Denise Duncan

Carregant...
Foto de perfil
Adreça de correu electrònic
Data de naixement
Heredia (Costa Rica), 1979. Directora i dramaturga. Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre i en periodisme per la Universitat de Costa Rica. És membre fundadora de La Pulpe Teatro, autora resident de la Sala Beckett durant la temporada 2019-2020, guanyadora del Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal Alcover 2018 i de l’accèssit del Premi Marqués de Bradomín 2005.
Nom

Resultats de la cerca

Mostrant1 - 10 de 16
  • Obra
    El combat del segle
    (2019) Duncan, Denise
    Jack Johnson, “El Gegant de Galveston”, és un boxejador nord-americà que, contra tot pronòstic, el 1910 guanya el “Combat del segle” contra l’imponent Jim Jeffries, “La Gran Esperança Blanca”, convertint-se d’aquest manera en el primer afroamericà campió mundial de pesos pesats. Tanmateix, aquesta victòria inesperada acaba convertint-se, per a ell, en un autèntic malson i és que, per tal de retirar-li el títol de campió mundial, s’orquestra contra ell un judici que el converteix en fugitiu i el porta fins a Barcelona. Però un cop allà, perdut en la foscor d’un cabaret del Paral•lel, tot i haver travessat l’Atlàntic i haver escapat de la justícia, no aconseguirà escapar del record de Jeffries, que el perseguirà fins el dia de la seva mort.
  • Obra
    Está linda la mar
    (2012) Duncan, Denise
    La Zoe és una nena de deu anys que es queda un setmana a casa dels seus avis materns mentre els seus pares estan de vacances. En aquesta llar provisional conviu amb el seu avi Paco, les tietes Amalia i Carmen, i la seva àvia Margarita, malalta terminal amb qui la nena teixeix una relació única i gran complicitat. De resultes d'aquesta convivència, la Zoe obtindrà grans aprenentatges sobre la mort, el silenci i els complexos vincles que s’amaguen rere qualsevol nucli familiar. La Zoe, doncs, es farà una mica adulta, però sense perdre mai la innocència de qualsevol infant.
  • Obra
    Banzo, el aliento de las ancestras
    (2019) Duncan, Denise
    La Lis, descendent dels Folch, una família de la burgesia catalana, rep de la seva mare malalta un pis de l’Eixample en herència, del qual no en sabia res. La Lis és la parella d'en Philippe, un home negre i pare de la seva filla, però sense ser-ne conscient, ella conserva alguns tics racistes potser adquirits per tradició familiar. Tanmateix, això canviarà quan, buscant les escriptures del pis que ha heretat i instal•lant-s’hi uns dies, la Lis descobreixi que la seva va ser en realitat una família negrera, i que la seva besàvia no va ser qui ella creia sinó una membre del servei domèstic del seu besavi. I és que, encara que la Lis no en sigui conscient, les seves ancestres l’han acompanyat des de sempre.
  • Obra
    Títuba. Bruixa, negra i ramera
    (2022) Duncan, Denise
    Títuba, esclava del reverend Parris i una de les primeres persones acusades i condemnades per bruixeria durant els judicis de Salem de 1692, apareix davant del públic per explicar la seva versió dels fets. Narra com era la seva relació amb la família Parris, com ajudava a les dones de la família amb les medicines que preparava, herència del coneixement de les seves ancestres, així com els càstigs i els abusos sexuals que va patir per part del reverend, fins a arribar al judici i al seu intent de defensa i posterior càstig. Aquest repàs dels fets i de la condemna és el crit de Títuba a les ancestres, a la rebel·lió de les dones i a la llibertat.
  • Obra
    Parlen d’una revolució
    (2020) Duncan, Denise
    La Simone ha tingut una cita fallida amb un noi que ha conegut a una aplicació de contactes. Durant la cita, el noi, sense ser conscient dels seus privilegis com a home blanc cis heterosexual, no ha deixat de destacar les dificultats i injustícies que ha patit a la vida. Farta de callar davant del privilegi, la Simone ha decidit interrompre una conferència feminista al CCCB per compartir la seva vivència com a dona negra. Un cop és damunt de l’escenari, explica com cal que la revolució la facin totes les dones. Aclareix, però, que per poder-la fer juntes, abans caldrà que les dones com ella mateixa siguin veritablement lliures.
  • Obra
    Fins que escampi
    (2020) Duncan, Denise
    Dues persones parlen a través dels seus telèfons mòbils mitjançant una aplicació de missatgeria instantània. No es poden trobar físicament i un d’ells aprofita aquesta conversa a distància per a sincerar-se respecte a com se sent emocionalment respecte a la tempesta que els toca viure i la seva relació interpersonal. Sent que amb aquesta conversa està creant una autoficció dins la qual tot és possible. En un moment donat, conclouen que aquell és el final del primer capítol de la seva història i que es retrobaran quan escampi la tempesta.
  • Obra
    C.O.C.A.
    (2014-05) Duncan, Denise
    Una societat secreta composta per tres individus estrafolaris –Reller, Doors i Meyer- celebra la seva sessió magna a la mansió C.O.C.A, on la seva superior, La Veu, condueix la reunió a través d’una pantalla. Aquesta societat governa el món sense escrúpols, controlant des del preu del petroli fins al narcotràfic, i des de les vacunes i les malalties fins als desitjos de la ciutadania. Durant el transcurs d’aquesta reunió, arriba Julissa, una ciutadana comuna que aparentment ningú no esperava i que afirma haver-se perdut mentre anava a una entrevista de feina. Per ordre de La Veu, Reller, Doors i Meyer retindran per la força a Julissa dins la seva mansió, i ella els qüestionarà l’ètica corrupta sobre la qual fonamenten el seu poder. Tanmateix, ningú no és immune al poder.
  • Obra
    Negrata de merda
    Duncan, Denise
    El Nick, un nen de cinc anys i fill adoptiu de l’Andrea i el Pol, explica als seus pares que l’Anna, una nena de l’escola, ha proferit contra ell un insult racista. Davant d’aquests fets tan greus, l’Andrea i en Pol decideixen posar-se en contacte amb els pares de l’Anna, la Laura i el Joan, per exigir-los que la seva filla es disculpi. Tanmateix, la negativa d’aquests a disculpar-se – ja que consideren que l’insult, en el supòsit d’haver-se produït, seria només una cosa de nens- , fa que l’Andrea i en Pol contactin amb la Maria, una periodista que pretén fer un reportatge del cas. A partir d’aquí, les discrepàncies entre ambdues famílies es convertiran en un autèntic circ mediàtic on, tant una parella com l’altra, evidenciaran els seus prejudicis fent ús, si és precís, de la microviolència o l’abús de poder.
  • Obra
    Negra (o nocturnal de una piel inoculada por el odio nuestro de cada día)
    Duncan, Denise
    Kenya és una noia negra que ha sofert assetjament i maltractaments racistes des que era una nena. A través de diferents flaixos de la seva vida, descobrim les constants vexacions i el patiment extrem que aquestes li han comportat, des dels seus anys a l’escola i l’institut, fins al moment de trobar parella i conèixer la seva família política. I tot, en una societat –la nostra- on el color de la pell segueix sent un estigma, i on el racisme està a l’ordre del dia per més que, tot sovint, no ho reconeguem.
  • Obra
    Vaques sagrades
    (2012-12) Duncan, Denise
    Ludovico, Teresa i Henrietta, tres vaques destinades a la mort, van aconseguir escapar de l'escorxador just el moment abans de ser sacrificades. Intentaven, d'aquesta manera, eludir el seu propi destí: van escapar per no haver de matar i també per no haver de morir. D’aquesta manera, mentre les tres vaques reviuen com va ser la seva fuga en travessia pels carrers de Barcelona, reflexionen també sobre la violència, la idea de sacrifici, el capitalisme i el destí dels homes. Sobre com era la seva vida a la muntanya, i sobre com haurien viscut felices per sempre als Alps Ammergau o a la Selva Negra. Tanmateix, la seva fugida va ser frustrada i van acabar en una plaça de toros. I és que el destí, a voltes, és inevitable.