) Vizcarro, Núria
    Un noi condueix un cotxe per una carretera molt estreta de la Serra de Tramuntana, a Mallorca, acompanyat de la seva xicota. Al cotxe també hi viatja la família de la noia, formada per la seva mare, el seu germà i la parella d'aquest. El sol comença a encegar el noi, però aquest pensa que no es pot aturar, ja que a la carretera no hi ha prou espai. En un revolt, el noi queda encegat del tot, perd el control del vehicle i el cotxe es precipita per un penya-segat i els cinc ocupants moren a l'acte. Després d'explicar aquesta història, els dos intèrprets de l'espectacle reflexionen sobre altres maneres d'entendre la ceguera. Finalment, el noi i la xicota prenen novament la paraula i imaginen com haurien pogut ser les seves vides si no s'hagués produït l'accident.
  • Miniatura
    Obra
    Mares
    (2015) Vizcarro, Núria
    La Laia està a punt de fer un espectacle que parla sobre la maternitat a partir d’exemples que es troben en la literatura dramàtica. A l’escenari l’acompanya la Mari, la seva mare, que està preparant entrepans per als assistents. Mentre la Laia repassa els casos de Medea, Gertrudis (la mare de Hamlet), Bernarda Alba i Yerma, la seva mare li retreu que els exemples que ha escollit no són representatius del que significa ser mare realment. En aquest moment, d’entre el públic, s’aixeca la Roser, la mare de la Núria —l’autora de la peça que la Laia ha d’interpretar— per recolzar la Mari. Finalment, mentre la Roser ajuda la Mari amb els entrepans, la Laia acaba renegant de la maternitat representada en la història de la literatura dramàtica i fa un homenatge a la Roser i la Mari.