Isabel-Clara Simó Monllor

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Alcoi, 1943-2020. Escriptora i periodista. Llicenciada en Filosofia i en Periodisme, doctora en Filologia Romànica. Col·laboradora habitual de premsa escrita, ràdio i televisió. Coneguda pel gran públic per la seva narrativa, multipremiada i traduïda a diverses llengües, també va demostrar la seva versatilitat en el camp de la dramatúrgia amb "La visita" (Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi), entre d'altres peces.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 3 de 3
  • Obra
    La visita
    (2011) Simó Monllor, Isabel-Clara
    Mentre el seu marit Andreu treballa en una nova traducció del "Fedó" de Plató, la Sofia passa les darreres hores que li queden de vida a la sala d'estar. El doctor li ha prohibit de seguir tocant el violí a causa del càncer que pateix i ella s'avorreix perquè enyora la seva filla Andrea, amb qui no es parla de fa temps. El deliri de la malaltia fa que la Sofia s'imagini la visita de l'Andrea i l'Ernest, el seu gendre, malgrat que tots dos van matar-se en un accident de cotxe. Quan l'Andreu aconsegueix que torni en si, però, la Sofia decideix morir com a remei davant la lucidesa insuportable.
  • Obra
    Còmplices
    Simó Monllor, Isabel-Clara
    Des de la presó i arran de la visita d'un antic company de feina, en Miquel explica els esdeveniments que l'han dut a ser condemnat a catorze anys. En Miquel és un home normal i corrent que, als quaranta-cinc anys, va decidir que potser ja n'hi havia prou de fer el tarambana i va buscar una dona per casar-se, la Carme. Al començament, el matrimoni duia una vida plàcida i feliç, i la Carme treballava en una perruqueria. Un dia, però, en Miquel va començar a trobar el sopar per fer i la roba per planxar. Va pegar a la Carme i li va fer deixar la feina. Ella es va encaparrar a tenir un fill. Com que no hi havia manera, en Miquel va anar al metge i va saber que era estèril, tot i que no ho va dir a la seva dona. Quan dies després, la Carme li va comunicar que estava embarassada, en Miquel la va matar a la taula de la cuina amb la batedora.
  • Obra
    I Nora obrí la porta
    (1985) Ragué Arias, María-José; Rodríguez Lázaro, Armonía; Simó Monllor, Isabel-Clara
    L'obra comença amb l'última escena de "Casa de Nines" d'Ibsen. Nora obre la porta i hi veu ( o imagina) el que hi ha en el món. De primer, es trobarà amb una mascarada que l'atordeix; més tard, Nora cau al forat per on va caure l' Alícia de Lewis Carrol. Quan és capaç de sortir d'aquest món, que forma part del seu bagatge literari d'adolescència, arriba a un altre món: el del cinema americà ( "Indiana Jones", "Ginger i Fred" ) que també intentarà seduir-la. Així anirà fent un camí caòtic del que també formarà part la realitat més cruel: que no és un món meravellós el que les Nores imaginen rera la porta, però que les conduirà si més no a una llibertat: la llibertat d'escollir. Nora, finalment, tanca la porta darrera d'ella, però la tanca a poc a poc.